Trenta-nou famílies valencianes tenen ara la certesa que comptaran amb un sostre. L'Ajuntament de València ha adjudicat les 39 vivendes de protecció pública de nova construcció ubicades en el número 19 de l'avinguda de José Roca Coll, en el districte de Patraix, a tantes altres persones inscrites en el registre municipal de demandants de lloguer assequible. Totes elles tenen 45 anys o menys, porten anys arrelades en la ciutat i, en la gran majoria dels casos, carreguen amb situacions de vulnerabilitat que fan del mercat lliure una cosa pràcticament inaccessible per a elles.
La dada més reveladora del procés de selecció la resumix una sola xifra: el 85% de les famílies beneficiàries acredita almenys un criteri de prioritat social, com ser família nombrosa o monoparental, tindre algun membre amb discapacitat o en situació de dependència, o haver patit violència de gènere o domèstica. No són casos excepcionals: són el perfil majoritari dels qui esperen una oportunitat en el parc públic municipal.
Un edifici, 39 històries i un barem que posa orde
L'immoble adjudicat compta amb huit plantes, 39 vivendes, 30 places de garatge i 21 trasters, amb una superfície total construïda de 6.115,11 metres quadrats. Les vivendes s'han distribuït per mitjà d'un sistema de punts que valora, sobretot, l'arrelament en la ciutat: la màxima puntuació correspon als qui acrediten set o més anys d'empadronament ininterromput en València. Més del 90% dels adjudicataris complix eixe requisit, la qual cosa convertix este procés en una cosa pareguda a un reconeixement institucional del vincle real amb la ciutat, amb independència del lloc d'origen.
Les llars seleccionades presenten una mitjana de 5,26 membres. El 95% acredita persones al seu càrrec, set de cada deu (72%) són famílies nombroses i prop d'una de cada cinc (18%) té algun membre amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Són xifres que dibuixen un perfil allunyat de l'imaginari del "demandant de vivenda pública" com a individu aïllat: ací la norma és la família àmplia, amb càrregues i amb necessitats concretes.
"Estes 39 vivendes públiques són per a famílies que de veres les necessiten, que porten anys vivint a València i estan inscrites en el registre municipal de demandants de vivenda perquè tenen dificultats d'accés al mercat lliure. Eixe és el sentit social d'esta operació" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme, Vivenda i Llicències de l'Ajuntament de València
Tres trams de renda per a no deixar fora les classes mitjanes
Un dels aspectes més cridaners del model és el seu enfocament de renda. Les 39 vivendes s'han dividit en tres grups iguals de 13 unitats, cada un destinat a un tram d'ingressos diferent basat en l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), que en còmput anual se situa en 8.400 euros:
- Tram 0: llars amb ingressos d'entre 0,5 i menys de 2 vegades l'IPREM (entre 4.200 i menys de 16.800 euros anuals).
- Tram 1: ingressos d'entre 2 i 3,5 vegades l'IPREM (entre més de 16.800 i 29.400 euros anuals).
- Tram 2: ingressos d'entre 3,5 i 4,5 vegades l'IPREM (entre 29.400 i 37.800 euros anuals).
La distribució igualitària entre trams respon a una realitat ben coneguda en les grans ciutats espanyoles: la crisi de l'accés a la vivenda no afecta només els qui tenen ingressos molt baixos. Una família amb rendes mitjanes de, posem, 28.000 euros anuals també pot trobar-se sense opcions reals en un mercat de lloguer disparat. Els trams de renda més baixa concentren les llars de major grandària i el major nombre de factors de vulnerabilitat, però el disseny del sistema reconeix que el problema és estructural i transversal.
La permuta: sòl públic convertit en claus
Estes vivendes no han arribat al parc municipal per la via tradicional de la construcció directa. L'Ajuntament les ha obtingudes mitjançant una permuta de solars aprovada per la Junta de Govern Local en octubre de 2025: el consistori va entregar quatre parcel·les municipals a una promotora privada a canvi de l'edifici ja acabat a Patraix. Les parcel·les oferides en l'operació foren valorades en 7.980.007,88 euros i es destinaran íntegrament a la construcció de vivendes de protecció pública.
La lògica de la fórmula és directa: en lloc d'esperar anys que es construïsquen vivendes sobre solars municipals paralitzats, es mobilitza la borsa de sòl municipal existent destinada a ús residencial que portava anys inactiva, incorporant la col·laboració privada a les iniciatives públiques en matèria de vivenda protegida. El resultat és immediat: un edifici acabat, adjudicable sense demores. I la contrapartida a mitjà termini també és significativa: en els quatre solars entregats, la promotora haurà de construir aproximadament 206 noves vivendes de protecció pública.
En el conjunt del Pla + Vivenda, la permuta ja ha permés incorporar directament 125 vivendes al parc públic municipal i activar la construcció d'altres 606 en col·laboració publicoprivada. L'objectiu declarat de la legislatura és aconseguir les 954 vivendes de protecció pública per als veïns de la ciutat. Les 39 de Patraix són, en eixe context, una peça més d'un puzle que València porta molt de temps intentant completar, en una ciutat on trobar un lloguer assequible s'ha convertit, per a massa famílies, en una carrera d'obstacles sense línia de meta visible.