El biòleg i divulgador científic Fernando Valladares fa un salt inesperat: del laboratori a l'escenari. Ho fa amb ‘Zumo de Remolacha’, una obra de teatre que fusiona ciència i art per a abordar un dels majors reptes del nostre temps: la crisi climàtica. Dirigida per Isabel Martí i amb guió de Tomàs Verdú, la peça s'inspira en una experiència real del mateix Valladares que reflectix les tenses hores prèvies a una manifestació pacífica de científics davant del Congrés dels Diputats. La proposta planteja, des d'una mirada íntima i humana, qüestions urgents com la desobediència civil, la frustració davant de la inacció política i la responsabilitat social en temps d'emergència climàtica.
La preestrena tindrà lloc este divendres, 18 de juliol, a la Casa de la Cultura de Foios (València), municipi que ha acollit els assajos i que destaca pel seu compromís mediambiental. Acompanyat pels actors Miguel Torrecilla i Cristina García, Valladares assumix el repte d'interpretar la seua pròpia història en el que definix com "una catarsi personal i col·lectiva", invitant el públic a reflexionar sobre el paper de la ciència en la societat: ha de limitar-se a donar dades o també alçar la veu quan ningú escolta? 'Zumo de Remolacha' inicia ací un viatge que continuarà en la tardor amb una gira per distintes ciutats d'Espanya, on a més s'organitzaran debats i activitats paral·leles per a continuar conversant sobre el futur del planeta.
Les entrades estan disponibles a través d'este enllaç: https://movingtickets.com/Entradas-Zumo-de-Remolacha-Casa-de-la-Cultura-de-Foios-Valencia/
‘Zumo de Remolacha’ naix d'una experiència personal, què suposa transformar-la ara en una obra de teatre?
És una muntanya russa d'emocions perquè, d'una banda, et porta molt al present uns actes complicats, uns actes que van ocórrer en abril del 2022 i que van suposar, ja en el seu dia, per a un científic eixir de la zona de confort, del seu laboratori, del món acadèmic. És obrir una espècie, no sé si de ferida, però sí una situació amb les seues llums i ombres que reflectix com estan les coses perquè els científics hàgem de fer actes de desobediència civil i no violenta.
Però és cert que em fa moltíssima il·lusió perquè sempre he pensat que només amb els arguments, la raó i les dades no anem a aconseguir un moviment social ràpid i profund per a canviar la civilització i per a fer front als grans desafiaments. Llavors cal aliar-se, per exemple, amb l'art per a obrir-se a una nova narració. És un còctel d'emocions, d'una banda, positives perquè estem davant d'algo diferent que, potser, remene consciències, però també emocions agredolces perquè les coses no estan bé i va ser, precisament això, el que ens va portar als científics d'Espanya a concentrar-nos davant del Congrés dels Diputats en abril de 2022.
Creus que la comunitat científica està sent més activista en els últims temps?
Jo crec que hi ha un percentatge, que em costaria dir quant, que ho està fent. Alguns, com jo, molt convençuts, altres un poc perquè veuen que cal fer alguna cosa. Hi ha encara un col·lectiu gran, una part gran del món acadèmic i de la ciència, que pensa que això no és la comesa d'un científic i que cadascú al seu. Però jo crec que cada volta més gent entén, en l'àmbit de la ciència, que no podem quedar-nos solament de portes endins en congressos científics, en articles científics o en notes de premsa quan publiquem alguna cosa molt important o nou. Crec que això està ocorrent en molts països.
En 2022, va ocórrer en 25 països, simultàniament, arran de la publicació d'un informe de l'IPCC, el resum del qual per als gestors va estar massa polit i se li llevava molt de ferro al problema climàtic i això va ser el que a molts científics ens va fer eixir de la nostra zona de confort i dir: "escolta, no, que és molt més greu del que diu el resum". I al final, crec que hi ha un percentatge creixent de científics i científiques que estan impulsant el canvi, però seguim sent una certa minoria.
I en un moment en què tenim tanta informació a l'abast, però a la volta predomina la desinformació, creus que plasmar estes reivindicacions en una obra de teatre pot arribar a més persones, generar major conscienciació?
No només ho crec, sinó que estic molt convençut d'això. Per això estem embarcats en este projecte; per això m'he ficat en este gran desafiament que, a voltes, em tremolen fins a les cames. Estic molt convençut que estes són el tipus de coses que cal fer per a arribar a una societat més àmplia i molt variada, molt heterogènia, perquè no tot el món té ni el temps ni la motivació ni la informació per a anar a una conferència o anar a una tertúlia. Així que, a través de l'art, siguen arts plàstiques o escèniques, és una manera molt clara d'arribar-li al cor a la gent.
Què va a trobar l'espectador en ‘Zumo de Remolacha’?
Es va a trobar amb una obra molt sorprenent, molt entretinguda perquè és molt dinàmica, amb escenes molt canviants, molt inesperades, amb una mescla d'humor i tragèdia molt clara i molt xocant. Crec que és molt saludable perquè realment ens riguem de coses que són per a posar-se a plorar i eixe humor crític, eixa sorpresa, pot fer-nos somriure. És una obres que es passarà volant i que quan acabe, l'espectador s'emportarà molts missatges, escenes, situacions tragicòmiques, ironies i crítiques que tenen un clar missatge de fons, que és tot el que podríem guanyar si férem les coses d'una altra manera.
Per primera vegada, puges a l'escenari com a actor, com ha sigut el procés?
Bé, ha sigut i està sent, molt intens. És una obra realment complexa per a un amateur, precisament per tots eixos dinamismes, canvis d'escenes i altres. Però m'ha permés entrar en un món professional que desconeixia, i en el que t'adones de la quantitat de coses que han de coordinar-se perquè tot isca bé. És cert que hi ha hagut molts moments de dir: "Déu meu, no puc amb això!", però estic molt bé acompanyat amb dos actors com la copa d'un pi que m'ajuden molt.
La funció se preestrena este divendres a la Casa de Cultura de Foios, com està l'ambient? Hi ha ganes?
Per a mi ha sigut tot un descobriment este lloc. Des del primer dia, a la Casa de la Cultura ens van acollir amb totes les facilitats per a assajar i finalment, este serà també el lloc on estrenarem, i em pareix molt significatiu. Ací he aprés moltíssim i he passat infinitat d'hores. Han sigut setmanes senceres: pujar, baixar, vestir-nos amb la llum, repetir el text, assajar 8, 9, inclús 10 hores al dia. Per això em fa tanta il·lusió estrenar ací, en el lloc on hem posat tant d'esforç.
Hem fet algun xicotet passe per a gent de l'Ajuntament i veïns que s'han acostat durant els assajos. Inclús participàrem en una xicoteta conferència dins d'unes jornades mediambientals que es van celebrar en el poble, així que a poc a poc hem anat generant expectació. Ara ja formem part de la programació oficial, el que li dona un toc local molt bonic.
Mentre parle amb tu, estic assegut a la plaça, i això per a mi és fantàstic: un canvi de ritme que facilita ficar-se de ple en el projecte. Foios ja està en el meu cor; he passat ací més temps en els últims mesos que en la meua pròpia casa. L'ambient és acollidor, molt favorable, i estic segur que hi haurà, si no un ple complet, sí molta gent. Hi ha curiositat, hi ha interés. De fet, vindrà públic de tota la Comunitat Valenciana i inclús de fora, perquè l'obra està despertant molta expectació. Supose que la idea de veure a un científic darrere del teló genera preguntes: "Què farà ací? Com es desenvoluparà? Què té esta obra perquè ell participe?" I tot això suma. Em posa nerviós, sí, perquè sempre hi ha un poc de vertigen, espere no equivocar-me... però, sobretot, m'ompli de ganes i il·lusió.
Després de Foios, quin recorregut tindrà 'Zumo de Remolacha’?
El recorregut s'anirà concretant, però hi haurà moltes parades. La idea és estar diversos anys movent-ho per tota Espanya. En la Comunitat Valenciana, ja tenim algunes confirmacions en La Rambleta en València, en Alzira... però també en Balears, Barcelona, Madrid... Però, sobretot, a partir de febrer de 2026 serà quan l'agenda estiga més plena. Tenim un muntó de sol·licituds i s'aniran tancant a mesura que anem estudiant les característiques de tècniques de cada sala. Però, sense dubte, tenim pensat recórrer molts punts de la Comunitat Valenciana.