Amb l'objectiu de reduir l'edat d'emancipació a Espanya, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar la setmana passada que entre els plans del govern es trobava un bo jove d'ajudes per al lloguer. I tal com va anunciar ahir la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, aquest bo entrarà en funcionament l'1 de gener de 2022 i podran percebre-ho cadascun dels joves que compartisca un mateix habitatge, sempre que complisca els requisits de tindre entre 18 i 35 anys i cobrar un salari inferior a 23.725 euros anuals.
Segons dades del Consell de la Joventut d'Espanya, a la fi de l'any 2020, en plena crisi, tan sols un 15,8% dels joves d'entre 16 i 29 anys estaven emancipats. Aquesta és la pitjor xifra des de l'any 1999. I és que la pandèmia ha fet que la taxa d'emancipació baixe tres punts en tan sols un any, la qual cosa ha agreujat el problema de l'accés dels joves a l'habitatge a Espanya (el país amb major taxa de desocupació juvenil de l'OCDE amb un 38,8% d'atur entre els menors de 25).
No obstant això, des del Govern espanyol es pretén revertir aquesta situació. Segons destacava Pedro Sánchez, "hem d'avançar d'emancipació fins a aconseguir almenys la mitjana europea", que està en 26 anys, "i, desgraciadament el nostre país encara està massa lluny". Així, assegurava que amb el bo jove "destinarem una política pública a reduir l'edat d'emancipació tan insuportablement alta al nostre país”.
En la jornada d'ahir, la ministra Raquel Sánchez apuntava que, segons les previsions, el bo jove "entre en vigor i en funcionament l'1 de gener", per a llavors estarà "tota la lletra xicoteta aclarida", i ha confirmat que aquestes ajudes, de 250 euros mensuals, es concediran a cada jove i no a cada habitatge. Cadascun dels inquilins podrà sol·licitar aquesta ajuda sempre que complisca els requisits.
Fonts del ministeri han explicat que, el més probable és que siga un reial decret el que habilite en les pròximes setmanes el bo jove, consignat en els pressupostos amb 200 milions d'euros.
D'altra banda, el Consell de la Joventut d'Espanya, s'ha mostrat una cosa poc inclinada a aquesta iniciativa perquè creu que la solució a aquest problema no passa per mesures com el bo d'habitatge anunciat pel Govern: "És un pegat i el que necessitem són polítiques estructurals".
En declaracions a EFE , Adrià Junyent, vicepresident socieconòmic i de comunicació del CJE, explicava que “entenem que és necessari prioritzar un altre tipus de polítiques com la creació del parc públic d'habitatge". A més, afegia que aquest bo jove podria provocar un “efecte pervers” en permetre la possibilitat que els propietaris puguen pujar encara més els preus.
La precarietat laboral i els preus del lloguer són dos de les preocupacions més recurrents dels joves en l'actualitat laboral. Així, Junyent advoca per posar el focus en l'ocupació jove amb "lleis concretes" que combaten "l'ús exagerat del contracte d'obra i servei" i tracten de revertir "les conseqüències de la reforma laboral del PP".
Pressupostos en habitatge
Raquel Sánchez ha destacat que els 3.290 milions d'euros previstos en els pressupostos per a habitatge, quasi un 50% més que el pressupost en vigor, suposen "la major partida de la història" i un "canvi d'ordre de magnitud que multiplica per set el pressupost heretat en 2018".
D'ells, 1.389 milions es destinen a un programa de recuperació social i econòmica en entorns residencials, que inclou la rehabilitació a gran escala.
Altres 663 milions són per al pla d'habitatge en lloguer assequible; 600 milions per a rehabilitació sostenible i digitalització d'edificis de l'administració pública (comunitats i entitats locals); 432 milions per al pla estatal d'habitatge (2022-2025); 200 milions per al bo jove i 25 milions per a rehabilitació arquitectònica.
El pla d'habitatge en lloguer suposarà activar un parc de més de 100.000 pisos socials en aquesta dècada, segons fonts del ministeri, de les quals la meitat seran de promoció pública -20.000 es posaran en marxa en 2022 amb els fons europeus-, 15.000 seran posades a disposició per la Sareb, altres 11.000 procediran d'entitats bancàries (fons social bancari) i 30.000 podrien ser cedides per grans fons en el marc de l'acord que negocia des de fa mesos l'Executiu.
El pressupost del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana supera els 19.000 milions d'euros, dels quals 16.286 aniran directes a inversió, un 17% per damunt del pressupost vigent, i permetran generar 350.000 ocupacions.
Del pressupost total, 6.500 milions seran inversions finançades pels fons europeus de recuperació, la qual cosa permetrà accelerar el desenvolupament dels tres eixos capitals en les polítiques del ministeri: habitatge (2.500 milions), mobilitat (2.273 milions) i descarbonització de les ciutats (1.740 milions).
Sánchez també ha subratllat que més de 3.600 milions del seu pressupost seran transferits a comunitats i ajuntaments.