El barraquisme seguix en auge a València. Ja són més de 1.300 persones les que viuen en condicions paupèrrimes en els poblats xabolistes que envolten la ciutat, un augment del 8% respecte a l'any anterior. Entre elles, més de 380 són menors en condicions de gran vulnerabilitat. Més de 570 famílies viuen en assentaments o infrahabitatges.
En 2022, el nombre de persones que sobrevivien en barraques era de 1.073; en 2024 va augmentar fins a les 1.247 i durant l'any passat va ser de 1.342, un augment del 25% en tan sols tres anys.
Els que més creixen són aquells que es troben prop de l'antic circuit urbà de Fórmula 1 i del bloc de Portuaris. Els dos, prop del Port de València, superen el centenar de persones en barraques. Especialment, el primer, pròxim al circuit, que en tan sols tres anys ha crescut enormement: de 21 persones a 144 en 2025.
Un augment que resulta conseqüent amb l'expulsió de les persones sense llar que vivien al parc del llit del Túria, després de l'orde directa de l'Ajuntament de València en una data ben marcada: la Verge dels Desemparats.
Un altre assentament que recentment ha experimentat un nou creixement va ser el del Camí de Moncada. Amb prop de 17 persones, la situació s'agreuja especialment en la perifèria de la ciutat.
Per barris, aquells en els quals més persones conviuen en assentaments xabolistes són: el Cabanyal (363 persones), Quatre Carreres (280 persones), Sant Marcel·lí (183 persones), Picayo (43 persones) i Camí Vell de Torrent (29 persones).
Es tracta de zones més absents de servicis públics, llocs allunyats d'on existix un major control policial, la qual cosa agreuja encara més la seua situació. De fet, la falta d'alternatives on pernoctar obliga a estes persones al desplaçament, amb el que el nombre de barraques no es reduïx, sinó que es trasllada.
Una situació que cada vegada afecta més a la joventut, ja que gran part d'estes persones tenen entre 18 i 35 anys. Són jóvens adults que patixen una situació de sensellarisme crònica.
Menys albergs i més persones sense sostre
Si a això se suma el tancament d'albergs com el del Carme, s'explica que l'escenari siga cada any més crònic. Així mateix, el tancament de l'Oficina pel Dret a la Vivenda el setembre de 2025 va deixar en suspens a tantes persones que acudien a este centre a la recerca d'assessorament jurídic en cas de desallotjament.
Així mateix, el Síndic de Greuges va reclamar a l'Ajuntament de València una solució immediata davant l'augment de persones sense llar. Van advertir, durant l'any passat, que les llistes d'espera per a trobar plaça en algun dels albergs de la ciutat superen ja els quatre mesos.
A això se suma la falta d'inversió per a corregir este problema: durant 2025 tan sols es va executar el 50% del pressupost destinat a assentaments.
Resposta de l'Ajuntament
Per part seua, el consistori municipal acusa de falsos estes dades aportades pel grup local de Compromís. Anuncien que l'alberg del CAES del carrer Santa Cruz de Tenerife ha augmentat el nombre de places amb l'objectiu de donar oxigen a les llistes d'espera.
Critiquen que el tancament de l'alberg del Casal d’Esplai obeïa a males condicions, obert durant la legislatura de Compromís i que, segons el govern local, desenvolupava les seues activitats sense licitació.