L'illa més gran de la Comunitat Valenciana es troba en un camí molt estret cap al seu objectiu: convertir-se en entitat local menor. No obstant això, encara queda un llarg recorregut. L'Associació de Veïns Illa de Tabarca ha anunciat la decisió de contractar un bufet d'advocats que s'encarregarà de gestionar el procediment per a convertir l'illa en una entitat local menor.
Este esdeveniment ja va ser anunciat per l'entitat veïnal el passat mes d'abril i reflectia el desig que l'illa deixe de ser un barri de la ciutat d'Alacant per a passar a adquirir un rang d'autonomia que pràcticament equivaldria al d'un municipi independent. Encara que amb alguns matisos, podrien aspirar a gestionar totes les seues competències, excepte la Policia Local i els plans d'ordenació urbana.
Esta decisió de contractar un equip d'advocats va comptar amb la unanimitat dels vots dels assistents. En la mateixa assemblea, el bufet va arribar a exposar l'estat d'elaboració de la documentació tècnica preceptiva i la situació que es troba este procediment. En l'actualitat, es troba en una fase incipient, ja que encara s'estan elaborant les memòries pertinents.
El nom del despatx d'advocats seguix sense donar-se a conéixer. Carmen Martí, presidenta de l'associació veïnal, justifica l'anonimat del bufet al·legant que “no podran treballar tranquils” en cas de no poder mantindre'l.
L'illa com a entitat local menor
Existix la possibilitat, emparada per la Llei 8/2010, de Règim Local de la Comunitat Valenciana, de convertir l'illa de Tabarca en una entitat local menor. Esta possibilitat contempla la creació d'estes entitats per raons de caràcter històric o per circumstàncies que ho justifiquen.
En la província d'Alacant ja existixen tres exemples d'entitats locals menors. Dos s'ubiquen a Dénia: Jesús Pobre i La Xara. La tercera, La Llosa de Camacho, està integrada en la localitat d'Alcalalí. A Tabarca justifiquen este anhel per la seua singularitat insular, històrica, patrimonial, mediambiental i econòmica. També recorden que, en cas d'aconseguir l'objectiu, l'illa continuarà formant part del terme municipal alacantí, però tindria personalitat jurídica i capacitat per a gestionar determinades competències en el seu territori.
Particularitats extraordinàries
Quant a les particularitats que deriven en “circumstàncies extraordinàries”, els veïns fan referència a la seua reserva marina, a la gestió turística, a la insularitat i als seus efectes. Això fa que els servicis siguen més costosos i que les limitacions mediambientals siguen més evidents. “Creiem que existix una necessitat objectiva d'un model d'administració i finançament diferenciat”, declaren des de l'associació.
En este cas, valoren la importància del transport, ja que es tracta d'un àmbit essencial per a l'illa que fins al dia de hui seguix sense resoldre's. Tabarca és l'únic port espanyol que manca d'una estació marítima des de la qual gestionar la regulació d'horaris, preus i freqüències, la qual cosa impedix garantir un servici públic ajustat a les necessitats dels seus habitants.
Per tant, insistixen que no sol·liciten “solament més servicis”, sinó un model de gestió adequat a una realitat que és molt distinta de la de la resta del municipi d'Alacant.
Este pas suposaria un gran avanç per a l'illa de Tabarca, però ha de comptar amb la majoria del ple municipal alacantí. Des del govern local, presidit per l'alcalde Luis Barcala, no s'han esmentat més que evasives inicials davant d'esta proposta, a la qual respongueren únicament defensant la gestió executiva de l'illa, a pesar de l'abandó denunciat per part dels seus habitants.