Experts recomanen revisar els edificis anteriors a 2006 després de l'incendi de València

L'edifici de Campanar estava revestit de llana de roca però també podria haver-hi presència de poliuretà

Guardar

Incendi a Campanar (València) / Foto: À Punt
Incendi a Campanar (València) / Foto: À Punt

El devastador incendi que es va produir, este dijous, en un edifici de Campanar (València) ha posat de manifest la necessitat de revisar les construccions prèvies a 2006. I és que encara que el Col·legi Oficial d'Arquitectura Tècnica de València assegura que no es va utilitzar poliuretà com a aïllant en la façana, sinó llana de roca; una altra cosa són les plaques d'alumini, que són ignífugues, que es van col·locar en la part exterior de la façana i que pot estar conformant un compòsit. Així tot apunta al fet que el poliuretà, material altament inflamable, estava col·locat entre les plaques i la façana interior, la qual cosa podria haver facilitat la propagació de les flames del foc per tot l'edifici en qüestió de minuts.Tampoc va ajudar la falta de separació entre plantes i, per descomptat, les fortes ratxes de vent que van dificultar les tasques d'extinció dels equips d'emergències.

Com explica José Luis Esteban Penelas, catedràtic de projectes arquitectònic de la Universitat Europea, "fins a 2006, quan es va actualitzar el Codi Tècnic, el poliuretà era un material molt utilitzat en construcció per a obtindre aïllament tèrmic i acústic en habitatges. El problema és que estem parlant d'un material que es crema a una gran velocitat creant eixe efecte ximenera que vam veure en l'incendi de l'edifici en Campanar". Així, afig, "quan el poliuretà es crema, es descompon. A més, en anar buidant-se la cambra ventilada, el foc es va potenciant".

Cal recordar que, en l'actualitat, l'ús del poliuretà en construcció està totalment prohibit. Com assegura José Luis Esteban Penelas, "en totes les edificacions construïdes després de 2006 no només s'han utilitzat materials completament ignífugs, sinó que, a més, ara la normativa obliga al fet que els edificis disposen d'un tallafoc original cada dos – tres plantes per a evitar que, en cas d'incendi, el foc s'expandisca per tot l'edifici".

Incendi de l'edifici de Campanar a València
Incendi de l'edifici de Campanar a València

En el cas de l'incendi de Campanar, la mala sort també ha jugat un paper molt important. I és que a les ratxes de vent se suma que el focus de l'incendi es va originar en les plantes inferiors. "Si s'haguera originat en les plantes superiors, el foc no hauria baixat, però el que es va produir ací va ser un efecte ximenera que va ser potenciat pel poliuretà". Així mateix, "els bombers tampoc van poder accedir a la columna seca que tenen els edificis en el seu interior i, per tant, els treballs d'extinció es van complicar molt".

Així, José Luis Esteban Penelas recomana que es revisen totes les edificacions construïdes abans de 2006 que disposen de cambra ventilada. "Seria necessari que els administradors de finques, juntament amb les comunitats de veïns, reclamaren la revisió dels edificis per part de tècnics qualificats per a comprovar si hi ha presència o no de poliuretà".

Arxivat a:

Destacats