Cada any, més de 3.500 persones són inhumades en els cementeris municipals de València. I cada any, este número creix. No és una crisi puntual ni el ressò de cap pandèmia: és la pressió demogràfica sostinguda d'una ciutat que engreixa el seu padró i que, a més, manté una preferència cultural clara per l'enterrament enfront de la incineració. Per a respondre a eixa realitat, l'Ajuntament de València ha fet un pas estructural: adjudicar un contracte marc que garantisca la construcció contínua de noves unitats d'enterrament en tots els seus cementeris municipals.
Un contracte de fins a quatre anys i tres milions d'euros
L'adjudicació recau sobre la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Agricultors de l'Horta de València i Albero Solanes, que s'encarregaran d'executar les obres en els set cementeris municipals de la ciutat: el Cementeri General i els del Cabanyal, el Grau, Campanar, Benimàmet, Massarrojos i el Palmar. El contracte té una duració inicial de tres anys, prorrogable per un any addicional, i un pressupost màxim pluriennal de 3.000.000 d'euros.
La figura de l'acord marc no és casual. En lloc de licitar cada obra per separat —la qual cosa encarix temps i gestió—, este model establix d'antuvi les condicions generals baix les quals s'executaran els distints projectes al llarg de la vigència del contracte. Una solució més àgil per a una necessitat que no espera.
Més de 3.500 inhumacions a l'any i una preferència que resistix
Les dades són eloqüents. El nombre d'inhumacions anuals en València supera les 3.500, amb un creixement aproximat del 2,5% cada any, impulsat en part per l'increment sostingut de la població en els últims anys. Darrere d'eixa xifra hi ha alguna cosa més que estadística: els valencians continuen triant l'enterrament enfront de la incineració, una tendència que contrasta amb l'avanç de les cremacions en altres parts d'Espanya i Europa, i que convertix la demanda de nínxols en un factor recurrent i predictible.
Davant l'escassetat d'espai, les administracions municipals han recorregut històricament a una solució d'emergència: recuperar nínxols les concessions dels quals han vençut i no han sigut renovades, reincorporant eixes unitats a la titularitat pública per mitjà d'exhumació. És un mecanisme vàlid, però limitat. Com reconeix el propi Ajuntament, es tracta d'una mesura transitòria que no pot substituir la construcció de noves infraestructures.
Què es va a construir i com
L'abast de les obres és ampli. L'adjudicatària no només alçarà blocs de nínxols —tant senzills com dobles— sinó també columbaris i panteons, segons les necessitats concretes de cada cementeri. Les intervencions inclouran a més la urbanització de les parcel·les afectades: vials, instal·lacions i, en un detall que humanitza estes infraestructures, la plantació d'arbres.
Els projectes seran redactats pels propis servicis tècnics municipals, amb l'assistència de l'adjudicatari en matèria d'informació tècnica. Un repartiment de responsabilitats que manté el control públic sobre la planificació mentre delega l'execució en l'empresa privada.
"El nombre d'inhumacions anuals en València supera les 3.500 amb un creixement anual del 2,5%, aproximadament, degut, entre altres causes, a l'increment sostingut de la població en els últims anys" - Servici de Cementeris i Servicis Funeraris, Ajuntament de València
Un repte urbà que poques vegades ix a la llum
La gestió de l'espai funerari rarament ocupa portades, però és un d'eixos servicis municipals l'absència dels quals es nota d'immediat. Esta ampliació respon a la necessitat de garantir la disponibilitat d'unitats d'enterrament per als pròxims anys, permetent atendre la demanda habitual i disposar, a més, d'una reserva suficient davant possibles situacions extraordinàries. No en va, l'Ajuntament de València ja va ampliar els seus cementeris municipals amb un total de 4.903 nínxols nous, més de 1.800 dels quals foren recepcionats en desembre de 2024 en el Cementeri General, juntament amb les ampliacions dels cementeris del Cabanyal, Campanar i Benimàmet. El nou contracte marc no és, per tant, un punt de partida, sinó la consolidació d'una política d'inversió continuada en infraestructures que la ciutat necessita, encara que poques vegades les veja.