L'Ajuntament de València celebrarà el pròxim 5 d'octubre una sessió plenària solemne per a entregar els Honors i Distincions de la Ciutat 2026, un acte que enguany arriba carregat de simbolisme: el ple municipal ha aprovat este dimarts la creació, amb caràcter excepcional, de la Medalla d'Honor de la Ciutat per a la Ciutat Autònoma de Ceuta, un reconeixement sense precedents en l'historial d'estos guardons. La cerimònia, presidida per l'alcaldessa María José Catalá, s'emmarca en els actes de celebració del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.
Una medalla inèdita per a Ceuta, marcada per una crisi històrica
El gest no és menor. A finals de juliol de 2026, Ceuta va viure una de les majors crisis migratòries de la seua història, marcada per l'entrada massiva de desenes de milers de persones des del Marroc a la ciutat autònoma el 30 de juliol. El Govern d'Espanya va estimar en aproximadament 72.000 les persones que van accedir irregularment a Ceuta entre el 30 i el 31 de juliol, la qual cosa va convertir l'episodi en el major registrat en la frontera hispanomarroquina des de la crisi de Ceuta de 2021. Davant eixa pressió extraordinària, les institucions i la societat ceutina van respondre amb una compostura que, ara, València vol reconéixer públicament.
La Medalla d'Honor —categoria creada ex professo per a este guardó— es concedix a Ceuta en reconeixement a l'esforç, la responsabilitat, la serenitat i la capacitat de resiliència demostrats pel seu poble davant els esdeveniments d'eixos dies, així com al seu compromís amb la convivència i la cohesió social. La proposta va partir del regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, qui a més va presentar una esmena per a incorporar expressament la posada en valor de la multiculturalitat de la societat ceutina entre els mèrits reconeguts.
"Ceuta no està sola; València està amb Ceuta" - Juan Carlos Caballero, portaveu del Grup Municipal Popular de l'Ajuntament de València
Medalles d'Or per a la memòria i la tradició de la ciutat
Junt al reconeixement a Ceuta, el ple ha aprovat la concessió de sis Medalles d'Or que retraten, en el seu conjunt, segles de cultura, fe i servici públic valencià. La primera recau en la Coral Juan Bautista Comes, que enguany complix 70 anys d'història i reunix una mitjana de 170 coralistes per temporada. Des de 1958, canta la Missa d'infants cada Dia de la Mare de Déu dels Desemparats, una cita que ja forma part de l'ADN festiu de la ciutat.
La Reial Germandat de Sant Antoni Abat rep el seu guardó per mantindre viva la centenària tradició de Sant Antoni, amb la benedicció d'animals, la processó de les torxes i les danses valencianes. L'acompanya la Festa del Corpus Christi, les arrels de la qual s'enfonsen en el segle XIV: la primera processó documentada data de 1355 i des de 1372 adquirí caràcter anual, la qual cosa la convertix en una de les manifestacions festives més antigues d'Europa.
També són distingits l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de València, que en 2025 complix 150 anys de col·laboració amb l'Administració de Justícia; l'Associació Valenciana de Persones Sordes, pionera en la defensa dels drets de les persones sordes i la promoció de la llengua de signes; i la Comandància Naval de València i Castelló, la vinculació de la qual amb la ciutat es remunta a episodis tan dramàtics com les riuades de 1949 i 1957 i, més recentment, la DANA de 2024.
Campions del món i referents científics, nous fills predilectes
L'apartat de fills i filles predilectes i adoptius concentra alguns dels noms més recognoscibles de la llista. Entre ells figuren els futbolistes Ferran Torres i Alejandro Grimaldo, campions del món, la vinculació dels quals amb València transcendix allò esportiu per a convertir-se en un símbol d'orgull col·lectiu. També rep el títol l'atleta Fátima Diame, una de les grans figures de l'atletisme valencià en l'escena internacional.
En l'àmbit acadèmic i institucional destaca el reconeixement a Mavi Mestre, exrectora de la Universitat de València, i a José Alejandro Remohí Giménez, fundador de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI), referència mundial en medicina reproductiva que ha contribuït a col·locar València en el mapa científic internacional.
La Medalla de Bronze ha recaigut en la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil, en reconeixement a la seua tasca en cerques de persones desaparegudes, dispositius de Falles, incendis forestals en la Devesa del Saler i intervencions urbanes com l'incendi de Campanar.
Veus en el debat: entre l'aplaudiment i la reivindicació
L'aprovació dels guardons no va estar exempta de matisos polítics. La regidora socialista Maite Ibáñez va reclamar que hagueren quedat fora de les distincions col·lectius com la comunitat educativa i les associacions vinculades a les pedanies afectades per la DANA, i va defendre un reconeixement per a la Plataforma per l'Ensenyament Públic i per a la figura de José Ballester Gozalbo. Per la seua part, l'edil de Compromís Gloria Tello va votar a favor de totes les distincions, encara que va criticar el que va qualificar d'«instrumentalització» d'alguns reconeixements i va assenyalar omissions entorn de la dignitat de les persones immigrants. Va agrair, això sí, la incorporació de l'esmena sobre la multiculturalitat de Ceuta.
Al marge de la polèmica, l'entrega dels Honors i Distincions de la Ciutat de València és, abans que res, un exercici de memòria col·lectiva. Reconéixer en un mateix acte una germandat amb segles d'història, dos campions del món i una ciutat que va haver de gestionar en qüestió d'hores una crisi migratòria sense precedents diu molt sobre l'amplitud amb què el consistori entén el concepte de mèrit. El 5 d'octubre, amb el Dia de la Comunitat Valenciana com a teló de fons, la ciutat es mirarà en l'espill dels qui, segons les seues pròpies institucions, la representen millor.