Mil anys porta l'horta de València resistint sequeres, conquestes i l'avanç del ciment. Hui s'enfronta a un enemic més silenciós: l'abandó. Per a frenar-lo, el Servici de Guarderia Rural del Consell Agrari Municipal de València (CAV) va acumular 1.045 actuacions de vigilància, inspecció i protecció del sòl rústic entre gener i maig de 2026, una xifra que reflectix tant la intensitat del treball com la magnitud del problema sobre el terreny.
La dada no és menor. Parlem d'una mitjana de quasi set intervencions diàries —festius inclosos— sobre un territori que històricament ha sigut el motor agrícola de la ciutat. Les mateixes séquies que els musulmans dissenyaren aproximadament al segle X, i que el Tribunal de les Aigües — la institució la funció principal de la qual és la resolució de conflictes relacionats amb el reg i l'ús de l'aigua entre els agricultors de l'Horta de València — porta segles regulant cada dijous davant de la Catedral, continuen sent hui l'eix vertebrador del control agrari municipal.
Cremes i parcel·les abandonades, els grans protagonistes
De les més de mil actuacions registrades, la radiografia és eloqüent. Les cremes agrícoles encapçalen la llista amb 425 informes, seguides de l'estat de parcel·les amb 310 actuacions. La resta es distribuïx entre informes genèrics (92), incidències (90), cultius (83), abocaments (34), plagues (9) i robatoris o decomisos (2). Una estadística que, llegida de corrido, dibuixa el mapa dels riscos quotidians que aguaiten els camps de València.
La Guarderia Rural concentra la seua activitat en els espais de major valor productiu: les zones regades per les séquies històriques del Tribunal de les Aigües, el Canal del Túria i els arrossars de l'Albufera. No és casualitat. Les 13.200 hectàrees d'horta que eren regades per les séquies a principis del segle XX s'han reduït a poc més de 3.400 en l'actualitat, la qual cosa convertix cada parcel·la activa en un bé especialment vulnerable que mereix protecció.
"L'abandó de parcel·les agrícoles genera problemes que van molt més enllà de la imatge. Suposen un risc per a la seguretat, afavorixen la proliferació de plagues, incrementen el perill d'incendis i perjudiquen els agricultors que sí que complixen amb la seua obligació de mantindre i treballar les seues terres." - José Gosálbez, regidor d'Agricultura i president del Consell Agrari Municipal de València
Un pla amb tecnologia i vocació preventiva
Més enllà de la tasca inspectora clàssica, el pla incorpora una aplicació informàtica específica per a gestionar els procediments d'inspecció i analitzar dades de manera més eficient. L'eina permet millorar la planificació i el seguiment d'actuacions, traslladant la vigilància del camp al segle XXI sense renunciar a la presència física sobre el terreny.
El regidor José Gosálbez ha subratllat que l'objectiu del pla no és únicament sancionar, sinó acompanyar els qui treballen la terra. "La defensa de la nostra horta exigix una vigilància constant i eficaç. No es tracta únicament d'inspeccionar, sinó de protegir un patrimoni agrícola, cultural i mediambiental que forma part de la identitat de València", ha afirmat.
"Qui cuida la terra mereix suport institucional. I qui l'abandona o la degrada ha de saber que hi haurà control i vigilància." - José Gosálbez, regidor d'Agricultura i president del Consell Agrari Municipal de València
El camp valencià, entre la tradició i la urgència
El Tribunal de les Aigües ha sigut una institució fonamental per a la gestió sostenible de l'aigua a l'horta valenciana, fomentant la cooperació i el diàleg entre els agricultors i contribuint a la conservació del patrimoni natural i cultural de la regió. Sobre este llegat mil·lenari opera hui la Guarderia Rural, amb la mateixa lògica de sempre —vigilar, mediar, protegir— però amb eines del present. Perquè l'horta de València no sols produïx aliments: produïx identitat. I això, pel que sembla, també necessita guàrdies.