València ha canviat la forma que els seus veïns es desplacen. La bicicleta ha guanyat espai, el transport públic ha assolit xifres històriques i algunes de les principals avingudes de la ciutat suporten ara menys trànsit que abans de la pandèmia. No obstant això, esta transformació té un punt dèbil que els experts consideren clau: la connexió amb l'àrea metropolitana.
La mobilitat sostenible ha avançat en la capital valenciana durant els últims anys, però no ho ha fet al mateix ritme en tot el territori. Mentre que dins de la ciutat cada vegada existixen més alternatives per a moure's sense cotxe, la situació canvia quan el trajecte comença o acaba fora de València.
La menor cobertura de transport públic en l'àrea metropolitana manté el vehicle privat com una de les principals opcions per a milers de desplaçaments diaris. Esta és una de les principals conclusions que es van plantejar en una jornada de la Universitat Politècnica de València (UPV) amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat.
La bicicleta i el transport públic guanyen terreny
Un dels canvis més visibles es troba en l'ús de la bicicleta. Segons els investigadors, els desplaçaments en este mitjà s'han triplicat durant els últims anys, en paral·lel a la creació de nous carrils bici i a l'ampliació de la infraestructura destinada a estos usuaris.
La xarxa ciclista de València és, segons els experts, "molt àmplia i, en general, de bona qualitat", si béencara queden alguns punts que necessiten una actualització. Posen el focus especialment en determinats trams amb dissenys antics, entre ells aquells que discorren pel centre de les voreres.
D'altra banda, el transport públic també ha experimentat un fort creixement i ha assolit en 2025 xifres que els investigadors qualifiquen de màxims històrics. L'Empresa Municipal de Transports (EMT) va registrar aproximadament 100 milions de viatges, mentre que Metrovalència es va situar aproximadament en els 93 milions.
Per als especialistes, este increment respon, entre altres factors, a les bonificacions aplicades a les tarifes i al creixement de la població, a més que pràcticament tota la població de València disposa d'algun servici de mobilitat a menys de cinc minuts caminant des de la seua vivenda. Una situació que canvia de forma considerable quan s'amplia l'anàlisi als municipis de l'entorn.
És precisament en este punt on els investigadors situen un dels principals desafiaments. La cobertura de servicis de mobilitat descendix fins aproximadament el 46% en l'àrea metropolitana, enfront de la pràctica totalitat de la població coberta dins de la ciutat.
La diferència té conseqüències directes sobre els hàbits de desplaçament. Els qui viuen fora de València i necessiten acudir diàriament a la capital per a treballar, estudiar o realitzar altres activitats troben menys alternatives competitives enfront del cotxe.
Alguns accessos suporten molt més trànsit
Les dades de trànsit mostren, a més, que l'evolució no està sent igual en tots els accessos. Si es compara maig de 2025 amb maig de 2019, els principals accessos metropolitans i les rondes de València presenten nivells similars als registrats abans de la pandèmia. Des de 2022, el trànsit en els principals accessos a València ha augmentat aproximadament un 5%.
Però els desplaçaments cap a València no presenten una evolució uniforme. Els accessos corresponents als eixos de Madrid i del nord han experimentat increments importants, d'aproximadament el 14%. La situació és diferent en algunes de les principals entrades des del sud. Tant l'autovia de Torrent com la pista de Silla han registrat descensos del trànsit.
Estos moviments reflectixen, segons els investigadors, la complexitat de la mobilitat metropolitana i la necessitat d'analitzar-la més enllà dels carrers del terme municipal de València. La qüestió ja no és únicament com aconseguir que dins de la ciutat hi haja menys cotxes, sinó com aconseguir que els qui viuen en els municipis de l'entorn tinguen alternatives capaces de competir realment amb el vehicle privat.
Més connexions per a deixar el cotxe en casa
Per als especialistes de la UPV, millorar esta situació requerix ampliar les opcions disponibles. Entre les mesures que plantegen es troba un transport públic col·lectiu que siga més ràpid, freqüent i estiga millor connectat, a més de servicis a demanda per a aquelles zones on mantindre una oferta convencional resulte més complicat.
La bicicleta també hauria d'exercir un paper més gran, amb una xarxa que no només continue creixent, sinó que connecte de manera efectiva els diferents municipis i permeta realitzar desplaçaments metropolitans. Una altra de les propostes passa per crear més punts d'intercanvi entre diferents mitjans de transport. La combinació de metro, autobús, bicicleta i vehicle privat pot facilitar que part del trajecte es realitze sense necessitat d'entrar a València amb cotxe.
En este sentit, els investigadors també consideren necessaris els aparcaments dissuasius vinculats al transport públic. La idea és que els conductors puguen deixar el seu vehicle en punts estratègics i completar el desplaçament mitjançant altres mitjans. A estes mesures se suma la gestió de l'estacionament, de manera que accedir al centre amb cotxe no siga sempre l'alternativa més còmoda.