La DANA del 29 d'octubre de 2024 no només va deixar una tragèdia. També va deixar una pregunta incòmoda sobre la taula: qui mana, i com es coordina, quan un desastre no entén de límits municipals? Dos anys després d'aquella jornada, l'Ajuntament de València fa un pas concret per a intentar respondre-la. La Junta de Govern Local ha aprovat un conveni amb la Universitat de València per a estudiar la governança metropolitana de la ciutat i la seua zona periurbana, amb una subvenció de 30.000 euros.
Una catàstrofe que va accelerar el debat territorial
L'encàrrec no sorgeix del no-res. La Universitat de València porta temps treballant en este terreny a través de la seua càtedra de canvi climàtic, territori i riscos ambientals del Mediterrani, un espai acadèmic que treballa en governança territorial i ambiental i en models d'organització de regions metropolitanes a Europa i Espanya, i que codirigeix precisament esta càtedra sobre canvi climàtic, territori i riscos ambientals en el Mediterrani. En eixe marc, la institució acadèmica ja ha impulsat conferències, seminaris i publicacions centrats en les dinàmiques metropolitanes, amb especial atenció al que va ocórrer després de la DANA.
No és un interés menor. El 29 d'octubre de 2024, València va registrar pluges històriques: en 16 hores van caure 771,8 mm i 184,6 mm en una sola hora, un rècord històric a escala nacional. El temporal va causar 230 morts i va posar de manifest la vulnerabilitat enfront de les tempestes extremes. Una emergència que, com van assenyalar els mateixos investigadors de la UV, va evidenciar que les emergències, les infraestructures i els servicis públics exigixen la col·laboració vinculant entre el Govern central, la Generalitat i els ajuntaments.
Més que un estudi: un canvi de model
El conveni té una ambició que va més enllà del diagnòstic acadèmic. Amb ell, l'Ajuntament pretén donar suport al desenvolupament del model econòmic de la ciutat i, sobretot, transformar el model urbà davall el prisma de la governança, la innovació, la sostenibilitat i el benestar humà. En altres paraules: repensar com es gestiona col·lectivament un territori que, en la pràctica, ja funciona com una gran regió metropolitana, encara que les estructures administratives no sempre ho reflectixen.
La rectora de la UV, Mavi Maestre, ha subratllat en altres ocasions la importància de "posar la ciència al servici d'una governança responsable", una idea que encaixa directament amb l'esperit d'este acord. El conveni també busca intensificar la relació entre el món universitari i l'administració local, una aliança que en contextos d'emergència climàtica resulta cada vegada menys opcional.
Una inversió modesta amb un objectiu major
Els 30.000 euros de subvenció municipal són, en termes pressupostaris, una xifra discreta. Però el valor de l'encàrrec no es mesura en euros: el que es posa damunt la taula és la pregunta de com ha d'organitzar-se políticament una metròpoli del segle XXI davant de riscos que no respecten fronteres administratives. El debat sobre la governança metropolitana de València porta dècades ajornat, i catàstrofes com la DANA de 2024 han demostrat, de forma dramàtica, el cost real d'eixa demora.
La Càtedra Arrels cobra especial rellevància en la Comunitat Valenciana després de la DANA d'octubre de 2024 i busca reforçar la capacitat dels governs locals per a anticipar-se i respondre als impactes climàtics. El conveni aprovat esta setmana apunta en la mateixa direcció: que la universitat no es limite a observar els problemes del territori, sinó que contribuïsca activament a dissenyar les solucions. Si les conclusions de l'estudi acaben influint en la política metropolitana real, eixe serà el verdader retorn de la inversió.