Quants diners deixa un pis de lloguer a València? Esta és la quantitat que guanya el propietari a l'any

Un estudi calcula que llogar una vivenda a València deixa 8.596 euros nets anuals i compara quant es guanya amb el lloguer habitual, temporal i turístic

Guardar

Interior d'una vivenda - Foto: Europa Press
Interior d'una vivenda - Foto: Europa Press
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Tindre un habitatge en propietat i posar-lo en lloguer pot convertir-se en una font d'ingressos, però quant de diners guanya realment el propietari després de pagar les despeses i els impostos? Un estudi de 'Keller Williams España y Andorra' ha posat xifres a esta pregunta i ha comparat la rendibilitat del lloguer habitual en deu ciutats espanyoles. València se situa entre les capitals on més diners queden al propietari d'un immoble, amb 8.596 euros nets a l'any en el supòsit analitzat.

La xifra col·loca la capital del Túria per darrere de Madrid, Barcelona, Palma i Màlaga quant a ingressos anuals. No obstant això, quan es compara els diners que queden amb el valor de l'habitatge, València obté un rendiment superior al d'algunes d'estes ciutats. En concret, el saldo anual representa el 3,53% del valor de l'immoble, enfront del 3,20% de Màlaga i el 3,01% de Madrid i Barcelona.

L'anàlisi partix d'un habitatge de 70 metres quadrats, ja pagat, que es lloga durant onze mesos a l'any. Per a calcular els diners que realment rep el propietari, Keller Williams descompta les despeses fixes, els costos de gestió, una reserva per a possibles reparacions i l'IRPF estimat. D'esta manera, l'estudi permet conéixer quant queden finalment en la butxaca del propietari, més enllà dels ingressos que aconseguix per cobrar mensualment el lloguer.

València supera els 8.500 euros nets a l'any per un habitatge en lloguer

En el cas de València, l'exercici calcula que el propietari obté 8.596 euros anuals després de descomptar les despeses contemplades. Es tracta d'una quantitat molt pròxima a la de Màlaga, on el resultat ascendix a 8.817 euros. La diferència entre ambdós capitals és de només 221 euros a l'any.

No obstant això, el valor de referència dels immobles és diferent. Per això, encara que Màlaga aconseguix una quantitat lleugerament superior en termes absoluts, València presenta un rendiment major sobre el valor de l'habitatge: un 3,53% enfront del 3,20%.

Madrid encapçala la classificació en diners nets, amb 13.543 euros a l'any, seguida de Barcelona, amb 11.520 euros. Palma també es troba entre les ciutats amb majors ingressos per als propietaris, amb 10.964 euros anuals, equivalents al 2,85% del valor de l'immoble.

En l'altre extrem apareixen ciutats com Jaén i Zamora, on el lloguer d'una vivenda de característiques similars deixa aproximadament 3.100 euros a l'any. A Huelva, el resultat ascendix a 4.666 euros, encara que esta ciutat aconseguix el major rendiment percentual de les deu analitzades.

La diferència demostra que ingressar més diners pel lloguer no significa necessàriament aconseguir una major rendibilitat. El preu de compra de la vivenda també influïx en el resultat final.

Quin lloguer deixa més diners: habitual, temporal o turístic?

Més enllà de les diferències entre ciutats, l'estudi de Keller Williams també compara quants diners guanya un propietari quan lloga una mateixa vivenda mitjançant tres modalitats diferents: lloguer habitual, temporal i turístic legal.

Per a esta comparació, la companyia utilitza com a referència un pis que es va comprar per 180.000 euros i que ja està completament pagat. Els resultats tenen en compte els ingressos, les despeses de cada modalitat, les reparacions i la fiscalitat estimada.

El lloguer habitual és el que més diners deixa al propietari en finalitzar l'any. Amb onze mesos d'ocupació i una mensualitat de 930 euros, els ingressos ascendixen a 10.230 euros. Una vegada descomptats els costos, queden 6.387 euros nets a l'any, amb una rendibilitat del 3,19% sobre el desemborsament total del cas.

El lloguer temporal, per la seua part, aconseguix uns ingressos bruts superiors: 12.000 euros en deu mesos, amb una mensualitat de 1.200 euros. No obstant això, després d'aplicar les despeses, els diners que rep finalment el propietari baixen fins als 5.126 euros anuals. És a dir, 1.262 euros menys que amb un lloguer habitual. La diferència s'explica pels majors costos associats a esta modalitat, com l'equipament de la vivenda, els subministraments i la gestió dels canvis d'inquilins, a més del distint tractament fiscal.

Finalment, el lloguer turístic legal és el que obté el resultat més baix en este supòsit. Amb una tarifa de 105 euros per nit i una ocupació de 165 nits a l'any, els ingressos bruts arriben als 17.325 euros. No obstant això, després de les despeses i els impostos estimats, al propietari li queden 3.975 euros, amb una rendibilitat de l'1,89%.

El preu que hauria d'aconseguir el lloguer temporal per a compensar

La investigació també calcula quant hauria de cobrar el propietari per un lloguer temporal per a aconseguir els mateixos ingressos nets que amb un d'habitual. A València, la xifra se situa en 1.697 euros al mes, enfront dels 1.200 euros mensuals que contempla el supòsit central de l'estudi. En altres paraules, el lloguer temporal hauria d'arribar a eixa mensualitat durant els deu mesos previstos per a igualar els 6.387 euros nets anuals del lloguer habitual.

A Madrid, l'import necessari puja fins als 2.307 euros mensuals, mentre que a Barcelona arriba als 2.043 euros. Màlaga presenta una xifra de 1.705 euros i Huelva, de 1.173 euros.

Quant al lloguer turístic, el cas de referència necessitaria arribar a les 208 nits ocupades a l'any, mantenint una tarifa de 105 euros per nit, per a igualar el resultat del lloguer habitual. Si el propietari assumix l'IVA aplicable a determinades estades de curta duració des de l'1 de desembre, el llindar augmenta fins a les 226 nits.

Malgrat que les xifres situen el lloguer habitual com l'opció que més diners deixa en el supòsit analitzat, Keller Williams assenyala que alguns propietaris seguixen considerant el lloguer temporal per una raó: la possibilitat de recuperar l'habitatge en una data acordada. Així ho explica Leonardo Cromstedt, president de Keller Williams Espanya i Andorra, qui apunta que "disposar de l'immoble en un termini conegut és un dels factors que està portant alguns propietaris a plantejar-se esta modalitat".