Davant l'avanç imparable del canvi climàtic, l'adaptació de les ciutats s'ha convertit en una urgència ineludible. Inundacions, onades de calor extremes o episodis de sequera afecten ja municipis de totes les grandàries.
En esta entrevista, Juan Medina, ambaixador de Pacte Climàtic Europeu i expert en adaptació climàtica i desenvolupament urbà amb més de 20 anys d'experiència com a regidor a l'Ajuntament de Quart de Poblet, analitza les prioritats que han de marcar l'agenda urbana en matèria d'adaptació climàtica, la importància d'involucrar a la ciutadania i com fins i tot els municipis amb menys recursos poden afrontar este repte amb el suport d'eines i programes europeus.
Quines són les prioritats en matèria d'adaptació climàtica per a les ciutats, tenint en compte que els efectes del canvi climàtic són cada vegada més notables?
Bé, abans d'iniciar el mateix pla, el que s'exigix és conéixer les vulnerabilitats i perills de la mateixa ciutat. Per tant, fa falta fer un estudi en profunditat, amb dades no sols del passat —com la inundabilitat del PATRICOVA—, sinó també amb dades del futur, que ja oferix l'IPCC i eines estatals d'adaptació climàtica. Llavors, sobretot això, cal fer una anàlisi, involucrar a l'administració i promoure processos participatius on la ciutadania puga detectar quins són els perills i en quins sectors incidiran estes vulnerabilitats. Sobre això, ja es poden buscar accions i possibilitats d'adaptació climàtica.
Molts esforços se centraran en la naturalització de la ciutat, amb una infraestructura verda important, el drenatge sostenible de l'aigua pluvial i, en cas d'inundacions, buscar solucions viables i veure qui té les competències. També està la part de calor, salut i altres àmbits. Un pla d'adaptació climàtica és ampli i complex, però és prioritari desenvolupar-ho.
Arribem tard ja per al desenvolupament d'este pla?
Sí. Durant molts anys s'ha prioritzat la mitigació: reduir les emissions, contrarestar els efectes del canvi climàtic pensant que això anava a frenar el seu avanç. Però la realitat és que el canvi climàtic ja és ací. L'emergència ara és adaptar les ciutats, guanyar en seguretat i preservar vides, així com previndre danys materials, patrimonials i culturals. Europa ja ho ha assumit com una prioritat, igual que a nivell mundial.
M'has comentat la importància d'involucrar a la ciutadania, com s'aconseguix?
Existixen dinàmiques, processos i eines. Per exemple, la Missió d'Adaptació al Canvi Climàtic de la Comissió Europea ha desenvolupat un manual per a activar i involucrar a la ciutadania en els processos d'adaptació, facilitant la presa de decisions i creant consciència. Al final, les decisions de les persones que habiten els territoris són clau per a salvar vides i reduir els impactes d'esdeveniments extrems.
Eixe manual inclou múltiples eines adaptables a cada cas. També, des de l'Agenda Urbana 2030 del Ministeri, s'han plantejat estratègies urbanes amb enfocament climàtic, que a més promouen el desenvolupament econòmic sostenible, la cohesió social i la qualitat de vida. Per als municipis, estes eines estan disponibles de manera gratuïta o a través de programes europeus. Si no, també hi ha professionals i consultors especialitzats en el tema.
Perquè imagine que un municipi xicotet no compta amb els mateixos recursos que una ciutat gran per a poder adaptar-se...
Exacte. Fa falta un treball tècnic important. Moltes vegades es requerix formació per als tècnics municipals o bé suport extern. Des de la missió d'adaptació climàtica d'Europa s'han obert convocatòries perquè fins i tot els municipis més xicotets puguen participar, sense restricció de nombre d'habitants.
El que s'oferix és assistència tècnica gratuïta per part de la Comissió Europea: assessorament expert, desenvolupament de capacitats internes, anàlisis de perills i vulnerabilitats, disseny d'accions i suport en la participació ciutadana. No es tracta només d'entregar un pla fet, sinó de construir eixe coneixement juntament amb el municipi.
També s'ha parlat molt del concepte de ciutat verda que, a vegades, se centra tan sols a crear infraestructures verdes, però quins altres aspectes inclou?
Una ciutat verda pot ser part d'un pla d'adaptació, però no és l'única cosa. També existixen les anomenades solucions blaves, com la gestió de l'aigua pluvial o la seua reutilització per a afrontar la sequera. Promoure la biodiversitat urbana també és essencial, perquè millora la qualitat ambiental i la salut de la ciutadania, fins i tot la salut mental, en crear espais de trobada i esplai.
A més, poden desenvolupar-se plans de refugis climàtics, no sols enfront de la calor extrema, sinó també davant inundacions. És important saber quines zones s'inunden, com protegir-se, quins camins seguir. Tot això forma part d'una ciutat adaptada i resilient al canvi climàtic.
Tenint en compte la teua experiència en gestió municipal, hi ha algunes actuacions que ja s'hagen desenvolupat i que es podrien replicar en altres ciutats?
Sí. Recorde un PAI (Pla d'Actuació Integrada) d'uns 350.000 m² a Quart de Poblet que inicialment era una promoció privada, però es va aconseguir incorporar criteris d'adaptació. Es va crear una infraestructura verda lineal amb jardins de pluja que capten i filtren l'aigua, canalitzant-la mitjançant sistemes separats sense sobrecarregar el clavegueram.
Les zones d'aparcament es van construir amb sòls permeables, generant fins i tot un llac efímer en moments de pluja intensa. Tot això connectat amb el llit del Túria. Així, s'augmenta la seguretat, es creen espais d'esplai, es millora la salut pública i es gestiona millor l'aigua de pluja.
Encara que la gent veu només un parc bonic, en realitat hi ha un ecosistema funcional que protegix enfront del canvi climàtic. Per exemple, durant la DANA del passat mes d'octubre, el sistema va filtrar l'aigua sense que esta sobrepassara les voreres.
En este punt, vull destacar la importància dels ecosistemes naturals dins de l'entorn urbà. Per exemple, en la zona del Túria, que ja estava naturalitzada, la DANA va causar danys, però també va complir la seua funció: laminar l'avinguda i protegir altres zones. Encara que s'haja perdut valor natural, és fonamental preservar i restaurar estos espais perquè continuen complint el seu paper com a barreres naturals.