Una banda arribada des de l’extrem occidental de Sicília es plantà en el Palau de la Música de València i se n’anà amb el primer premi amb menció d’honor en la Secció Tercera del 138é Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València". L’Orchestra Fiati Maria SS di Custonaci, sota la batuta d’Alessandro Vinci, acumulà 220,5 punts en una nit de dijous en la qual la competència va ser intensa i els marges, ajustats.
El certamen més antic del món, en la seua edició més històrica
No és un concurs qualsevol. El Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València" està considerat el certamen de bandes de música més antic del món en actiu, i en 2026 complix 140 anys, cosa que convertix esta 138a edició en una cita especialment carregada de significat. Les jornades se celebren del 15 al 19 de juliol en el Palau de la Música, amb la participació d’agrupacions procedents de Lituània, Itàlia, Portugal i Països Baixos, a més de formacions de tota Espanya. Un aparador musical que València porta construint des del segle XIX i que hui continua sent referència mundial en l’àmbit bandístic.
Durant cinc intenses jornades, més de 1.000 músics pertanyents a 44 formacions omplin les sales del Palau; de les agrupacions participants, 24 competixen directament pels guardons, mentres que la resta es repartix entre formacions convidades i aquelles que amenitzen els actes previs. L’import total dels premis ascendix a 36.500 euros.
220,5 punts i menció d’honor per a la banda siciliana
L’Orchestra Fiati Maria SS di Custonaci afrontà la seua participació amb un programa ambiciós. Per a l’obra d’interpretació obligada —Assur, d’Ana Galiana, partitura exigida per a tota la Secció Tercera—, i després desplegà la seua proposta lliure amb Lexicon of the Gods, de Rossano Galante, precedida per Sivigliana, d’Adolfo Di Zenzo. El resultat: 220,5 punts i el guardó més alt de la nit, la menció d’honor, que distingix les formacions que no sols guanyen, sinó que superen amb claredat el llindar d’excel·lència fixat pel jurat.
A set punts i mig de la italiana, la Banda de Bullas (Múrcia) va obtindre el primer premi amb 213 punts, demostrant que el nivell de la secció va ser alt de principi a fi. El segon premi va quedar repartit entre quatre agrupacions, classificades per orde de puntuació: la Unió Musical La Nucia (Alacant), el Centre Estudi Musical d'Almàssera, la Banda Musicale Isola di Procida —una altra representant italiana— i l'Agrupació Artístico Musical de Tavernes Blanques.
El jurat encarregat d'avaluar esta secció va estar compost per Clara Ziegelbauer, Joan Enric Lluna i Nino Díaz, responsables també de les seccions Lliure i Segona. La banda convidada de la vetlada va ser la Societat Musical Barri de Malilla, dirigida per Borja Martínez, que va tancar la jornada davant d'un públic que va omplir l'aforament del Palau.
5.000 euros i el relleu, ja en marxa
La menció d'honor de la Secció Tercera porta aparellat un premi de 5.000 euros, que la formació siciliana s'emporta de tornada a Itàlia com a recompensa a un treball que va començar molt abans de trepitjar l'escenari valencià. Preparar un programa d'estes característiques —amb obra obligada, obra clàssica i repertori lliure— exigix mesos d'assaig i una precisió que el jurat va saber reconéixer amb la màxima distinció.
El certamen no s'atura. Este divendres 17 de juliol, a les 17.30 hores al Palau de la Música, li arriba el torn a la Secció Segona. Sis agrupacions es disputaran el següent escaló del podi: la Banda de Música La Lira de Cheste, la Societat Musical de Cehegín (Múrcia), la Unió Musical de Paiporta, la Studenten Harmonie Orkest Twente (Països Baixos), la Societat Musical Santa Cecília de Chelva i l'Associació Banda Simfònica de Reus (Tarragona). Totes elles hauran d'enfrontar-se a Leyendas del bosque, d'Enrique Cárcel Villalba, com a obra d'interpretació obligada. Una nova batalla musical en la qual la competència internacional torna a posar a prova el nivell de les bandes espanyoles, en un certamen que, als seus 140 anys, demostra que la música de banda continua sent molt més que un costum: és una forma d'identitat compartida.