Hi ha monuments que una ciutat porta tatuats en la pell. El Pont de les Flors Alcaldessa Rita Barberá és un d'ells: una estructura que unix la plaça d'Amèrica amb el passeig de l'Albereda, travessant l'antic llit del Túria, i que des de la seua inauguració en 2002 ha mantingut viu l'eslògan de l'himne de la ciutat: "València és la terra de les flors". Ara, quasi quatre anys després de l'última plantació, este compromís floral exigix una renovació completa que arribarà en setembre.
Una renovació total, no un simple retoc
La Regidoria de Parcs i Jardins ha anunciat que escometrà en setembre la renovació integral de la plantació del pont. No es tracta de substituir unes poques flors marcides. El projecte contempla el reemplaçament complet dels geranis, el substrat, les jardineres i el sistema de reg, una intervenció d'arrel que afecta tota la infraestructura de cultiu. La licitació i adjudicació del subministrament de tots estos materials va quedar firmada el passat 20 de maig, però l'execució s'ha posposat deliberadament fins al final de l'estiu.
Per què esperar? La resposta està en la biologia, no en la burocràcia. Plantar geranis en ple agost a València, amb temperatures que en els últims anys han superat amb freqüència els 35 graus, equival pràcticament a condemnar-los abans que arrelen. Els tècnics municipals ho tenen clar: la tardor és el moment idoni per a garantir l'arrelament i el desenvolupament correcte de les noves plantes.
"Seguint els criteris tècnics, hem decidit posposar la plantació fins després de l'estiu, en un exercici de responsabilitat i de bona gestió dels recursos públics, ja que les elevades temperatures pròpies de l'època estival comprometen la supervivència de les flors recentment plantades." - Mónica Gil, regidora de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València
Quasi quatre anys de servici i el desgast inevitable
La plantació que hui pot veure's en el pont —amb algunes zones visiblement deteriorades— va ser instal·lada en la tardor de 2022. La seua característica més destacada és que sempre es troba adornat per flors, que històricament s'han canviat quatre o més vegades a l'any depenent de l'època i les festivitats que se celebren. No obstant això, en els últims anys la gestió s'ha racionalitzat i els cicles de renovació s'han allargat, amb l'objectiu d'optimitzar la despesa pública.
Després de quasi quatre anys, tant les plantes com el substrat han esgotat les seues condicions òptimes de cultiu. Durant la primavera es va realitzar una poda de manteniment per a eliminar les inflorescències seques i equilibrar la massa foliar amb el sistema radicular. Però la calor ha pogut més: les altes temperatures registrades en les últimes setmanes han provocat el col·lapse d'entre un 3% i un 5% dels exemplars. Un percentatge que, sobre els milers de plantes distribuïdes al llarg del pont, no és una dada menor.
"Les plantes tenen el seu cicle vital, i els tècnics han determinat que la millor decisió és esperar a setembre per a garantir l'èxit de la plantació." - Mónica Gil, regidora de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València
Setembre, el mes clau
El pla és precís en els temps. L'actuació començarà a principis de setembre amb la renovació completa de les infraestructures de cultiu. La fase de plantació, la més visible per als ciutadans, està prevista entre l'última setmana de setembre i la primera d'octubre, quan les temperatures a València solen moderar-se de forma significativa i el sòl oferix condicions molt més favorables per a l'arrelament de les arrels.
El pont es distingix per les seues jardineres que alberguen aproximadament 27.000 flors, la qual cosa dona una idea de la magnitud logística de l'operació. En el passat, cada renovació va arribar a costar fins a 90.000 euros, encara que eixe gasto s'ha racionalitzat amb el temps. La decisió d'actuar en el moment tècnicament òptim respon també a eixa lògica d'eficiència: si la plantació fracassa per la calor, el cost —econòmic i d'imatge— seria molt major.
El pont, símbol que València no pot permetre's perdre
El pont va ser inaugurat el 20 de desembre de 2002, com a part d'un esforç per revitalitzar l'antic llit del riu Túria, transformat en el Jardí del Túria després de la devastadora riuada de 1957. Des d'aleshores, s'ha convertit en un dels racons més fotografiats de la ciutat i en un símbol de la seua identitat. Durant la visita del Papa Benet XVI en 2006, les flors del pont van ser totes grogues i blanques, en homenatge a la bandera del Vaticà, la qual cosa dona una idea del protagonisme que esta estructura ha tingut en els moments més destacats de la ciutat.
La regidora Mónica Gil ha sigut directa en resumir la filosofia que hi ha darrere de la decisió: "Governar també significa saber quan actuar. En Parcs i Jardins apostem per decisions basades en criteris tècnics, sentit comú i eficiència". L'objectiu final és que, quan arribe la tardor, els valencians i els milers de turistes que creuen el pont cada setmana tornen a trobar l'explosió de color i aroma que l'ha fet famós. Una promesa senzilla sobre el paper, però que requerix, com qualsevol jardí que s'aprecie, el moment just per a plantar.