L'Horta de València no entén de límits administratius. Els seus camps, séquies i alqueries s'estenen més enllà de qualsevol frontera municipal, però durant dècades el planejament urbà de la ciutat els ha gestionat com si foren un assumpte exclusivament local. El Ple de l'Ajuntament va aprovar este dilluns, de forma provisional, l'adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) al Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València (PAT Horta), posant fi a una situació que ha generat inseguretat jurídica durant anys i fent un pas que molts tècnics i veïns feien temps que reclamaven.
Quasi quatre dècades amb normes que no parlaven el mateix idioma
El PGOU de València data de 1988. Quasi quaranta anys després, la normativa autonòmica havia evolucionat amb la Llei de l'Horta i el seu posterior Pla d'Acció Territorial, aprovat per la Generalitat Valenciana en 2018, però el planejament municipal mai es va actualitzar per a encaixar-hi. El resultat era un escenari kafkià: qui intentava construir o rehabilitar una edificació en plena horta es trobava que ningú tenia clar quina norma prevalia, si la municipal de 1988 o l'autonòmica més recent. Esta situació obligava les administracions a triar sempre la via més restrictiva davant de qualsevol projecte, dificultant la gestió del sòl agrícola.
L'adaptació aprovada ara busca resoldre precisament eixe "encaix jurídic". La mesura busca simplificar la burocràcia i aportar seguretat jurídica a tècnics i ciutadans, facilitant la recuperació d'alqueries i vivendes tradicionals sense disminuir en cap cas el nivell de protecció mediambiental dels terrenys. L'expedient viatjarà ara a la Generalitat per a la seua aprovació definitiva, tancant una etapa que propietaris, veïns i tècnics municipals han hagut de bregar amb dos marcs normatius que no sempre parlaven el mateix idioma.
Una ordenació que supera els límits del municipi
La clau d'este acord no és només tècnica: és també territorial. El PAT de l'Horta de València és un pla d'àmbit supramunicipal, la qual cosa significa que afecta desenes de municipis de l'entorn i que la ciutat de València, fins ara, funcionava com una illa normativa dins d'eixe espai compartit. Amb l'adaptació aprovada, la capital deixa de ser l'excepció.
"València s'integra plenament en una ordenació metropolitana de l'horta compartida amb els municipis de l'entorn i la ciutat deixa així de funcionar com un àmbit aïllat dins d'un espai que supera els límits municipals" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme, Vivenda i Llicències de l'Ajuntament de València
Giner va ser especialment enfàtic a aclarir un dubte que podria generar alarma entre els qui temen l'expansió urbanística sobre el sòl agrícola: la mesura no obri cap porta a noves edificacions. L'adaptació, va insistir, no crea sòl urbanitzable ni introduïx una nova ordenació, sinó que simplement aclarix quines regles s'apliquen en cada cas.
Protegir l'horta també és recuperar el seu patrimoni
Més enllà de la dimensió jurídica, la iniciativa té una vocació clara de posada en valor. El pla definix els objectius generals d'aplicació destinats a mitigar els processos de fragmentació de l'Horta i el manteniment de la seua connectivitat, un territori que acumula segles d'història agrícola i hidràulica. No en va, el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, les séquies del qual travessen bona part d'este paisatge, va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2009. No obstant això, moltes d'eixes séquies han vist reduït dràsticament el seu perímetre de reg, i en alguns trams la zona regable ha desaparegut o sobreviu com un conjunt d'àrees inconnexes condemnades a esvair-se davant de qualsevol nova expansió urbana.
El PAT delimita a més sectors de recuperació de l'Horta de València i proposa una sèrie d'enclavaments de recuperació que permetran rescatar espais degradats i edificacions sota patrons de protecció establits, la qual cosa obri la porta a rehabilitar les alqueries que esguiten el paisatge periurbà sense que això supose, paradoxalment, convertir l'horta en sòl edificable.
El Ple va arrancar amb un minut de silenci
La sessió plenària no va començar, no obstant això, amb el debat urbanístic. Abans d'entrar en matèria, el Ple va guardar un minut de silenci en memòria de l'última víctima de la violència masclista, una dona de 33 anys assassinada a Benidorm. Només després, amb eixe recordatori sobre la taula, els regidors van abordar els assumptes de l'ordre del dia, entre ells este acord sobre l'horta, que va ser debatut juntament amb la resta de propostes vinculades a urbanisme, parcs i jardins, espais naturals i millora climàtica.
L'aprovació provisional obri ara un nou tram del procés: l'expedient haurà de passar per la Generalitat Valenciana per a rebre el vistiplau definitiu. Si l'obté, València haurà completat, per fi, la tasca de posar en sintonia el seu planejament municipal amb el gran projecte col·lectiu de salvar un dels paisatges agrícoles més singulars del Mediterrani. Un paisatge que, com demostra cada debat sobre el seu futur, continua sent molt més que terra de cultiu.