Quantes històries es perden cada dia perquè ningú les va escriure a temps? L'Ajuntament de València ha fet un pas inusual per a evitar-ho: ha editat 46 llibres biogràfics protagonitzats per persones majors dels seus centres municipals, utilitzant un programa d'intel·ligència artificial que recull i organitza les seues vivències sense la mediació de cap entrevistador. El resultat és una col·lecció de memòries en primera persona —infàncies, barris, famílies, guerres silencioses i alegries quotidianes— que ara quedaran per sempre en paper.
220 preguntes, 24 hores i dos mesos de vida contada
El procés no podia ser més senzill en la seua forma, encara que tancava una exigència notable: cada participant va respondre, a través d'un programa d'àudio, un total de 220 preguntes al llarg de dos mesos, dedicant unes 24 hores en total. Sense un periodista a l'altre costat, sense una càmera ni un quadern de notes. Només la veu de cada persona i un sistema que ordenava les seues paraules. El programa va abordar des dels records d'infància i els canvis socials viscuts en primera fila fins als missatges que cada protagonista volia deixar als seus fills, nets i a qui vinga després.
En total van participar 46 persones de 51 centres municipals, la qual cosa representa el 90% de tots els centres de majors de la ciutat. Entre ells, 30 són presidents o presidentes de les seues respectives associacions, sis ocupen càrrecs en les juntes directives —com a vicepresidents o tresorers— i altres deu són participants actius en les activitats d'estos espais.
Una tecnologia que servix de pont entre generacions
La ciència porta anys documentant els beneficis de rememorar. La teràpia de reminiscència afavorix el funcionament cognitiu i té un impacte positiu en l'estat d'ànim: reviure records del passat activa àrees cerebrals vinculades a la memòria i el llenguatge, la qual cosa ajuda a mantindre la ment activa i frena el deteriorament funcional. El que este programa afig és una volta de rosca tecnològica: en lloc de dependre d'un professional o de la voluntat de posar-se a escriure —cosa que la majoria posposa indefinidament—, la intel·ligència artificial actua com un catalitzador discret i sistemàtic que guia el relat sense interferir-hi.
A nivell emocional, evocar vivències positives desperta sensacions d'alegria, orgull o satisfacció, millorant el benestar general. Compartir la pròpia història de vida permet que la persona major se senta valorada, escoltada i compresa. En eixe sentit, el llibre no és només un objecte: és un reconeixement.
"Estem davant d'un programa pioner que combina modernitat tecnològica amb records, memòria, nostàlgia i vivències perquè, conforme ens fem majors, ¿quantes vegades hem pensat a deixar constància d'allò que hem viscut?" - Marta Torrado, regidora de Serveis Socials i Majors de l'Ajuntament de València
València, segona ciutat després de Castelló a aplicar este model
El projecte no naix de res. València es convertix en la segona ciutat espanyola a implementar este programa, després de Castelló de la Plana, que va ser pionera a aplicar-lo. La iniciativa s'emmarca en una tendència més àmplia que busca reduir la bretxa digital entre les persones majors i, al mateix temps, posar en valor el coneixement acumulat de generacions que van viure transformacions històriques radicals: la postguerra, la industrialització, l'èxode rural, la transició democràtica o la irrupció d'internet.
La regidora Marta Torrado va entregar personalment cada llibre als seus protagonistes durant un acte celebrat este dimecres, subratllant que "els records recollits romandran al llarg del temps per a coneixement actual i de les generacions futures". Una frase que, dita davant de persones que en molts casos superen els setanta o huitanta anys, adquirix un pes particular.
El llegat que cap en un llibre
Hi ha alguna cosa profundament humana en l'impuls de deixar constància d'allò viscut. Les autobiografies sempre han sigut patrimoni dels poderosos —polítics, escriptors, militars— com si la resta de les vides no mereixeren ser contades. Este projecte invertix eixa lògica: són les persones anònimes, les que van sostindre barris i famílies, les que ara tenen el seu llibre. Un volum amb nom propi que recull des dels jocs de la infància fins als ensenyaments que es volen transmetre, passant pels moments que van canviar el rumb d'una vida. Potser la major novetat no siga tecnològica, sinó simbòlica: a València, la memòria dels majors ja té pàgines pròpies.