Torna a À Punt La clau per a viure, el programa que aborda la problemàtica de l’habitatge a la Comunitat Valenciana, i ho fa en un nou horari : els dissabtes a les 19:45 hores. Esta setmana, l’espai presentat per Maria Domínguez analitza com determinades decisions del passat continuen condicionant el present de moltes famílies, especialment en la transmissió intergeneracional de la vivenda, la vulnerabilitat davant les entitats bancàries i les conseqüències a llarg termini del deute, amb l’anàlisi de veus expertes en dret i sociologia.
Comprar sobre plànol a Torrefiel
Una de les històries és la de Sara, de 36 anys, treballadora portuària, mare d’una xiqueta de quatre anys, que després de separar-se va decidir tornar a viure amb els seus iaios, Ángela i Francisco. Els seus iaios vivien de lloguer al barri del Marítim per 580 euros mensuals, fins que la propietària els va exigir 1.000 euros o abandonar el pis. Davant la impossibilitat d’assumir la pujada —i amb la sospita que l’habitatge s’havia destinat a ús turístic—, van haver de deixar-lo i buscar una alternativa a Torrefiel, on Sara i la seua filla es van traslladar amb ells.
Tot i tindre estabilitat laboral, Sara no podia afrontar un lloguer elevat, l’estalvi i les despeses familiars. Per això va optar per comprar un pis sobre plànol a Torrefiel, amb entrega prevista d’ací a dos anys. El pis tindrà tres habitacions i una estarà sempre reservada als iaios, com a mostra de gratitud i continuïtat familiar.
La crisi i els deutes que no prescriuen
El programa presenta també el cas de Salvador, de 49 anys, casat i pare d’un fill de 12 anys. Va nàixer a Silla i en 2005 va comprar la seua primera vivenda a Sollana, després de contractar un préstec de 90.000 euros. En aquell moment era solter i gestionava un negoci de fabricació i venda de formatges frescos, amb el qual podia assumir la hipoteca sense dificultats.
La crisi de 2008 va provocar el tancament de l’empresa i, amb això, l’inici dels impagaments. Des d’aleshores, Salvador ha treballat del que ha pogut —forner, comercial— i actualment viu amb la seua família en un pis propietat de la seua dona a Sedaví. Encara que els problemes econòmics es van iniciar fa més d’una dècada, la demanda judicial no va arribar fins a 2025, reclamant-li el pagament íntegre del deute.
La situació és especialment delicada perquè, en el seu moment, els seus pares —hui amb 72 anys— van firmar com a avaladors. Ara, amb problemes de salut i una discapacitat reconeguda del 75% en el cas del pare, també s’enfronten al risc de perdre la seua vivenda.
L’anàlisi dels dos casos compta amb la participació de Jaime Navarro, advocat amb una llarga trajectòria en dret bancari i defensa de particulars davant les entitats financeres, que explica com funcionen els avals, les reclamacions tardanes i els marges legals de defensa. També intervé el sociòleg Pau Díaz, que aporta una mirada social sobre com l’habitatge, el deute i la família es convertixen en estructures que condicionen diverses generacions.