Llegir en companyia té un preu. I l'Ajuntament de València acaba de posar-li xifra: 11.259,39 euros a l'any, IVA inclòs, per a mantindre vius els clubs de lectura i les activitats culturals en les seues biblioteques municipals. El consistori ha obert el procediment de licitació per a contractar estos servicis, una aposta que va molt més enllà del simple foment del llibre i que aspira a convertir les biblioteques de la ciutat en verdaders eixos de la vida veïnal.
Un contracte de fins a tres anys per a dinamitzar la lectura
El contracte que ix a licitació té una duració inicial d'un any, amb possibilitat de dos pròrrogues addicionals de dotze mesos cada una, la qual cosa podria estendre el servici fins a 2029. Per a eixe horitzó màxim de tres anys, la despesa total ascendix a 27.915,84 euros sense IVA. L'Ajuntament també ha aprovat els plecs de prescripcions tècniques i clàusules administratives que regularan el servici, així com la despesa plurianual derivada del contracte.
L'objectiu declarat és doble: d'una banda, organitzar tallers de lectura i programar activitats culturals que reforcen l'hàbit lector entre els usuaris de les biblioteques; d'altra banda, consolidar estos espais com a pols centrals de la vida dels barris. Una ambició que, dit així, sona a eslògan, però que té una llarga trajectòria darrere.
Molt més que un lloc per a agafar llibres
Les biblioteques municipals de València porten anys apostant pels clubs de lectura com a ferramenta de cohesió social. La xarxa de biblioteques municipals compta actualment amb 26 clubs de lectura presencials per a persones adultes, als quals se sumen un club de teatre, dos de poesia en valencià i altres quatre infantils, fins a sumar 33 clubs de diferent caràcter. No és poca cosa per a una ciutat que, al mateix temps, gestiona desenes de barris amb realitats molt distintes.
Els clubs de lectura són espais de trobada per a llegir, conversar i compartir, on persones lectores compartixen l'experiència de llegir un mateix llibre guiades per algú que coordina les lectures, modera el debat i proposa textos. La demanda, lluny de ser residual, reflectix una necessitat real: els clubs estan constituïts habitualment per grups d'entre 10 i 20 persones, amb el 90% de participants dones i una mitjana d'edat d'entre 35 i 65 anys, i en la seua majoria tenen llistes d'espera.
La biblioteca com a espai viu
Els clubs de lectura faciliten les relacions entre els seus participants, afavoreixen el debat, la tertúlia i la capacitat de lectura crítica, i es constituïxen com una comunitat d'aprenentatge que reforça la relació entre el veïnat. En eixe sentit, el contracte que ara licita el consistori no és només una partida pressupostària: és l'aposta institucional per mantindre eixe teixit cultural actiu i accessible per a tots els ciutadans, independentment del seu barri.
La licitació del servici de clubs de lectura arriba en un moment que les biblioteques públiques reivindiquen amb més força que mai el seu paper com a infraestructures culturals essencials. En una ciutat com València, amb una xarxa àmplia i consolidada, garantir que estos espais continuen sent llocs de trobada —i no només de préstec— pot paréixer un gest xicotet. Però a eixos que formen part d'eixes llistes d'espera, probablement no els semble tan menor.