Un estudi recent de TusClasesParticulares ha posat sobre la taula una realitat: les lectures obligatòries en 2n de Batxillerat continuen reflectint un cànon literari clarament desequilibrat, on els homes seguixen dominant l'escena. Dels 89 títols analitzats en els currículums de les 17 comunitats autònomes, només el 24% dels autors són dones.
En eixe panorama desigual, la Comunitat Valenciana es convertix en una excepció. Davant de territoris com Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa o La Rioja, on no apareix ni una sola autora, el currículum valencià inclou tres noms fonamentals de la literatura escrita per dones: Mercè Rodoreda, Emilia Pardo Bazán i Carmen Martín Gaite.
Tres autores, tres mirades
Emilia Pardo Bazán, pionera del naturalisme en Espanya, aporta al temari la mirada crítica del segle XIX, amb obres que examinen la desigualtat social i la situació de la dona des d'una perspectiva avançada a son temps. Carmen Martín Gaite, per contra, representa la veu femenina de la postguerra, amb una narrativa intimista que analitza el paper de la dona en una societat en transformació. I Mercè Rodoreda, considerada una de les autores més importants en llengua catalana, apropa a l'alumnat valencià a una literatura més poètica i simbòlica, profundament humana.
La presència d'estes tres autores no solament equilibra el número, sinó que amplia els enfocaments temàtics i les experiències vitals que arriben a les aules. Davant un cànon tradicionalment masculí i urbà, la proposta valenciana incorpora sensibilitat, introspecció i crítica social des de la mirada de les dones. La inclusió d'estes tres escriptores convertix a la Comunitat Valenciana en una de les regions més equilibrades i obertes del país.
Segons l'informe, la resta del país encara manté una forta desigualtat. Solament una de cada quatre lectures està firmada per una dona, i en diverses comunitats eixa xifra és directament zero. La llista d'autores presents en els temaris es reduïx a únicament noms coneguts com Ana María Matute, Carmen Laforet, Isabel Allende, Josefina de la Torre, Laura Esquivel, Marta Riezu, i les anteriorment esmentades.
Entre les obres més presents en els programes es troben La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca (llegida en 10 comunitats), Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez (7), Nada, de Carmen Laforet (6), Luces de Bohemia, de Valle-Inclán (4) i Historia de una escala, d'Antonio Buero Vallejo (4). En este conjunt, Nada, de Carmen Laforet, figura com una de les poques excepcions femenines amb presència constant. En conjunt, el cànon que s'ensenya en Batxillerat seguix sent eminentment masculí i ancorat en el segle XX.
La Comunitat Valenciana també obri camí en Filosofia
Però esta aposta per la igualtat i la diversitat no es limita a la literatura. En l'àmbit de la Filosofia, la Comunitat Valenciana també s'ha convertit en pionera gràcies al treball de docents compromesos. Una d'elles és Susana López Pavón, llicenciada en Filosofia i en un màster de Gènere i Igualtat, i actualment professora en l'IES María Moliner de Port de Sagunt.
López Pavón va ser la responsable del fet que Simone de Beauvoir - autora d’El segundo sexo i referent del pensament feminista del segle XX - romanga en el temari d’Història de la Filosofia del Batxillerat valencià. La professora, que va participar activament en les reunions on el professorat debatia la millora del currículum i del model de Selectivitat, recorda com va sorgir la idea:
Vaig proposar incloure una dona i vaig triar Simone de Beauvoir perquè no només volia introduir una figura femenina, sinó també el feminisme com a teoria crítica
La dita proposta fon tan sòlida que la fon desenvolupar com a Treball de Fi de Màster (TFM), plantejant una metodologia per a integrar l'obra de Beauvoir en el temari de segon de Batxillerat. Poc després, una editorial li va proposar convertir eixe treball en un llibre sobre la filòsofa francesa. “Finalment la proposta fon aprovada i vaig aconseguir que inclogueren una dona en el model de Selectivitat de la Comunitat Valenciana”, afig la docent.
La lectura seguix sent una ferramenta clau per a formar el pensament crític i la sensibilitat dels joves. Per eixe motiu, la inclusió de veus femenines en els programes educatius no és solament una qüestió de justícia literària, sinó també una aposta per la diversitat cultural i la igualtat.
En eixe sentit, la Comunitat Valenciana es convertix en un referent nacional. El seu currículum no només manté els grans pilars de la literatura espanyola, sinó que també obri espai a les autores que durant anys foren relegades a un segon pla. El resultat és un model més representatiu de la realitat literària i social, que permet a l'alumnat descobrir distintes formes de narrar, sentir i pensar. La conclusió és clara: la Comunitat Valenciana se situa a l'avantguarda de la pluralitat literària.