Quaranta-sis dones assassinades en el que va de 2026. Tres menors morts com a conseqüència de la violència exercida contra les seues mares. Trenta-cinc xiquets i xiquetes que han perdut la seua mare enguany. Les xifres tenen la fredor dels números, però darrere de cada una hi ha una història truncada, una família trencada, una fallada col·lectiva que la societat encara no ha sabut evitar. És en este context on el 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, cobra tot el seu pes.
València reafirma la seua posició enfront de la violència masclista
La Junta de Govern Local de València ha acordat este divendres l'adhesió de l'Ajuntament a la declaració institucional de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) amb motiu del 25N. El document expressa la "més ferma condemna de totes les formes de violència contra les dones" i reafirma el compromís de les institucions locals amb "la defensa dels seus drets, la seua llibertat, la seua seguretat i la seua dignitat". No és una declaració retòrica: és un posicionament formal davant d'una realitat que, amb massa freqüència, continua quedant-se en els titulars sense transformar-se en canvis tangibles.
La declaració reconeix que "la violència contra les dones constituïx una greu vulneració dels drets humans i una manifestació de la desigualtat que persistix en la nostra societat", i insistix que la seua erradicació no és només una qüestió de voluntat política, sinó una obligació dels poders públics, que han d'actuar de forma coordinada per a previndre, protegir i acompanyar les víctimes.
Una estadística que no para de créixer
La dada més esglaiadora del document és també la més concreta: des de l'any 2003, quan l'Estat va començar a registrar de forma sistemàtica els feminicidis de parella, 1.387 dones han sigut assassinades a Espanya a mans de les seues parelles o exparelles. La xifra acumula dècades de dolor i, el que resulta encara més pertorbador, continua augmentant. Segons la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, fins al 4 de novembre d'enguany el recompte oficial de 2026 era de 44 víctimes mortals. A elles se sumen una dona assassinada el dia 12 a Gijón i una altra en la localitat madrilenya de Parla el 19 de novembre, la qual cosa eleva el total acumulat des de 2003 a 1.387.
La violència contra les dones no afecta només aquelles que la patixen directament. En 2026, tres menors d'edat han mort com a conseqüència de la violència de gènere exercida contra les seues mares —el que es coneix com a violència vicària— i 35 xiquets i xiquetes han quedat orfes. Des de 2013, les xifres acumulades ascendixen a 68 menors assassinats i 545 menors orfes. Són els rostres invisibles d'esta violència, els que rarament encapçalen els informatius però les vides dels quals queden marcades de forma irreversible.
Un Pacte d'Estat renovat per als pròxims cinc anys
L'adhesió a la declaració de l'FVMP arriba a penes nou mesos després d'una fita legislativa rellevant: el 26 de febrer de 2025, el ple del Congrés dels Diputats va aprovar de manera quasi unànime la renovació i actualització del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. L'acord amplia les mesures que incloïa en 2017, de 290 a 462, i introduïx nous eixos com la violència vicària, la violència econòmica i la digital.
El nou Pacte compta amb un compromís econòmic ferm: un 50% més de dotació econòmica, fins a arribar als 1.500 milions d'euros per als pròxims cinc anys de vigència. D'estos, 160 milions anuals es destinaran a les comunitats autònomes, 100 milions a l'Administració General de l'Estat i 40 milions anuals per als ajuntaments, un 50% més que en 2017. Per als municipis com València, açò suposa un suport financer directe que reforça la seua capacitat d'actuar sobre el terreny.
Entre les novetats del document, destaquen iniciatives específiques per a abordar la violència vicària, digital i econòmica, ampliant així l'enfocament de prevenció i protecció. Entre les principals novetats també figura el reconeixement de la violència econòmica com a delicte, el reforç en la protecció a menors víctimes de violència vicària i mesures per a combatre l'ús de la intel·ligència artificial en la generació de material pornogràfic no consentit.
Solidaritat institucional amb les víctimes i aquelles que les acompanyen
La declaració no es limita a denunciar xifres. Inclou una menció especial a totes les dones assassinades, als seus fills i filles, als menors víctimes de violència vicària i a les famílies afectades. També reconeix expressament la tasca dels qui treballen diàriament per a acompanyar, protegir i garantir els drets de les víctimes: professionals de serveis socials, operadors jurídics, personal sanitari, entitats del tercer sector. Persones que, moltes vegades des de la invisibilitat, sostenen una xarxa sense la qual moltes més dones estarien desprotegides.
El gest de l'Ajuntament de València en sumar-se a esta declaració és, en si mateix, un acte de posicionament polític en un moment que el debat sobre la violència de gènere seguix travessat per la polarització i el negacionisme. Les dades són incontestables, però la resposta institucional coordinada —des dels grans marcs legislatius estatals fins a les decisions que es prenen en cada junta de govern local— seguix sent l'única ferramenta capaç de transformar la indignació col·lectiva en protecció real per a les dones.


