El col·lectiu LGTBIAQ+ Lambda torna a eixir al carrer este diumenge, 17 de maig, amb una concentració al centre de València per a denunciar les violències que encara patix el col·lectiu en el seu dia a dia. L'organització advertix que el context actual està marcat per un augment dels discursos d'odi i per intents de retrocés en drets que afecten directament les persones LGTBIAQ+, especialment les persones trans.
La convocatòria tindrà lloc a les 18.00 hores a les escales del Mercat Central de València, un espai simbòlic i altament visible del cor de la ciutat. L'elecció del lloc no és casual: Lambda busca ocupar l'espai públic en una data clau, el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, per a recordar que la discriminació no és un fenomen del passat, sinó una realitat persistent.
El col·lectiu insistix que esta jornada no és només commemorativa, sinó també una crida d'atenció sobre una situació que consideren cada vegada més preocupant. Segons expliquen, les agressions, l'assetjament i la discriminació no han desaparegut, sinó que s'han transformat i diversificat, estenent-se tant en entorns físics com digitals.
Les persones trans, al centre de la violència i del debat públic
Este any, el manifest que es llegirà durant la concentració posa el focus en la situació de les persones trans, amb especial atenció a les dones trans, a qui Lambda assenyala com el grup més exposat a situacions de violència dins del mateix col·lectiu.
L'entitat denuncia que esta violència no es limita a agressions puntuals al carrer, sinó que es manifesta de forma constant en xarxes socials, en espais laborals i educatius, i també en l'àmbit polític i mediàtic. En este sentit, advertixen de l'existència de discursos que utilitzen les persones trans com a blanc recurrent de polarització, alimentant narratives que contribuïxen a la seua estigmatització.
Lambda, a través d'un comunicat, també ha alertat del paper que estan jugant determinats sectors polítics i mediàtics a nivell internacional, que "han convertit les persones trans en un “boc expiatori” utilitzat per a justificar retrocessos en drets o per a mobilitzar discursos d'odi". Per al col·lectiu, esta tendència no és aïllada, sinó part d'un fenomen global que busca qüestionar la legitimitat dels drets del col·lectiu LGTBIAQ+.
En el context valencià, Lambda assenyala a més la preocupació generada pels canvis impulsats per PP i Vox en la llei trans autonòmica. Encara que estes modificacions han quedat suspeses de manera temporal després de l'admissió a tràmit del recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central davant el Tribunal Constitucional, el col·lectiu considera que el simple fet que s'hagen plantejat demostra que els drets no estan garantits de forma definitiva.
Per a Lambda, esta situació evidencia "la fragilitat dels avanços socials i la necessitat de mantindre una vigilància constant", ja que "qualsevol retrocés legal tindria un impacte directe en la vida quotidiana de les persones trans, especialment en les més joves o en aquelles amb menys recursos socials i econòmics".
Davant este escenari, el col·lectiu defensa que la resposta ha de ser clara: mobilització social i presència al carrer. Consideren que els drets no es defensen únicament en els tribunals o en les institucions, sinó també a través de la participació ciutadana i la visibilitat pública.
“Les persones trans, especialment les dones trans, continuem sent el principal objectiu de moltes violències que naixen de l'odi i la desinformació. No podem permetre que se'ns utilitze com a excusa per a retallar drets ni que es qüestione la nostra dignitat”, ha assenyalat Nhabi Iturbide, coordinadora del grup trans de Lambda.
Un context de violència estructural reflectit en dades
L'informe “Estado del odio 2026”, elaborat per la FELGTBI+, oferix un diagnòstic preocupant sobre la situació del col·lectiu en l'últim any. Segons l'estudi, més de la mitat de les persones LGTBIAQ+ ha patit algun tipus d'incident d'odi en eixe període, la qual cosa confirma que la violència no sols persistix, sinó que es manté en nivells històricament alts.
L'assetjament continua sent la forma més habitual de violència, però no és l'única. La discriminació en àmbits quotidians i les agressions físiques o verbals continuen formant part de la realitat diària de moltes persones del col·lectiu. Estes situacions s'intensifiquen especialment en el cas de persones trans, joves o aquelles que travessen múltiples formes de discriminació simultànies.
Una de les dades més significatives de l'informe és el canvi en els espais on es produïxen estes violències. Els centres de treball han passat a ocupar el segon lloc entre els entorns on més es registren incidents d'odi, la qual cosa evidència que estes dinàmiques no es limiten a l'espai públic o digital, sinó que també afecten àmbits que haurien de ser segurs.
L'estudi també subratlla l'impacte emocional i psicològic d'estes experiències. Les persones que han patit LGTBIfòbia presenten majors nivells d'ansietat, depressió, estrés, apatia, soledat i por, la qual cosa demostra que les conseqüències de l'odi van molt més enllà del moment puntual de l'agressió i afecten de forma profunda la salut mental i el benestar general.
Davant d'este panorama, Lambda fa una crida a la ciutadania, a les entitats socials i als col·lectius a sumar-se a la concentració de diumenge. L'objectiu, assenyalen, és convertir la jornada en un acte col·lectiu de denúncia, memòria i reivindicació, però també de suport mutu i construcció d'una societat més igualitària.
El col·lectiu insistix que la defensa dels drets LGTBIAQ+ no és una qüestió sectorial, sinó un element essencial de qualsevol societat democràtica. Per a Lambda, eixir al carrer este 17 de maig és també "una forma de defendre la llibertat, la igualtat i la dignitat de totes les persones".