Al barri de Benicalap, al final de l'avinguda de Burjassot, s'alça un palauet de finals del segle XIX que porta massa anys esperant. El Casino de l'Americà, un dels escassos —i possiblement l'únic— exemple de vila indiana que es conserva a València, està a punt de recuperar el seu esplendor. La Junta de Govern Local ha aprovat este divendres el projecte tècnic d'execució de les obres de rehabilitació de l'immoble, valorat en més de 6,4 milions d'euros (6.404.605,48 euros), un pas decisiu per a poder licitar els treballs que transformaran este Bé de Rellevància Local en un equipament públic de nova planta.
Un palauet amb història de sucre i nostàlgia cubana
Per a entendre què és el Casino de l'Americà, cal viatjar fins a 1869. L'immoble va ser erigit eixe any com a construcció familiar d'esplai per encàrrec de Joaquín Megía, militar d'origen granadí, casat amb la filla d'una família havanera que havia fet fortuna amb el negoci de la canya de sucre. El matrimoni es va establir a València, on Megía va comprar una parcel·la de 30.000 m² d'horta a la zona de Benicalap i va manar construir l'edifici imitant l'arquitectura tradicional cubana, perquè desitjava que la seua esposa se sentira com en la seua terra natal. D'ací el seu nom popular: el casino de l'americà, el d'eixe que va tornar d'Amèrica amb fortuna i enyorança.
Es tracta d'un edifici situat en un dels nuclis patrimonials de major importància de la ciutat, pròxim a l'Alqueria del Moro i l'Alqueria de la Torre, a Benicalap, que té la particularitat de ser un destacat exemple de l'anomenada arquitectura indiana, és a dir, les finques d'esplai construïdes per espanyols que van tornar d'Amèrica amb riqueses. El Casino de l'Americà representa el moment que Benicalap va deixar de ser només horta per a convertir-se en un lloc d'esplai i prestigi social.
El palauet va estar habitat fins ben entrat el segle XX, tenint posteriorment altres usos, sent el de local de copes —amb el nom de Saudi Park— el més recordat pels veïns del barri. Molts dels seus elements arquitectònics, per desgràcia, han sigut espoliats. No obstant això, en el seu interior encara es conserven pintures murals de notable valor: entre elles es troben representats quatre personatges fonamentals de la història espanyola dels segles XV al XVII: Miguel de Cervantes, Diego Velázquez, Gonzalo de Córdoba i Cristóbal Colón.
De l'abandó a l'Escola d'Agricultura Urbana
El projecte aprovat per la Junta de Govern no només preveu retornar a l'edifici la seua imatge original. Va més enllà. L'immoble, de propietat municipal, albergarà una Escola d'Agricultura Urbana integrada en l'ampliació del Parc de Benicalap, dotant el barri d'un equipament educatiu i mediambiental que hui no existix. La intervenció, a més, inclou la recuperació del jardí històric del conjunt, amb els seus camins, pèrgoles, fonts i umbracles, espais que en altre temps foren l'admiració de la València burgesa.
"L'actuació permetrà recuperar la volumetria original de l'edifici i conservar i restaurar els seus elements de major valor històric i ornamental, com pintures, paviments i revestiments" - Juan Carlos Caballero, portaveu i regidor de l'Ajuntament de València
El projecte també contempla la recuperació de dos edificis auxiliars per a destinar-los a servicis vinculats a l'escola i al manteniment del parc. En la part davantera del conjunt es recrearà un jardí contemplatiu, mentre que en la zona nord s'habilitaran hortes didàctiques directament lligades a l'Escola d'Agricultura Urbana.
Patrimoni, barri i un ús que tanca el cercle
El veïnat de Benicalap porta dècades reclamant la recuperació d'este edifici. Entitats com Cercle Obert de Benicalap, el Cercle per la Defensa i Divulgació del Patrimoni Cultural, i activistes com l'escriptora i investigadora Ana Mª Reig han fet un gran treball de divulgació i defensa del Casino de l'Americà. Una lluita que, amb l'aprovació d'este projecte tècnic, comença per fi a vore resultats concrets.
El regidor Juan Carlos Caballero ho va resumir amb claredat: "Parlem d'una actuació que recupera patrimoni, amplia els usos del Parc de Benicalap i retorna al barri un espai històric amb un nou ús públic, educatiu i ambiental." Amb el pressupost aprovat este divendres, l'Ajuntament té ja en la mà el document que li permetrà traure les obres a licitació. Els terminis, encara per concretar, determinaran quan podrà el barri creuar de nou les portes d'eixa quinta construïda perquè una havanera se sentira a casa. Que siga, esta vegada, un espai obert per a tots, resulta una forma més que digna de tancar el cercle.