Un incendi que va arrasar 37 hectàrees d'un dels espais naturals més volguts de València, un episodi de pluges que va posar a prova els sistemes d'alerta de la ciutat i un debat de fons sobre qui mana realment en la gestió de les emergències. Eixos van ser els eixos del ple ordinari de setembre de l'Ajuntament de València, celebrat este dimarts 29 de setembre, que els quatre grups municipals van posar damunt la taula nou mocions que van retratar, amb tota la seua tensió política, la relació de la ciutat amb el risc climàtic.
El foc de la Devesa, mesos després: sense respostes, amb urgència
L'incendi que els dies 27 i 28 d'agost va devorar 37 hectàrees de la Devesa del Saler —eixe bosc de pins i dunes que actua com a pulmó verd de València entre la ciutat i la mar— seguix sense tindre totes les respostes que la ciutadania reclama. El foc, que va obligar a tallar carreteres i a evacuar veïns de la pedania i càmpings pròxims, va ser controlat pels equips d'emergències de la Generalitat, però va deixar ferida una zona d'altíssim valor ecològic i emocional per als valencians.
En el ple, la portaveu de Compromís, Papi Robles, va defendre la creació d'una comissió d'investigació municipal específica per a analitzar la prevenció, l'extinció i la recuperació del paratge. La seua proposta no buscava interferir amb la investigació policial o judicial sobre l'origen del foc, sinó examinar les decisions de gestió pública: com es va actuar, si es va poder fer abans i millor, i quines mesures evitarien que una cosa així es repetisca. La comissió que va plantejar seria no permanent, amb representació de tots els grups i vot ponderat, es reuniria almenys una vegada al mes i tindria accés a expedients i informes, amb possibilitat de convocar compareixences. El termini per a constituir-la, si s'haguera aprovat, era de 30 dies, amb sis mesos addicionals per a elevar un informe de recomanacions al ple.
"Es tracta d'una qüestió d'Estat", va afirmar Robles, apel·lant a la dimensió que té la Devesa més enllà del que és local.
El Grup Socialista va sumar la seua pròpia moció sobre el mateix assumpte, amb el regidor Borja Santamaría posant l'accent en el canvi climàtic com a factor multiplicador del risc. Santamaría va reclamar dotar amb caràcter prioritari el Pla Local de Prevenció d'Incendis Forestals, elaborar en un màxim de dos mesos un informe integral sobre què va ocórrer i crear una Mesa d'Interregidories permanent amb participació veïnal. També va demanar més mitjans humans i materials per a la vigilància en època de major risc. I va anar més enllà: va exigir retirar les competències sobre la Devesa-Albufera i sobre Prevenció i Extinció d'Incendis als regidors responsables d'eixes àrees, assenyalant directament a l'edil José Gosálbez i, de fons, a la mateixa alcaldessa María José Catalá per mantindre eixa delegació.
El mateix Gosálbez, portaveu de Vox i regidor de Devesa-Albufera, va respondre amb una lectura radicalment diferent de la situació:
"Tallafocs en la Devesa no es poden fer; l'únic culpable és el que va calar foc i el problema és la no gestió de la Devesa durant molts anys" - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València.
Gosálbez va afegir que l'Ajuntament havia augmentat la poda en la zona un 30% més, encara que eixa xifra no va convéncer els grups de l'oposició. Al final, el ple va aprovar l'alternativa de l'equip de govern, proposta pel portaveu popular Juan Carlos Caballero: reconéixer el treball de Bombers i els servicis d'emergència, instar a agilitzar la investigació per a identificar els autors de l'incendi, demanar l'enduriment de les penes per incendis forestals intencionats i donar suport a les accions judicials de l'Ajuntament per a reclamar la reparació dels danys i els costos d'extinció. Les dos mocions de l'oposició van decaure.
"Deixen de qüestionar les decisions tècniques operatives dels comandaments de l'emergència", va respondre Caballero als grups de l'oposició, en una rèplica que resumix bé el to de la sessió.
Les pluges del 16 de setembre: van arribar tard les alertes?
L'altre gran bloc de debat el van protagonitzar les pluges del 16 de setembre, que tornaren a posar en evidència la dificultat de gestionar episodis meteorològics extrems en una ciutat que, des de la DANA d'octubre de 2024, viu amb el risc climàtic en primer pla. La regidora de Compromís Maria Giner va centrar la seua moció en una pregunta incòmoda: es va activar el CECOPAL —el centre de coordinació municipal d'emergències— a temps? La seua resposta va ser que no, i que tant l'avís a la població com la constitució d'eixe òrgan van arribar tard.
Giner va plantejar fer obligatòria l'activació del CECOPAL en preemergència quan existisca alerta taronja o roja, incorporar les conclusions de cada episodi als plans municipals en revisió i establir un seguiment permanent d'emergències. També va reclamar un pla de xoc amb calendari públic per a retirar arbratge caigut, inspeccionar i reposar arbres danyats, reparar semàfors i reobrir el parc Gulliver, tancat després dels efectes del temporal. I va instar la Generalitat a revisar el protocol d'enviament preventiu del sistema d'alerta ES-Alert, l'eficàcia del qual en la jornada del 16 de setembre va quedar en entredit.
L'equip de govern va respondre amb una proposta alternativa que va apostar per revisar el mapa de risc d'inundació, reforçar la vigilància en punts sensibles i estendre el programa València + Segura. Eixa va ser l'opció que va tirar avant.
Allotjaments turístics i l'assentament de l'antic circuit d'F1
El ple també va abordar la regulació dels allotjaments turístics a la ciutat. La corporació va aprovar mantindre la normativa vigent, rebutjant així els canvis que proposava l'oposició. Es tracta d'un debat amb un enorme impacte en la vida quotidiana dels barris: València és una de les ciutats espanyoles on la pressió del turisme sobre el mercat residencial és més intensa, i qualsevol moviment en la regulació dels apartaments turístics té conseqüències directes sobre l'accés a l'habitatge per als residents.
L'assentament ubicat en els terrenys de l'antic circuit urbà de Fórmula 1 també va centrar part del debat. El ple va acordar reforçar l'atenció social en eixe enclavament, on residixen persones en situació de vulnerabilitat extrema. Un espai que en un altre temps va ser escenari de velocitat i glamur internacional, i que hui reflectix una realitat molt distinta sobre les desigualtats urbanes de la ciutat.
Ceuta i Melilla: només prospera la moció del PP
Al marge dels assumptes estrictament locals, el ple va debatre tres mocions relacionades amb la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, presentades pel Grup Popular i el Grup Vox. De les tres, únicament va tirar avant la del Partit Popular, mentre que la de Vox no va obtindre els suports necessaris.
El balanç de la sessió va ser clar en termes aritmètics: de les sis mocions presentades pels grups de l'oposició sobre assumptes de la ciutat, cap va prosperar tal com va ser formulada. L'equip de govern —PP amb el suport necessari per a les seues alternatives— es va imposar en cada votació. Però les derrotes parlamentàries no esborren els interrogants que seguixen oberts: una Devesa ferida esperant respostes, uns protocols d'emergència qüestionats i una ciutat que aprén, a voltes a colp de crisi, com d'exposada està als capritxos d'un clima cada vegada menys predictible.