La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va anunciar ahir un decàleg de mesures amb el qual la Comunitat Valenciana pretén ser la regió que lidere l'abolició de la prostitució a Espanya. Això suposarà un canvi substancial respecte a la situació actual, ja que es pretén contribuir mitjançant reformes normatives que sancionen la demanda de prostitució i oferisquen assistència a les dones prostituïdes, a més de la formació i sensibilització dels professionals que estan en contacte amb aquestes dones i de la ciutadania en general.
Carol Lelé forma part del Fòrum Valencià per a l'Abolició de la Prostitució, organisme impulsor d'aquestes deu mesures dirigides cap a l'abolició de la prostitució. Ella es defineix com "una supervivent resilient del sistema prostitucional", ja que va ser víctima de captació de menors a Espanya.
"Vaig ser captada amb 17 anys i vaig estar en prostitució quasi quatre anys. I després de fer una bona immersió en feminisme vaig poder començar a diferenciar totes les violències que havia patit i a identificar-me com a víctima del sistema prostitucional. Vaig poder posar nom a moltes de les situacions de violència que havia viscut i entendre una mica més algunes seqüeles traumàtiques que encara gestione", compte Carol.
Per això, aquesta supervivent de la prostitució assegura tindre "grans esperances" després de l'últim anunci de Bravo i el seu decàleg abolicionista. "He estat participant en el fòrum, hem treballat molt des de molts àmbits i la intenció és palpable. Hi ha moltes ganes i és bastant esperançador veure les iniciatives que estan eixint des dels poders, des d'on en definitiva tenen les claus per a obrir recursos, reformes, promoure lleis, dur-les a terme...", assenyala.
Preguntada sobre quina de les deu mesures li sembla més important, Carol assegura que "totes ho són". La prevenció, la sensibilització, la penalització i l'aprovació d'una llei abolicionista independent de la trata, són algunes d'elles. També, ressalta la importància d'oferir mesures residencials perquè "no acaba de ser efectiu aqueix programa de protecció de testimonis quan es tracta de dones migrants".
Necessitat d'una llei integral i reformes estatals
La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, assegura que "és conscient" que "donada la complexitat del problema" no es podia "solucionar-lo en solitari". Per això, explica que el decàleg inclou "instar el Govern i a les Corts Generals" a l'aprovació d'una Llei Integral per a l'Abolició de la Prostitució "ja que és la resposta més contundent per a erradicar aquest tipus de violència de gènere".
Per a la consellera, amb la seua aprovació, "donarem compliment al qual estableix el Conveni d'Istanbul que va ser ratificat per Espanya i que reconeix a les dones prostituïdes com a víctimes de la violència de gènere".
Per eixe motiu, "la llei ha d'actuar en tres direccions", segons la consellera. En primer lloc," la persecució del proxenetisme en totes les seues formes", la qual cosa comportarà la introducció de nous tipus delictius en el Codi Penal com la Terceria Locativa (el lloguer d'espais per a la compra de sexe) o el rufianisme (la inducció a la prostitució per part de la parella sentimental de la víctima).
En segon lloc, la sanció penal de la demanda i compra de sexe "perquè és evident que si existeix la prostitució no és perquè hi ha dones que embenen el seu cos, sinó milions d'homes disposats a comprar".
Finalment, "la protecció i consideració de totes les dones en situació de prostitució com a víctimes de violència de gènere, amb tot el que això implica", la qual cosa suposarà la modificació de la Llei orgànica de Violència de Gènere de 2004; la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta de 1996 i la Llei de l'Estatut de la Víctima del Delicte de 2015.
Per a la consellera, l'aprovació d'aquesta llei integral, a més, ha d'incorporar modificacions normatives com la reforma de la llei d'Estrangeria per a incloure una via extraordinària de regularització de les dones víctimes de prostitució; l'eliminació del requisit de col·laboració de la víctima en la investigació per a accedir al retorn assistit o a la regularització; la creació d'itineraris de regularització d'estrangeres per a l'obtenció de permisos de residència i treball i l'eliminació de la sanció administrativa que es recull en la Llei de Seguretat Ciutadana per a les dones que es veuen obligades a exercir la prostitució.
"Estem ja el camí perquè la Comunitat Valenciana siga la primera autonomia a obrir el procés per a abolir la prostitució a Espanya. Un procés en el qual aportem mesures concretes, reformes legals i propostes viables per a acabar amb aquesta mena de terrorisme masclista", conclou Gabriela Bravo.