La mobilitat de l'àrea metropolitana de València s'ha situat en el centre del debat durant una nova edició de Diàlegs sobre el Futur, el desdejuni informatiu organitzat per València Extra en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori. Experts, responsables institucionals i representants del sector han analitzat els principals reptes que afronta el sistema de transport metropolità i han coincidit en la necessitat de reforçar la inversió, millorar la coordinació entre administracions i avançar cap a una xarxa més integrada, eficient i resilient.
En l'encontre han participat el director de Coordinació Territorial de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Óscar Gamazo; la diputada de Carreteres de la Diputació de València, Reme Mazzolari; el director de l'Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV), José Antonio Moreno Gómez; el catedràtic de Transports de la Universitat Politècnica de València, Tomás Ruiz; i el cofundador de Clover, Antonio Barbus. La jornada ha sigut clausurada pel vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus.
Una demanda creixent que exigix noves respostes
Un dels principals diagnòstics compartits durant el desdejuni ha sigut l'augment constant de la demanda de mobilitat en l'àrea metropolitana. Els participants han coincidit que el creixement demogràfic dels municipis de l'entorn de València i els canvis en els hàbits de desplaçament estan exercint una pressió cada vegada major sobre unes infraestructures que, en molts casos, s'acosten als seus límits de capacitat.
En este sentit, Óscar Gamazo ha destacat que existix una demanda creixent de transport públic i ha subratllat la necessitat de millorar les connexions d'entrada i eixida de la ciutat. “Cada vegada més gent utilitza el transport públic i hem d'aconseguir que el temps d'arribada siga el mínim possible”, ha assenyalat.
Per la seua part, José Antonio Moreno Gómez ha reivindicat la mobilitat com un element essencial per al benestar de la ciutadania. “La mobilitat és un pilar indispensable de l'estat del benestar”, ha afirmat, recordant que la dana va posar de manifest la importància de disposar de sistemes de transport eficaços per a accedir a l'ocupació, l'educació o els servicis bàsics.
Precisament, la capacitat de resposta de les infraestructures davant situacions extraordinàries ha sigut un dels assumptes abordats pel catedràtic Tomás Ruiz, qui ha advertit de la fragilitat que va mostrar el sistema durant la dana. “Ens vam adonar de la fragilitat del transport públic amb el col·lapse de la xarxa ferroviària”, ha explicat, al mateix temps que ha alertat que fenòmens meteorològics extrems tornaran a produir-se en el futur: "no sabem quan, però tornarà a produir-se una dana i, per descomptat, hem d'estar preparats".
Ruiz també ha assenyalat que el fort increment d'usuaris registrat en els últims anys evidencia l'èxit del transport públic, però també la necessitat de continuar ampliant la capacitat de la xarxa. Segons ha apuntat, algunes línies metropolitanes d'autobús han experimentat augments pròxims al 90 % i Metrovalencia ha superat el 50 % de creixement en determinats corredors. “El sistema respon, però amb menys qualitat. Abans era habitual trobar seient; ara és pràcticament impossible”, ha afirmat.
Des de la Diputació de València, Reme Mazzolari ha posat el focus en les necessitats dels municipis del segon anell metropolità. La diputada ha recordat que la mobilitat ja no respon únicament a desplaçaments cap a la capital, sinó que cada vegada és més multidireccional. “Tenim 1.800 quilòmetres de carreteres secundàries que atenen municipis amb un fort creixement demogràfic i empresarial. Són vies fonamentals per a fixar població i garantir oportunitats”. En este sentit, ha posat en valor la iniciativa de Camins de'Interés Territorial, un catàleg, elaborat de la mà dels alcaldes, on apareixen reflectides les vies fonamentals per a la zona. "Ja estem en l'execució de la millora d'eixos camins que, precisament, són essencials perquè et porten a l'hospital, a l'institut o al jutjat".
Metro, autobús i bicicleta: les claus per a la mobilitat del futur
La millora del transport públic ha ocupat bona part del debat. Des d'FGV s'ha destacat que Metrovalencia transporta actualment més de 300.000 viatgers diaris, un 10,4 % més que l'any anterior, impulsada especialment per les bonificacions i mesures de gratuïtat implantades en els últims anys. Gamazo ha explicat que la xarxa ha aconseguit ja xifres de demanda que inicialment estaven previstes per a 2030. “La gent ha acudit massivament al transport públic i la inversió no ha sigut suficient per a absorbir tot eixe creixement”, ha reconegut.
Per a respondre a esta situació, FGV manté en marxa un ampli programa d'inversions que contempla la renovació d'infraestructures, millores en túnels, nous sistemes de control i senyalització i la incorporació de material mòbil de major capacitat. Entre les actuacions previstes destaca l'arribada de 22 nous trens i tramvies, 16 d'ells destinats a Metrovalencia, que començaran a incorporar-se progressivament entre finals de 2026 i 2027.
“Els nous vehicles seran més moderns, accessibles i permetran augmentar significativament la capacitat”, ha explicat Gamazo, qui també ha avançat que s'estudien noves configuracions de línies per a reduir freqüències i millorar la regularitat del servici.
El paper de l'autobús metropolità també ha sigut objecte d'anàlisi. Per a Tomás Ruiz, este mitjà de transport seguirà sent imprescindible per a complementar la xarxa ferroviària. “L'autobús no pot substituir el metro, però sí que pot cobrir connexions que este no pot assumir i reforçar la capacitat en determinats moments”, ha defensat.
Des de l'ATMV s'ha posat en valor la renovació de la flota metropolitana, que actualment compta amb un 84 % de vehicles completament elèctrics, així com l'ampliació de la xarxa per a respondre a les noves necessitats de mobilitat.
La mobilitat ciclista també ha tingut el seu espai en el debat. Antonio Barbus ha compartit la seua experiència al capdavant de Clover i ha defés el potencial de la bicicleta elèctrica per a transformar els desplaçaments urbans. “He vist molts cotxes en una ciutat relativament xicoteta i molta gent queixant-se de la congestió o del temps necessari per a aparcar”, ha assenyalat. Per a donar solució, Clover oferix un sistema de subscripció que, per 69 euros al mes, pots disposar d'una bicicleta elèctrica amb assegurança antirobatori i manteniment inclòs, per a poder desplaçar-te de manera més còmoda i sostenible pel nucli urbà. Una iniciativa que, des del seu llançament, està tenint molt bona acollida. "El següent pas és instal·lar xicotets armaris per la ciutat perquè es puguen canviar les bateries de les bicis quan siga necessari".
En este sentit, el catedràtic Tomás Ruiz ha reclamat una xarxa ciclista metropolitana més ambiciosa, especialment en els municipis del primer anell. “La bicicleta elèctrica pot ser un gran aliat, però necessita infraestructures connectades amb Metrovalencia i espais adequats per a afavorir la intermodalitat”, ha afirmat. I és que eixa seria, precisament, la clau per a millorar la mobilitat de la ciutat. Una estratègia en la qual tots els agents implicats (autobús, metro, bici i aparcaments dissuasius) estigueren connectats per a afavorir una mobilitat més eficient i àgil i, sobretot, oferir alternatives a l'usuari.
Una visió metropolitana per a respondre a 6,1 milions de desplaçaments diaris
La clausura de la jornada ha anat a càrrec del conseller Vicente Martínez Mus, qui ha defés que la mobilitat ha d'entendre's com una ferramenta d'igualtat d'oportunitats i cohesió territorial. “Parlar de mobilitat és parlar de persones”, ha afirmat. “No és un debat de xifres o de plans; condiciona directament l'accés a l'ocupació, a la formació, a la sanitat i, en definitiva, la qualitat de vida dels ciutadans”.
Martínez Mus ha recordat que en l'àrea metropolitana de València es generen cada dia més de 6,1 milions de desplaçaments i ha assegurat que la Generalitat està impulsant una resposta integral per a afrontar este desafiament.
Entre les actuacions destacades ha citat la inversió de 70 milions d'euros destinada al manteniment dels més de 3.000 quilòmetres de carreteres autonòmiques, així com projectes estratègics com les actuacions en la CV-35 o la duplicació de la CV-32 per a millorar la connectivitat i reduir els colls de botella existents.
Així mateix, ha posat en valor la renovació de Metrobús, la flota del qual ha passat de 116 a 192 vehicles, la majoria elèctrics o híbrids, i el Pla d'Inversions d'FGV 2026-2030, dotat amb més de 840 milions d'euros per a modernitzar la xarxa ferroviària autonòmica.
El conseller també ha reclamat una major implicació del Govern central per a resoldre els problemes de Rodalia, un assumpte que ha generat consens durant tota la jornada. “La situació de Rodalia és insostenible”, ha afirmat, reclamant actuacions estructurals com l'electrificació de la línia C-3 i una major inversió en la xarxa ferroviària estatal.
Els participants han coincidit que el futur de la mobilitat metropolitana passa per una planificació conjunta de totes les administracions, una aposta decidida pel transport públic i una visió integrada que combine metro, autobús, bicicleta i noves fórmules de mobilitat compartida per a respondre a les necessitats d'una àrea metropolitana en constant creixement.