Cada accident de trànsit en una ciutat deixa una empremta que va molt més enllà del comunicat de l'assegurança. Hi ha famílies trencades, semàfors que es recorden amb por i carrers que canvien de nom en la memòria dels qui els habiten. Amb eixe teló de fons, el ple de l'Ajuntament de València va aprovar este divendres el Pla Director de Seguretat Viària 2026-2030, un document que fixa com a objectiu central reduir a la mitat el nombre de morts i ferits greus en accidents de trànsit abans que acabe la dècada.
Un calendari amb etapes, no només amb promeses
El pla no es limita a enunciar bones intencions per a d'ací a quatre anys. Estableix metes escalonades i verificables: una reducció de la sinistralitat del 20% ja en 2026 respecte als valors de referència inicials, del 30% en 2027 i del 40% en 2029. El salt final, arribar al 50%, quedaria per a 2030. És a dir, cada any hi haurà un llistó concret que superar, una xifra que consultar i, si no es complix, que explicar.
"En 2030 es reduiran a la mitat els morts i els ferits greus com a conseqüència d'accidents de trànsit. I per a això hem establit calendaris d'actuacions clars i objectivables" - Jesús Carbonell, regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de València
El pla no sorgix en el buit. La DGT va presentar el juny de 2022 la seua Estratègia de Seguretat Viària 2030, l'objectiu principal de la qual és precisament la reducció a la mitat dels morts i els ferits greus en accidents de trànsit, amb la vista posada en una Visió Zero per a 2050 en la qual cap persona resulte morta ni ferida greu per un sinistre viari. El document valencià s'alinea amb eixe marc nacional i el trasllada a l'escala urbana, amb mesures concretes i terminis que la ciutadania podrà seguir de prop.
El que ja està en marxa als carrers
El regidor Carbonell també va repassar algunes de les actuacions ja executades durant este mandat: la instal·lació de sis nous radars informatius, la prohibició d'aparcar en els sis metres anteriors als passos de vianants —una mesura que millora la visibilitat de vianants i conductors en els moments més crítics—, l'eliminació de la fase ambre intermitent en determinades interseccions, i la instal·lació de bandes sonores, passos sobreelevats i reductors de velocitat. A estes se sumen nous dissenys viaris orientats a l'assossec del trànsit, com l'executat al Palmar.
El pla s'integra a més en un ecosistema més ampli de planificació municipal. Es coordina amb el Pla Director de l'EMT 2025-2030, ja en fase d'implementació, i amb el Pla Director de Distribució Urbana de Mercaderies, actualment en elaboració juntament amb AECOC i recentment presentat al sector.
L'oposició s'absté: tard, malament i sense suficient control
L'aprovació no va ser unànime. El pla va tirar avant amb els vots favorables de PP i Vox, mentre que els grups de Compromís i del PSPV-PSOE van optar per l'abstenció, una postura que reflectix un malestar de fons més que un rebuig frontal al contingut.
El regidor socialista Borja Santamaría va reconéixer el treball de recopilació i anàlisi de dades i va admetre que tots els grups compartixen els objectius últims del pla —reduir accidents i víctimes—, però va exigir que siga el ple municipal, i no només la Mesa de Mobilitat, qui realitze el seguiment anual del seu compliment. Una demanda raonable: si els compromisos són públics, també hauria de ser-ho la seua rendició de comptes.
Més dur va ser Giuseppe Grezzi, de Compromís, qui va afirmar que el pla "arriba tard i malament". L'edil va recordar que el pla anterior va estar vigent fins a 2023, la qual cosa al seu parer evidència una falta de voluntat del govern local per a abordar la seguretat viària amb una estratègia coherent. Grezzi va reivindicar a més el llegat d'aquell document precedent, que va incloure la implantació de la Ciutat 30 en 2019, convertint-se València en una de les primeres ciutats d'Espanya a adoptar eixa mesura. "Però en 2023 va desaparéixer de les estratègies, i es porta ara a votació, quasi tres anys després, en els quals hem tingut molts accidents", va denunciar.
La rèplica del govern: objectius difusos enfront de metes concretes
Carbonell va rebutjar les crítiques amb contundència. Sobre el seguiment del pla, va anticipar l'elaboració d'una memòria anual —"i possiblement semestral"— les dades de la qual es presentaran públicament. Respecte al pla anterior, va acusar l'oposició d'haver dissenyat un document "que no es va traduir en resultats palpables, perquè plantejava objectius mitjançant indicadors difusos, sense compromisos ni metes a complir en data determinada". I va explicar que el retard en l'aprovació del nou pla va estar lligat a l'elaboració simultània del primer pla vector de la Policia Local de la història de la ciutat, amb el qual es pretenia que estiguera perfectament coordinat.
El debat en el ple revelà quelcom que va més enllà de les sigles polítiques: tots els grups volen menys accidents, menys morts i menys famílies trencades. La diferència està en com es mesura l'avanç i qui ret comptes d'ell. L'objectiu de reduir en un 50% el nombre de persones mortes i ferides greus per sinistres viaris per a 2030 és també el gran repte de l'Estratègia nacional de la DGT. València acaba de comprometre's a acompanyar eixa carrera. Ara toca veure si les dades anuals confirmen que el camí va en la direcció correcta.