La plaça de l'Ajuntament de València es va quedar menuda este dimecres. Més de 50.000 persones acudiren a la crida de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per a mostrar el seu suport a Ceuta, en una concentració que va coincidir amb el Dia de Ceuta i que va convertir el cor de la ciutat en un símbol de solidaritat amb la ciutat autònoma. No era un acte qualsevol: era la resposta ciutadana a un dels episodis fronterers més greus de la història recent d'Espanya.
El detonant: la major entrada massiva en la frontera hispanomarroquina
La crisi va començar a finals de juliol de 2026, marcada per l'entrada massiva de desenes de milers de persones des del Marroc cap a Ceuta el 30 de juliol. El Govern d'Espanya va estimar en unes 72.000 les persones que van accedir irregularment a Ceuta entre el 30 i el 31 de juliol, la qual cosa va convertir l'episodi en el major registrat en la frontera hispanomarroquina des de la crisi de 2021. Per a posar eixa xifra en perspectiva: és com si la població sencera d'una ciutat mitjana espanyola travessara una frontera en menys de 48 hores.
Ceuta ocupa a penes 19 km² en la riba africana de l'Estret de Gibraltar, a 14 quilòmetres de la Península, i constituïx juntament amb Melilla l'única frontera terrestre de la Unió Europea a Àfrica. El Marroc reclama ambdues ciutats i mai ha reconegut formalment eixa frontera, de manera que cada flux migratori adquirix allí una doble condició: humanitària i geopolítica. No és la primera vegada que ocorre una cosa així, encara que sí la vegada de major magnitud: en 2021, prop de 10.000 persones van entrar en dos dies després que la policia marroquina relaxara els controls, en represàlia per l'acollida que Espanya va fer al líder del Front Polisario, Brahim Ghali.
Una veu ceutina en el centre de València
L'acte en la plaça de l'Ajuntament no va ser només una concentració silenciosa. Va tindre nom, rostre i paraules. Luna Granell, ceutina de naixement i valenciana d'adopció des de 1984, va ser l'encarregada de llegir el manifest davant la marea humana que omplia la plaça. Amb l'autoritat de qui coneix les dos ciutats des de dins, Granell no va escatimar en claredat.
"Protegir Ceuta és protegir Espanya. Perquè defendre Ceuta és defendre la nostra seguretat i la nostra convivència." - Luna Granell, portaveu del manifest de la concentració de València en suport a Ceuta
En la seua intervenció, denuncià que Ceuta està afrontant "una pressió extraordinària que està posant a prova els seus recursos i la seua capacitat per a mantindre la normalitat" després del que va succeir els dies 30 i 31 de juliol. I afegí que amb això "també s'està posant a prova Espanya i la nostra capacitat per a protegir les nostres fronteres, garantir la seguretat i defendre la integritat del nostre territori".
Granell fon especialment rotunda en referir-se a la sobirania espanyola sobre la ciutat: "Ceuta és una part irrenunciable del nostre país. Ho és per la seua història, pel Dret i per la voluntat lliure i democràtica dels ceutins, que generació rere generació han expressat la seua identitat espanyola." I reivindicà, sense ambigüitats, que "la sobirania espanyola sobre Ceuta no es qüestiona. La integritat territorial d'Espanya no es negocia". Abans de concloure, reclamà al Govern d'Espanya que reforce els mitjans de l'Estat en la ciutat autònoma.
Institucions unides en la plaça
La convocatòria fon recolzada també per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), la qual cosa dotà l'acte d'un suport institucional ampli i transversal. En l'estrada coincidiren el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca; l'alcaldessa de València, María José Catalá, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. Un alineament de les tres principals institucions territorials que no passa desapercebut en el context polític actual.
L'acte conclogué amb la interpretació de l'himne de Ceuta, seguit de l'himne de la Comunitat Valenciana i de l'himne d'Espanya. Tres melodies que tancaren una vesprada que una plaça valenciana es convertí, per unes hores, en un espill del qual ocorre a catorze quilòmetres de la Península, en eixe xicotet enclavament de 19 km² que hui ocupa el centre del debat sobre la sobirania, la migració i el futur de les fronteres europees.