Dos històries de dones que es neguen a rendir-se. Una, ambientada en el present, narra el llarg i dolorós camí d'eixir d'una relació de violència masclista. L'altra viatja al segle XIX per a rescatar de l'oblit set estudiants que s'atreviren a creuar les portes d'una facultat de Medicina quan la societat els deia que eixe no era el seu lloc. Ángela Navarro Esteve i Patricia Ayuste Coronado són les guanyadores de la desena edició dels premis Beatriu Civera de relats breus per la igualtat, el certamen literari que convoca cada any l'Ajuntament de València i que, una dècada després del seu naixement, s'ha consolidat com un dels referents de la literatura compromesa amb la igualtat de gènere en la Comunitat Valenciana.
Dos relats, dues èpoques, una mateixa lluita
Ángela Navarro Esteve s'ha alçat amb el premi en la modalitat per a participants d'entre 18 i 30 anys gràcies a Aurora frente al mar, un relat que aborda una relació de violència masclista des de la perspectiva de la reconstrucció personal. El mar apareix en el text no com a decorat, sinó com a símbol: una elecció, una promesa de vida possible. La història traça el difícil camí cap a la llibertat d'una dona que, com tantes altres, ha de reaprendre a existir fora de la por.
En la modalitat per a participants de més de 31 anys, el jurat va triar Patricia Ayuste Coronado i el seu relat Las siete de Edimburgo. El títol remet a un episodi real i poc conegut de la història: en 1869, un grup de dones encapçalat per Sophia Jex-Blake va aconseguir matricular-se en la Facultat de Medicina de la Universitat d'Edimburg, convertint-se en les primeres estudiants universitàries de medicina en el Regne Unit. El seu camí va ser una batalla constant: van patir el rebuig de companys i professors, i finalment van ser expulsades sense poder acabar els seus estudis. El relat d'Ayuste recrea eixa lluita col·lectiva, la dels qui s'atreviren a desafiar les barreres de la seua època i, en fer-ho, obriren camins per a les generacions que vindrien després.
Deu anys posant nom a l'invisible
El certamen Beatriu Civera és un concurs literari organitzat per l'Ajuntament de València per a fomentar la igualtat de gènere i la visibilització de dones en diferents àmbits. Des de la seua primera edició, el certamen ha donat veu a relats que, d'una altra manera, difícilment haurien trobat un aparador. El premi reconeix narracions breus que fomenten la visibilitat i el reconeixement de les dones referents en diferents àrees de coneixement, la superació d'estereotips i rols de gènere, l'apoderament individual i col·lectiu, i la presència de dones en els àmbits socials més masculinitzats.
En esta desena edició, el certamen ha rebut 59 relats. Tretze d'ells estan escrits en valencià i la resta en castellà, la qual cosa reflectix el caràcter bilingüe del concurs. La participació es dividix en dos franges: 13 relats van concórrer en la modalitat per a joves d'entre 18 i 30 anys, i 46 ho van fer en la de majors de 31 anys. Cada una de les guanyadores rebrà 1.500 euros com a dotació econòmica del premi.
Una antologia que arribarà als lectors
Els dos relats premiats no quedaran guardats en un calaix. Cada guardonada rebrà 1.500 euros i l'Ajuntament publicarà els millors textos. En concret, els treballs de Navarro i Ayuste, juntament amb altres deu relats triats pel jurat, formaran part d'una publicació que el consistori valencià editarà i difondrà. Una xicoteta antologia que, en certa manera, és també un acte polític: demostrar que hi ha lectors per a estes històries, i que estes històries mereixen ser llegides.
Deu anys donen per a molt. El Beatriu Civera va començar sent una convocatòria modesta i s'ha convertit en un espill que la societat valenciana pot veure's reflectida a través de la ficció: les seues pors, les seues injustícies i, sobretot, les seues possibilitats. Que una edició d'aniversari haja reunit 59 propostes, amb veus que van des de la joventut fins a la maduresa i des del castellà fins al valencià, suggerix que la literatura compromesa no és un gènere de nínxol, sinó una forma d'entendre el món que cada vegada troba més persones disposades a escriure'l, i a llegir-lo.