La Junta de Govern Local de València ha aprovat este divendres una subvenció nominativa de 30.000 euros destinada a la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, amb càrrec al pressupost municipal de 2026. Els diners aniran dirigits a costejar dos dels actes més arrelats de la festivitat de la patrona de la ciutat i de la Comunitat Valenciana: la Missa d'Infants i el Besamans. Una decisió que, més enllà dels números, parla de la relació entre les institucions i una tradició que porta segles teixint la identitat col·lectiva dels valencians.
Una missa centenària baix el cel de la Plaça de la Mare de Déu
Per a entendre el pes d'esta subvenció, convé conéixer què se celebra. La Missa d'Infants reunix milers de devots cada segon diumenge de maig en la plaça de la Mare de Déu de València, convertida en un dels actes més multitudinaris i destacats de la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats. No és un esdeveniment menor: la primera celebració tingué lloc en 1924, encara que el seu origen es remunta a 1923, quan amb motiu de la Coronació Canònica de la imatge se celebrà una missa de Comunió per a xiquets en la Catedral, acompanyada de veus blanques infantils.
A les huit del matí, la plaça de la Mare de Déu es convertix en una immensa catedral a l'aire lliure. Milers de valencians que han pelegrinat tota la nit des de pobles i barris de la ciutat es congreguen enfront del gran tapís de flors, mentre el so dels cors infantils i la llum de l'alba sobre la façana de la Basílica creen una atmosfera de devoció difícil de reproduir en cap altre escenari. Cent anys després d'eixa primera celebració, la tradició no sols sobrevivix, sinó que seguix convocant generacions senceres de famílies valencianes.
Què cobrix exactament l'aportació municipal
Els 30.000 euros no són una xifra simbòlica, però tampoc cobrixen la totalitat de les despeses. L'acord aprovat este divendres també valida la justificació econòmica presentada per la Basílica, que acredita un cost real de 51.959,36 euros en l'organització dels actes. La diferència l'assumix la pròpia entitat religiosa. Entre les despeses sufragades amb l'ajuda municipal figuren el muntatge i il·luminació de l'escenari, l'assistència tècnica, els servicis practeius, la cartelleria, la participació de bandes de música, i els treballs de neteja i vigilància. Logística, en definitiva, sense la qual cap celebració d'esta envergadura seria possible.
El regidor i portaveu municipal, Juan Carlos Caballero, ha volgut subratllar el significat que va més enllà del pressupostari:
"La Basílica i la Mare de Déu formen part de les nostres senyes d'identitat i d'un patrimoni cultural, social i també sentimental que compartim generacions de valencians i que volem contribuir a preservar." - Juan Carlos Caballero, regidor i portaveu de l'Ajuntament de València
Patrimoni festiu que el Consistori no vol deixar sol
La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de València i una de les set patrones de les comunitats autònomes d'Espanya. La seua imatge es caracteritza per una lleu inclinació cap avant, la qual cosa li ha valgut l'apel·latiu afectuós de la Geperudeta —la geperudeta— de València. Eixa proximitat, quasi domèstica, amb la qual els valencians es relacionen amb la seua patrona explica per què la festivitat transcendix allò estrictament religiós per a convertir-se en un fenomen cultural de primer orde.
Amb esta subvenció, l'Ajuntament de València reafirma el seu paper com a garant del patrimoni festiu de la ciutat, una línia d'actuació que el Consistori manté any rere any. No es tracta de finançar una cerimònia religiosa en sentit estricte, sinó de sostindre la infraestructura que fa possible que milers de persones puguen viure, generació rere generació, un dels rituals més profundament arrelats en la cultura valenciana. Perquè hi ha tradicions que no se sostenen soles, i esta, amb més d'un segle d'història a l'esquena, és una d'elles.