Cada 23 de setembre el calendari recorda una realitat que molts preferixen ignorar. És el Dia Internacional contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Xiquetes i Xiquets, i este any l'Ajuntament de València ha decidit que la seua posició siga inequívoca: la corporació municipal s'ha adherit formalment a la declaració institucional impulsada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), un text que no es limita a condemnar, sinó que exigix acció coordinada a tots els nivells de l'Estat.
Un problema que no para de créixer
Els números, per si sols, ja haurien de bastar per a sacsar consciències. La Fiscalia General de l'Estat va comptabilitzar 1.246 víctimes potencials de tràfic a Espanya durant 2025, enfront de les 789 detectades en 2024, la qual cosa es traduïx en un increment del 57,9%. D'eixe total, 875 persones foren identificades formalment com a víctimes, mentres que altres 371 es trobaven en situació de greu risc. I això és només el que les institucions aconseguiren vore.
El tràfic amb finalitats d'explotació sexual va representar el 73% dels supòsits detectats durant 2025, mentres que els casos d'explotació laboral van representar el 13,9%. Darrere de cada percentatge, una persona. Darrere de cada persona, amb freqüència, una dona o una xiqueta. Les dones llatinoamericanes, principalment colombianes i veneçolanes, representen el 54,5% de les víctimes d'explotació sexual. El perfil no és aleatori: respon a patrons de vulnerabilitat estructural que la declaració de la FEMP reconeix de manera explícita.
Amnistia Internacional advertix que estes xifres són només una part de la realitat, ja que la infradetecció és massiva, especialment en sectors invisibilitzats com el treball domèstic intern, l'agricultura o certs servicis. Dit d'una altra manera: el que es veu és només la punta de l'iceberg.
Què diu la declaració i per què importa
La declaració que la FEMP ha traslladat als municipis espanyols va més enllà d'una condemna simbòlica. El document definix el tràfic amb finalitats d'explotació sexual com a una greu vulneració dels drets humans i una responsabilitat compartida de totes les administracions públiques. Reconeix que esta forma de violència afecta de forma desproporcionada dones i xiquetes, i que qualsevol resposta pública ha d'incorporar una perspectiva d'igualtat que connecte els punts entre desigualtat, violència de gènere, prostitució i explotació.
Un dels aspectes més rellevants del text és el paper que atribuïx als ajuntaments. No com a espectadors, sinó com a actors de primera línia. La lògica és senzilla: cap administració està més prop de la ciutadania que la local, i eixa proximitat convertix els municipis en el primer baula capaç de detectar situacions de risc abans que es convertisquen en tragèdies. Per això, la declaració apel·la a una actuació coordinada entre l'Estat, les Comunitats Autònomes, les entitats locals, les Forces i Cossos de Seguretat, l'Administració de Justícia i les organitzacions socials especialitzades, "per a una resposta eficaç, integral i sostinguda" al problema.
L'acord de la Junta de Govern Local
L'adhesió de València a esta declaració va ser adoptada per la Junta de Govern Local este divendres. No és un gest menor: implica que la corporació assumix institucionalment els compromisos que el text establix, des de la prevenció fins a l'acompanyament de víctimes, passant per la detecció precoç i la derivació a recursos especialitzats.
El Dia Internacional que marca la data té una història concreta. Va ser instaurat per la Conferència Mundial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones, en coordinació amb la Conferència de Dones celebrada a Dhaka, Bangladesh, el gener de 1999. Més d'un quart de segle després, la commemoració seguix sent necessària, i les dades de 2025 demostren que, lluny de resoldre's, el problema s'agreuja.
Una amenaça que també evoluciona
L'augment de les víctimes detectades i l'ús cada vegada major d'eines digitals plantegen nous desafiaments per a les autoritats espanyoles, especialment en la identificació primerenca de les víctimes i en la desarticulació de les xarxes criminals que operen dins i fora del país. Espanya, a més de ser lloc de destí per a l'explotació de víctimes de tràfic, s'utilitza com a país de trànsit cap a altres llocs d'Europa. Alguns tractants romanen assentats al nostre país, des d'on controlen a distància les víctimes enviades a altres estats.
La imatge popular del tràfic de persones —víctimes tancades, cadenes visibles, violència explícita— continua sent en gran mesura un mite que dificulta la detecció. Els tractants porten dècades perfeccionant mecanismes molt més difícils de detectar: falses ofertes d'ocupació, promeses de regularització. Eixa imatge del segrest existix, però és minoritària. El que abunda són vincles de dependència econòmica, deutes fabricats i enganys que es fragüen, cada vegada més, a través de xarxes socials i internet.
Que un ajuntament com el de València estampe la seua firma en una declaració d'estes característiques no resol el problema. Però sí assenyala on ha de mirar-se, qui ha d'actuar i amb quina urgència. En un any que les dades de tracta a Espanya baten rècords, la resposta institucional coordinada deixa de ser una opció i es convertix en una obligació.