Patraix, el barri on cada obra trau a la llum fragments del passat

Patraix té activada la Zona de Vigilància Arqueològica: "quasi sempre apareixen restes com a mínim del segle XV"

Guardar

Restes arqueològiques a Patraix
Restes arqueològiques a Patraix

Fa més de 150 anys – concretament en 1870 – l'antic poble de Patraix es convertia en el primer poble, dels quals envoltaven València, a annexionar-se a la ciutat. Des de llavors, ha sabut mantindre la seua essència intacta, i ja no sols per la conservació de l'antiga estructura amb edificis històrics i carrers que envolten la plaça, sinó per eixe sentiment de pertinença al barri que tant li caracteritza.

D'origen romà, el poble de Patraix tenia el seu propi ajuntament i, fins i tot, la seua pròpia presó situada en el desaparegut Palau de Baró de Patraix. No obstant això, el fet de no recaptar impostos; no disposar d'un terme municipal del qual traure profit, ja que totes les terres eren propietat dels habitants de la capital; i la situació dels veïns del poble, que no comptaven amb propietats, ja que tots eren arrendataris o jornalers, van ser els motius que van produir que Patraix passara a formar part dels barris de la ciutat.

No obstant això, en el barri encara queden escletxes d'aquella època. Com explica el president de l'Associació Veïnal de Patraix, Toni Pla, a València Extra, "tenim la plaça de Patraix i carrers que donen nom als antics fundadors del poble. Per això, centrem tots els nostres esforços en què la ciutadania conega en profunditat els nostres orígens i la història de Patraix; però a més, és el que ens motiva per a continuar reivindicant dotacions i infraestructures per a cuidar la cultura d'este antic poble, d'origen romà, que ha acollit, al llarg de la seua història, a diferents civilitzacions".

I prova d'això és la Zona de Vigilància Arqueològica que, des de fa anys, està activa en el barri de Patraix. "Ho va proposar l'associació i el consistori li va donar llum verda, i la veritat que ha sigut un encert perquè en la gran majoria d'obres de construcció nova han aparegut restes arqueològiques", conta Pla. A més, "estem parlant de restes de mínim del segle XV, tant de l'època islàmica, com a murals d'antigues cases medievals". De fet, recentment han aparegut restes als carrers Mestre Bellver i Torís.

Restes arqueològiques a Patraix
Restes arqueològiques a Patraix

Ruta turística per a descobrir Patraix

Este barri de València compta amb una ruta turística pròpia per a descobrir el valor patrimonial i arquitectònic del poble de Patraix impulsada per l'Ajuntament de València. En este sentit, en 2023, es van establir dotze punts d'interés patrimonial, turístic i històric que permeten fer un recorregut pel passat agrari, el vestigi industrial, el patrimoni arquitectònic i el centre històric del districte.

Així, els dotze punts turístics que conformen la ruta per Patraix són els següents: la plaça de Patraix, l'església del Sagrat Cor de Jesús, el nucli històric, la séquia de Favara, la fàbrica de la Battifora, el grup d'habitatges de la Mare de Déu dels Desemparats, el Convent de Jesús, l'església de Santa Maria de Jesús, els habitatges obrers de Ramon de Castro, les escultures de l'Hort de Pontons, els edificis de la dependència mercantil i la rememoració de la línia de ferrocarril a Utiel i Llíria al carrer de Tres Forques. En cadascun d'estos punts s'han instal·lat una sèrie de plaques, que inclouen un codi QR, perquè els visitants puguen consultar i ampliar la informació.

D'esta manera, la ruta fa un recorregut pel Patraix medieval de l'època de Jaume I, els orígens agraris vinculats a l'horta, els vestigis de la Guerra de Successió i les escultures de Ponzanelli, la industrialització progressiva del segle XIX i el record de les línies de tren que travessaven el districte.

Vista de la ciutat des del campanar de Patraix
Vista de la ciutat des del campanar de Patraix

Les Festes Populars de Patraix, una tradició de 1930

I, sens dubte, una de les tradicions que marca la vida social del barri de Patraix són les seues Festes Populars. Cada mes d'octubre, la plaça del barri s'inunda de cultura amb una programació pensada per a totes les edats, i que s'organitza des de l'associació veïnal. Declarades Festa d'Interés Turístic Local, esta celebració és una tradició que va nàixer en 1930, i que fa 30 anys van decidir recuperar.

Com conta el president de l'associació veïnal, Toni Pla, "encara hi ha gent gran en el barri que es van conéixer en eixes revetles". És per este motiu pel qual, des de la seua recuperació, la implicació dels veïns i veïnes en la participació de les festes és inigualable.

Arxivat a:

Destacats