Baix els carrers de València discorre una xarxa silenciosa i invisible que gestiona les aigües residuals de centenars de milers de veïns. Una de les seues artèries principals, el Col·lector Nord, porta anys operant molt per davall de la seua capacitat real a causa de l'acumulació de llots, arenes i residus que han anat reblint el seu interior. Este divendres, la Junta de Govern Local ha fet un pas decisiu per a posar-hi remei: ha aprovat el projecte tècnic de condicionament i neteja del tram III del col·lector, amb un pressupost de 4.259.574,41 euros i un termini d'execució de 22 mesos i mig.
El col·lector principal de la ciutat, al límit
El Col·lector Nord és el de major cabal de la ciutat i dona servici a la major part del nucli urbà i a tota la façana marítima de València. La seua xarxa arreplega el sanejament de barris com Torrefiel, Benicalap, La Saidia, Orriols, Mestalla, Benimaclet, Russafa, Montolivet i gran part de Ciutat Vella, entre altres. Tota eixa aigua residual té un destí comú: l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Pinedo. El problema és que el camí fins allí s'havia anat estrenyent perillosament.
La causa principal de la sedimentació és la falta de pendent de les conduccions, que afavorix que els sòlids de les aigües residuals es vagen depositant amb el temps. A això se suma la presència de residus com les tovalloletes higièniques, un dels grans enemics de qualsevol xarxa de sanejament urbà. El resultat és que el col·lector ha vist reduïda la seua capacitat de transport i, quan plou, no aconseguix derivar l'aigua a la depuradora.
Es tracta d'una actuació d'importància crítica, atés que si este tram s'obstruïra totalment, provocaria el col·lapse de tot el sistema del col·lector. Per això, els tècnics municipals alertaven de la urgència dels treballs per a evitar situacions d'emergència higienista.
Un projecte bloquejat des de 2019 que per fi avança
La història d'este col·lector té també un capítol polític. Tant el president de la Generalitat com l'alcaldessa de València recordaren que el projecte portava des de 2019 bloquejat per falta de comunicació entre ambdues administracions, qualificant-ho de qüestió inajornable per responsabilitat i per salubritat ambiental. L'acord de cooperació firmat en juliol de 2025 entre la Generalitat Valenciana —a través de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació—, l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR) i l'Ajuntament de València desbloquejà finalment la situació.
L'acord cobrix el finançament dels costos de neteja del tram III del Col·lector Nord, concretament entre els punts quilomètrics 1+043 i 2+528, així com els treballs d'obra civil auxiliars necessaris per a executar esta neteja. Del pressupost total, el 90% és finançat a través de l'EPSAR. El 10% restant correspon al consistori valencià.
Més de 7.300 tones de fangs a retirar
La magnitud del problema es comprén millor amb una xifra concreta: l'actuació se centrarà en un tram d'1,5 quilòmetres on la falta de pendent ha anat acumulant tovalloletes i sediments, reduint la secció lliure disponible per a l'aigua, i s'espera retirar més de 7.300 tones d'arenes, fangs i residus. Per a fer-se una idea, equival al pes d'uns 50 vagons de metro completament carregats de terra.
La solució tècnica aprovada este divendres no es limita a ficar una mànega de pressió i esperar el millor. El pla combina obres de condicionament d'infraestructura amb una neteja metòdica en deu fases, avançant des d'aigües avall cap a l'inici del tram. Per a poder introduir maquinària en l'interior del col·lector, el projecte contempla la construcció de dos nous arquetons d'accés, situats en els punts quilomètrics 1,110 i 2,584, a més de millores en els registres ja existents.
La intervenció també inclou l'habilitació de plataformes per a contenidors de fangs, millores en els camins d'accés, noves portes i tancaments en els arquetons existents, i la reposició dels servicis i paviments que es vegen afectats per les obres. Cada fase de treball incorporarà inspeccions amb càmera abans i després de la neteja, l'arrossegament dels materials acumulats i el seu trasllat a un centre gestor autoritzat.
Un pas clau per a la resiliència urbana davant les pluges
La millora de capacitat del col·lector permetrà assumir els cabals que es produïxen en moments de pluges fortes o precipitacions intenses i derivar-los a la depuradora de Pinedo, evitant possibles abocaments de pluvials contaminades en el tram final de l'antic llit del Túria. En una ciutat que ha patit episodis de pluges torrencials amb conseqüències devastadores, mantindre en condicions òptimes la xarxa de sanejament no és un luxe, sinó una necessitat.
Amb l'aprovació tècnica del projecte, l'Ajuntament de València culmina la fase de tramitació prèvia que obri la porta a la contractació dels treballs. Queden per davant quasi dos anys d'intervenció baix els carrers de la ciutat, però el que en superfície pot passar desapercebut per al ciutadà de a peu tindrà un impacte directe i tangible: una xarxa de sanejament capaç de respondre quan més se la necessita, sense col·lapsar i sense contaminar.