Què són les Falles de València: origen, història i significat

Dates, actes imprescindibles, horaris i origen de les Falles de València: tot el que has de saber sobre la festa gran de la ciutat

 - Actualitzat a 20/11/2026 12:35

Guardar

Turistes a les Falles de València - HOSBEC
Turistes a les Falles de València - HOSBEC
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Les Falles de València són, sens dubte, la festa gran de la ciutat. Dies intensos que els carrers de la capital del Túria s'inunden de monuments, pólvora, música de banda i molt d'ambient. Durant diverses jornades, valencians i visitants ixen al carrer per a gaudir d'una programació plena d'actes, des de les tradicionals mascletaes i els castells de focs artificials fins a l'ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats i l'esperada Cremà, que posa el punt final a les festes amb el foc com a protagonista. Tot això convertix València en un punt de trobada on tradició, cultura i espectacle es donen la mà.

Quan són les Falles de València

Encara que la setmana gran de la festa se celebra del 14 al 19 de març, la veritat és que alguns dels principals actes fallers comencen ja el mes de gener amb l'obertura de l'Exposició del Ninot; la Crida, que dona inici a les Falles i que se celebra l'últim diumenge de febrer; o les mascletades a la plaça de l'Ajuntament, que es disparen, cada dia, de l'1 al 19 de març a les 14:00 hores.

Actos falleros en el centro de Valencia. Foto Xisco Navarro
Actes fallers al centre de València. Foto Xisco Navarro

Els actes més importants de les Falles de València

El calendari faller està ple de cites imprescindibles que convertixen València en una autèntica festa. Des dels espectacles de pólvora que reunixen cada dia milers de persones fins als actes més tradicionals i multitudinaris, les Falles oferixen plans per a tots els públics. Estos són alguns dels actes més destacats que no et pots perdre.

L'Exposició del Ninot

L'Exposició del Ninot és un dels primers grans esdeveniments del calendari faller i marca l'inici del compte arrere per a les Falles. En esta, les diferents comissions falleres de València presenten els seus ninots, les figures que formaran part dels seus monuments fallers.

Durant diverses setmanes, valencians i visitants poden acostar-se a contemplar estes creacions, al Museu de les Ciències. A més, la mostra permet votar pel ninot favorit de cada categoria. Els dos més votats, un infantil i un altre gran, aconseguiran l'indult i se salvaran de les flames de la Cremà per a passar a formar part del Museu Faller de València.

Exposición del Ninot 2026
Exposició del Ninot 2026

La Crida

València celebra la Crida l'últim diumenge de febrer. Amb este acte, que té lloc als peus de les Torres de Serrans, juntament amb les Falleres Majors de València, es dona el tret d'eixida a les Falles.

El dia comença sempre a les 7:15 hores amb la despertà infantil, i continua a les 7:30 hores amb la macrodespertà, on centenars de fallers envaïxen el centre de València per a llançar els famosos ‘tro de bac’. A les 12:00 hores és el torn de l'Entrada de Bandes de Música que conclou amb una mascletà en la plaça de l'Ajuntament a les 14:00 hores.

De vesprada, a les 19:00 hores, comença la Crida en les Torres de Serrans amb un espectacle que inclou imatge, so i pólvora.

Imatge de la Crida de les Falles de València en 2023
Imatge de la Crida de les Falles de València en 2023

L'Ofrena de Flors

Es tracta, sens dubte, d'un dels actes més emotius de les Falles de València. Durant els dies 17 i 18 de març, milers de fallers i falleres desfilen per la ciutat fins a arribar a la plaça de la Mare de Déu on depositen els seus rams de flors a la Mare de Déu, creant la imatge del mantell floral.

Més de 300 comissions falleres participen en este acte. El mantell floral s'acaba el 18 a la nit, i es pot visitar en la plaça de la Mare de Déu fins uns dies després que acaben les Falles de València.

Ofrena de les Falles de València
Ofrena de les Falles de València

Mascletà i castells de Falles

De l'1 al 19 de març, la plaça de l'Ajuntament es convertix en la catedral de la pólvora amb el tret d'una mascletà a les 14:00 hores. Cada dia, una pirotècnia diferent és l'encarregada de fer vibrar valencians i visitants.

A més, del 16 al 18 de març, València també acull el tret de castells de focs artificials que, normalment, es disparen en el pont de Montolivet, entre les 23:00 i les 00:00 hores. El 18 de març és el dia més important amb la celebració de la ‘Nit del Foc’.

Mascletà en la plaça de l'Ajuntament de València.
Mascletà en la plaça de l'Ajuntament de València.

La Cremà

El 19 de març, festivitat de Sant Josep, les Falles arriben a la seua fi amb la tradicional Cremà, l'acte que el foc consumix els monuments fallers repartits per tota la ciutat. Esta cerimònia posa punt final a les festes i marca el començament d'un nou cicle faller. Els horaris per a la cremà dels monuments són els següents:

  • 20:00 hores: Cremà de totes les falles infantils.
  • 20:30 hores: Cremà de la falla infantil guanyadora del primer premi de la Secció Especial.
  • 21:00 hores: Cremà de la falla infantil de la plaça de l'Ajuntament.
  • 22:00 hores: Cremà de la resta de monuments fallers de València.
  • 22:30 hores: Cremà de la falla guanyadora del primer premi de la Secció Especial.
  • 23:00 hores: Cremà de la falla de la plaça de l'Ajuntament, precedida d'un espectacle pirotècnic.
Imatge de la Cremà de les Falles de València
Imatge de la Cremà de les Falles de València

L'origen de les Falles de València

L'origen de les Falles de València continua sent, a hores d'ara, un misteri. Encara que existixen diferents teories sobre com va nàixer esta tradició, cap s'ha pogut demostrar documentalment. Una de les hipòtesis més populars situa les seues arrels en els antics fusters valencians, que, segons conta la tradició, cremaven la vespra de Sant Josep (19 de març) els parots, uns suports de fusta que utilitzaven per a sostindre els cresols amb què il·luminaven els seus tallers durant l'hivern. A estos elements s'haurien anat afegint mobles i altres objectes vells fins a formar les primeres fogueres.

No obstant això, els historiadors també apunten a altres possibles influències, com els antics rituals de foc per a celebrar l'arribada de la primavera o el costum de cremar ninots que representaven personatges als quals es volia ridiculitzar o criticar. De fet, la combinació d'estes tradicions podria explicar l'evolució d'aquelles fogueres cap als primers monuments fallers, que a poc a poc incorporaren figures i escenes carregades de sàtira i humor. Els primers documents que acrediten la celebració de Falles a València daten de 1740, encara que ja aleshores el costum estava assentat a la ciutat. 

Al llarg del segle XIX, les Falles anaren adquirint cada vegada més importància i els seus monuments evolucionaren fins a convertir-se en autèntiques obres artístiques. També s'incorporaren nous elements i actes a la programació, mentre que les comissions falleres i els artistes anaren guanyant protagonisme. El creixement de la festa continuà durant el segle XX, fins a consolidar-se com una de les grans senyes d'identitat de València.

El 30 de novembre de 2016, València esclatava d'orgull i, sobretot, de felicitat. Eixe dia, des d'Addis Abeba (Etiòpia), arribava una de les notícies més esperades: la UNESCO reconeixia les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Un reconeixement internacional que posava en valor no sols els monuments, sinó també la creativitat col·lectiva, els oficis tradicionals, la música, la pirotècnia i la participació de milers de persones que mantenen viva esta tradició generació rere generació. Des d'aleshores, la ciutat celebra este fet com a part de la seua història i identitat cultural.

Per a no perdre't cap detall de les festes, pots consultar tota la informació sobre les Falles de València en la nostra secció especial. Allí trobaràs les últimes notícies, novetats, actes i tota l'actualitat de la festa gran de la ciutat.