Fatiga, irritabilitat, falta de concentració, apatia o alteracions de la son són algunes de les manifestacions que poden aparéixer durant els primers dies després de les vacances d’estiu. Encara que popularment es coneix com a «síndrome postvacacional», els especialistes recorden que no es tracta d’una malaltia, sinó d’un procés d’adaptació psicològica i emocional davant la tornada a les obligacions laborals, acadèmiques i familiars.
Segons dades de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), al voltant del 15 % dels adults experimenta símptomes relacionats amb este procés de readaptació després de les vacances. Estes molèsties, normalment transitòries, desapareixen en una o dos setmanes a mesura que la persona recupera els seus hàbits i rutines habituals. Per al doctor Víctor Navalón, psiquiatra de Vithas València 9 d’Octubre, «la clau està a comprendre que el cervell necessita un període d’ajust per a adaptar-se de nou a les exigències quotidianes».
«Durant les vacances modifiquem horaris, responsabilitats i nivells d’exigència. La tornada a la rutina implica un canvi brusc que pot generar malestar emocional, cansament, irritabilitat o dificultats de concentració. En la majoria dels casos estem davant d’una reacció adaptativa normal i passatgera, no davant d’un trastorn psiquiàtric», afirma el professional. L’especialista explica que estes sensacions solen ser més intenses en persones sotmeses a elevats nivells d’estrés, amb poca satisfacció laboral o que travessen situacions personals complexes.
«Les vacances —comenta Navalón— actuen com una pausa que reduïx temporalment la pressió diària. Quan tornem a l’entorn habitual reapareixen les responsabilitats i preocupacions que havien quedat en segon pla, cosa que pot generar una sensació de sobrecàrrega durant els primers dies». Els símptomes més habituals inclouen cansament físic i mental, alteracions de la son, falta de motivació, dificultats de concentració, irritabilitat, ansietat i una sensació temporal de menor rendiment en el treball o en els estudis. A més, algunes persones poden presentar molèsties físiques com dolors musculars, problemes digestius o falta d’apetit.
Com afecta la síndrome postvacacional als estudiants
Encara que sol associar-se a l’àmbit laboral, la síndrome postvacacional també pot afectar xiquets, adolescents i universitaris quan acaben les vacances i han de reprendre horaris, obligacions acadèmiques i activitats extraescolars. En el cas dels estudiants, l’impacte psicològic es produïx pel canvi sobtat d’una etapa caracteritzada per una major llibertat, oci i flexibilitat horària a una altra marcada per normes, horaris fixos, responsabilitats acadèmiques i exigències de rendiment. «Esta transició pot generar desmotivació, nerviosisme, dificultats de concentració, irritabilitat, cansament i problemes per a recuperar els hàbits de son», subratlla Navalón.
L’adaptació sol resultar especialment exigent en moments de canvi educatiu, com l’inici de l’escolarització, el pas de primària a secundària, el començament del batxillerat o l’entrada a la universitat. En estes circumstàncies, a més de la tornada a la rutina, els joves han d’afrontar nous entorns, companys, professors i nivells d’exigència acadèmica.
Segons el doctor Víctor Navalón, «els estudiants també poden experimentar una sensació de pèrdua en acabar les vacances, especialment quan han d’afrontar períodes d’exàmens, canvis d’etapa educativa o elevats nivells d’exigència acadèmica. L’anticipació i la recuperació progressiva dels horaris ajuden a minimitzar este impacte emocional». L’especialista afig que la majoria dels casos es resol de manera espontània en pocs dies, encara que recomana parar atenció quan el malestar es prolonga, interferix en el rendiment acadèmic o genera símptomes persistents d’ansietat o baix estat d’ànim.
Quan convé consultar amb un professional
Els experts coincidixen que l’anomenada depressió postvacacional no constituïx un diagnòstic clínic específic, sinó una resposta adaptativa que sol desaparéixer a mesura que la persona recupera les seues rutines. No obstant això, quan els símptomes persistixen més enllà de dos o tres setmanes, afecten de manera significativa la vida laboral, acadèmica, familiar o social, o mostren característiques pròpies d’un trastorn d’ansietat o depressió, és recomanable sol·licitar una valoració professional. «Si el malestar es manté en el temps o limita el funcionament habitual de la persona, és important acudir a un professional de salut mental per a realitzar una avaluació adequada i descartar altres problemes psicològics que puguen estar darrere d’esta situació», assenyala el doctor Navalón.
Per a facilitar una transició més saludable, els especialistes recomanen reincorporar-se de manera progressiva a les obligacions habituals, recuperar els horaris de son abans d’acabar les vacances, mantindre una alimentació equilibrada, fer activitat física regular i reservar espais per a l’oci i les relacions socials durant tot l’any. També aconsellen fixar objectius realistes durant els primers dies i evitar l’autoexigència excessiva.
Sobre Vithas
El grup Vithas està integrat per 22 hospitals i 40 centres mèdics i assistencials distribuïts per 14 províncies. Els 14.500 professionals que conformen Vithas l’han convertit en un dels líders de la sanitat espanyola. A més, el grup integra la Fundació Vithas, Vithas Xarxa Diagnòstica i la central de compres PlazaSalud+.
Vithas, recolzada pel grup Goodgrower, fonamenta la seua estratègia corporativa en la qualitat assistencial acreditada, l’experiència del pacient, la investigació i la innovació, així com en el compromís social i mediambiental.