Després de dècades d'espera, El Cabanyal-El Canyamelar està a punt de tindre el museu que sempre va meréixer. L'Ajuntament de València ultima els preparatius per a obrir el Museu de la Mar al setembre, amb seu en la històrica Casa dels Bous, un edifici del segle XIX que guarda en els seus murs la memòria dels pescadors, els bous i la mar que durant generacions van definir la identitat d'este barri mariner.
Un compte arrere en el tram final
La Delegació d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals treballa a contrarellotge per a tindre llest el muntatge de l'exposició permanent. Els últims passos han inclòs la rehabilitació de les restes arqueològiques de Tenyidors i la neteja del material recuperat d'un antic taller de fusteria naval de la zona.
No és un tràmit menor: en eixos forns i calderes rescatats es tenyien les xarxes dels pescadors a cavall entre el segle XIX i el XX, un ofici que el museu es proposa reivindicar.
Els treballs van ser adjudicats el maig de 2025 a l'empresa Cultural Mitjana Design, S.L., per un import econòmic de 151.249,94 euros, i són finançats amb fons europeus Next Generation. És a dir, part del gran fons de recuperació postcovid acaba materialitzant-se en vitrines, maquetes i reproduccions a escala real a la vora del Mediterrani.
"El museu permetrà als visitants conéixer la cultura del Cabanyal-El Canyamelar, brindant-los l'oportunitat de submergir-se en la seua tradició pesquera i de conéixer els oficis associats a ella. Un espai molt necessari per a parlar de la història de València i de la seua gent", assenyala José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València.
Un edifici amb història pròpia
La Casa dels Bous va ser construïda entre 1877 i 1895 per la societat Marina Auxiliante per a guardar els bous utilitzats per a botar i encallar les embarcacions i les xarxes emprades en la pesca d'arrossegament. El nom ho diu tot: ací vivien els bous, els bous de treball que arrossegaven les barques des de la riba.
Una imatge que hui pot semblar remota, però que durant dècades va ser quotidiana en este front marítim. L'edifici conserva elements històrics com canecillos atribuïts a Mariano Benlliure i un rellotge de sol que marca la data de finalització de la seua construcció.
En el segle XVIII, els pescadors del Cabanyal van adoptar la innovadora tècnica de la pesca del bou, augmentant significativament les seues captures. No obstant això, esta pràctica no va estar exempta de controvèrsia, enfrontant crítiques pel seu impacte ambiental i competència deslleial, encara que el Cabanyal va florir com un important centre pesquer, immortalitzat en obres d'artistes com Sorolla i Blasco Ibáñez.
Sorolla, Blasco Ibáñez i un llaüt en el centre de l'escena
El cor del museu serà la nau central de l'edifici històric, un espai de 18 metres de llarg per sis d'ample on el visitant es trobarà de front amb un llaüt, l'embarcació tradicional mediterrània per excel·lència, envoltat d'aparells i objectes de pesca.
Però el que potser més sorprén són els seus acompanyants: reproduccions a escala real del pintor Joaquín Sorolla i de l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez, al costat de dos bous, presidiran l'escena com a figures protagonistes.
L'elecció no és capritxosa. Sorolla va retratar com ningú la llum, la platja i els pescadors del Cabanyal, i va arribar a pintar la pròpia Casa dels Bous. Blasco Ibáñez, per part seua, va descriure magistralment eixe món en la seua novel·la Flor de maig, on els pescadors i el seu ofici ancestral cobren vida literària. Dos valencians universals que convergixen en un mateix espai per a contar una història compartida.
Els espais expositius del Museu de la Mar seran principalment tres: la planta baixa i la primera de l'edifici històric de la Casa dels Bous i les casetes de Tenyidors. La primera planta acollirà exposicions temporals, accessibles mitjançant escala i ascensor, mentres que en els espais laterals de la nau baixa es desenrotllaran els altres continguts temàtics.
Peces prestades i ferramentes rescatades de l'oblit
El discurs expositiu es nodrirà en bona part de fons cedits per L'ETNO, el Museu Valencià d'Etnologia dependent de la Diputació de València. Entre les peces prestades destaquen el propi llaüt, una maqueta de l'embarcació, conjunts d'indumentària de pescadors i una àmplia col·lecció d'arts, xarxes, cistelles i útils de pesca. Les dos institucions treballen a més en una exposició temporal sobre la pesca que s'espera inaugurar en els primers mesos de vida del museu.
Hi ha també una història dins de la història. El Servici d'Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) va recuperar maquinària i ferramentes procedents d'un antic taller de fusteria naval situat al carrer Eugènia Viñes, dedicat històricament a la fabricació de rems i corrioles per a embarcacions.
El taller va tancar en els anys 60 del segle passat i les seues ferramentes portaven dècades en l'oblit. Entre el rescatat: un banc fuster, un compàs, diverses serres, tiralínies, raspalls, enformadors, llimes, rems i gats. Part d'estos materials, ja restaurats, s'exhibiran de manera permanent en el futur museu, com si el temps haguera decidit retornar al barri el que el barri sempre va tindre.
Més que un museu, un punt de retorn
Després de l'obertura del Museu de la Mar, El Cabanyal-El Canyamelar tindrà per fi un espai llargament esperat i fonamental per a la interpretació de la història i de la identitat cultural del barri, i guanyarà un nou punt de trobada per als veïns de la zona. Un barri que ha viscut dècades de tensió urbanística, d'amenaces sobre la seua trama històrica i d'una identitat que es va defendre amb ungles i dents, mereix que algú conte la seua història amb el rigor i el respecte que li corresponen.