El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat els recursos presentats per la patronal del joc en contra del decret aprovat pel Consell durant el govern del Botànic, que introduïa restriccions als salons de joc i locals d'apostes.
Es tracta de la llei valenciana del joc de 2020, concebuda com a mesura de prevenció de la ludopatia en la Comunitat Valenciana. Entre les seues disposicions destaca la que establix una distància mínima de 850 metres entre les cases d'apostes i els col·legis i instituts, així com de 500 metres entre dos establiments d'esta índole.
El TSJCV no aprecia vulneració de drets
Els magistrats han emés la resolució després de la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que establix que el Tractat de Funcionament de la UE no s'oposa, en cap cas, a una norma que impose limitacions relacionades amb la distància entre establiments de joc.
La llei contra el joc establia, al seu torn, requisits per a la sol·licitud d'instal·lació de nous locals de joc i apostes, la renovació de llicències, la instal·lació de màquines de joc, les distàncies de seguretat i la informació comercial.
La patronal del joc al·lega que esta norma suposa una “extralimitació” i que la seua “arbitrarietat” vulnera la lliure prestació de servicis i la llibertat d'establiment.
No obstant això, el poder judicial considera que, en cap cas, es produïx una “extralimitació”, ja que “l'única cosa que establix és la referència a les portes d'accés de l'establiment de joc i seguint el vial que tinga consideració legal de domini públic més curt”. És a dir, l'única cosa que fa la norma és definir com mesurar correctament la distància utilitzant el trajecte públic més curt des de l'entrada del local, per la qual cosa no afecta la competència de l'establiment.
L'interés general enfront del joc
En esta mateixa línia, la qüestió de l'interés públic resulta fonamental per a entendre la desestimació del TSJCV. Es considera la salut i la seguretat dels menors com una raó imperiosa d'interés general. D'esta manera, la llei, amb el propòsit de dissuadir als menors del joc, resulta essencial per a la protecció d'este objectiu.
El TSJCV declara que el decret constituïx un reglament de plena competència de la Generalitat i que, en conclusió, compta amb la cobertura legal suficient per a la protecció d'este interés general.
Així mateix, es desestimen les peticions de declarar inconstitucional este reglament. D'esta manera, l'alt tribunal valencià dona la raó a la llei que regula l'activitat del joc i les apostes. No obstant això, les sentències no són fermes i encara poden ser recorregudes davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem.