La Malva-rosa porta dècades acumulant assignatures pendents: solars abandonats, aparcaments improvisats on hauria d'haver-hi parcs, carrers sense acabar i edificis fora d'ordenació. El Ple de l'Ajuntament de València ha fet este dilluns un pas concret per a intentar tancar eixes ferides: l'aprovació per a sotmetre a informació pública el Pla Especial del barri, el document que fixarà el marc urbanístic d'una de les zones costaneres amb més potencial —i més conflictes pendents— de la ciutat.
Un pla amb dècades de retard i 35 problemes per resoldre
La Malva-rosa, un dels històrics Poblats Marítims de València, té des d'este mes un instrument urbanístic concret per a tancar les ferides d'un planejament sense executar. El document actua sobre deu zones concretes del barri i aborda 35 qüestions que van des de parcel·les dotacionals i zones verdes mai executades fins a edificis fora d'ordenació, aparcaments improvisats i deficiències de mobilitat.
El pla té com a objectiu principal facilitar la construcció de nova vivenda, recuperar sòls bloquejats i millorar tant els carrers com les zones verdes i els equipaments públics. Recull, a més, les demandes veïnals extretes de diversos tallers i enquestes. No és un esborrany improvisat: ix a informació pública després de superar la tramitació ambiental i d'haver incorporat les aportacions del veïnat. Ara comença la fase que qualsevol veí, entitat o administració podrà presentar al·legacions abans que el pla encare la seua aprovació definitiva.
El Pla Especial de la Malva-rosa encaixa en la futura estratègia del Front Litoral de València, que coordinarà vivenda, regeneració urbana, infraestructura verda, mobilitat sostenible i equipaments al llarg de cinc quilòmetres de costa entre Natzaret i la Patacona.
Les Casetes Rosa: el nus gordià del debat
Si hi ha un punt que concentra la tensió política i veïnal entorn d'este pla, eixe és el de les Casetes Rosa. El nou marc urbanístic absorbix les previsions del Pla de Reforma Interior dissenyat per a este complex, que contempla alçar 545 vivendes. D'elles, 163 tindran caràcter públic per a garantir els reallotjaments. El percentatge de sòl públic en este sector arribarà al 84,28%, la qual cosa permetrà crear una parcel·la educativa de 7.294 metres quadrats, així com extenses zones enjardinades i àrees de joc infantil.
Però l'oposició no veu en eixes xifres una garantia suficient. La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha assegurat que el pla "no resol el reallotjament de les famílies de les Casetes Rosa i afavorix l'execució de nous hotels". Una crítica que apunta directament a un dels debats més sensibles de l'urbanisme valencià: què ocorre amb les famílies vulnerables quan els barris es transformen.
Des del PSPV, la regidora Elisa Valía també ha posat el dit en la nafra.
"No reflectix les necessitats del veïnat, ja que manca de vivenda dotacional" - Elisa Valía, regidora socialista de l'Ajuntament de València
Valía ha qüestionat a més que el pla propose "només un 30% de vivenda protegida" i que reserve sòl per a hotels i residències en lloc de per a activitats vinculades al coneixement i a la universitat, que segons ella generarien "ocupacions qualificades per a la joventut".
El govern local defén el seu model amb dades sobre el terreny
Enfront de les crítiques, el delegat d'Urbanisme, Juan Giner, ha optat per apel·lar a allò ja fet, no només a allò promés. Ha recordat les visites al barri, les reunions amb el veïnat i el conveni amb l'associació Brúfol d'intervenció social en les Casetes Rosa. També ha defés l'estratègia d'articular dos instruments urbanístics diferenciats: un específic per a les Casetes Rosa i un altre per al conjunt del barri.
"El govern municipal gestiona per a les persones" - Juan Giner, delegat d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
A estes mesures se sumen intervencions recents ja executades en el barri, com la renovació de la plaça del Músic Antoni Eiximeno o la transformació de l'avinguda de la Malva-rosa en una plataforma única amb prioritat per als vianants. Actuacions visibles que l'equip de govern esgrimix com a prova que el full de ruta porta temps en marxa, encara que només ara compte amb un marc global que la recolze.
Què ocorre ara: el torn dels veïns
Després de l'exposició pública i l'anàlisi de les al·legacions, el Pla Especial continuarà la seua tramitació fins a l'aprovació definitiva. És el moment que el veïnat té veu formal: qualsevol proposta, objecció o correcció presentada durant este període haurà de ser analitzada abans que el document adquirisca força normativa.
La Malva-rosa, barri de mar i d'història, es troba en una cruïlla que va molt més enllà de la rajola. El que es decidisca en els pròxims mesos sobre els seus carrers, les seues places i el destí de les seues famílies més vulnerables determinarà si esta transformació es recorda com una renovació justa o com una oportunitat perduda. El pla està sobre la taula; ara li toca parlar al barri.