El nou acord entre la UE (Unió Europea) i els països del Mercosur —Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i Paraguai— representa un colp significatiu per al sector agrari europeu i, molt especialment, per als productors valencians. Cultius estratègics per a l'economia de la Comunitat, com l'arròs i els cítrics, s'enfronten ara a la competència de productes sud-americans, la qual cosa amenaça la capacitat del producte nacional per a mantindre's competitiu en el mercat. Un nou mercat que presumix de permetre el lliure comerç en una zona que comprén més de 720 milions de consumidors.
El primer pas en la cooperació entre les dos unions econòmiques s'origina l'any 1999 amb l'Acord marc Interregional de Cooperació. Més tard, el dia 6 de desembre de 2024, es va produir l'anunci oficial del tancament de l'acord entre la UE i Mercosur. El pacte introduïx un principi de cooperació comercial entre els dos blocs i permet la reducció del cost aranzelari en l'exportació i importació de productes, principalment agroalimentaris.
I el 9 de gener d'enguany, el Consell de la Unió Europea donava llum verda a l'acord. Amb el vot favorable de la majoria dels Estats membres, entre ells Espanya —excepte França, Polònia, Irlanda, Àustria, Hongria i l'abstenció de Bèlgica—, l'acord seguix avant.
En contrapartida, el sector industrial del Mercosur promet eliminar el 90% dels aranzels dels productes de la UE i amb una extensió de 10 anys. D'esta manera, sectors com el de l'automòbil, productes químics, farmacèutics i del tèxtil es veuran beneficiats per l'acord.
Així mateix, cal subratllar que l'acord establix la possibilitat d'elaborar barreres de suport al producte nacional. A més, l'acord incidix en què la seua aprovació no comporta l'eliminació dels criteris sanitaris de seguretat alimentària dels productes importats.
D'acord amb el mateix Consell de la Unió Europea, estos mecanismes de salvaguarda permeten mantindre els aranzels en la importació de productes “quan estes perjudiquen els productors de la UE”, així com la imposició d'aranzels que rebaixaren els preus d'importants mercats locals com la vedella, aus de corral, porc, sucre, etanol, arròs, mel i dacsa.
L'acord impulsa a l'automoció, la química i el tèxtil
En este sentit, uns certs sectors de la indústria química valenciana es poden veure beneficiats per l'acord. Actualment, els aranzels per a estos productes se situen entorn del 18% i, amb el tracte comercial, s'eliminarien. Les pintures, gasos, productes de laboratori o, especialment, derivats del plàstic presumixen de tindre una presència important en el mercat químic valencià, sobretot a la província de Castelló.
Per part seua, els components per a automòbils que es produïxen en el municipi d'Almussafes —amb aranzels d'entre el 16%— podran competir contra el mercat asiàtic als països del Mercosur.
L'acord colpeja de ple a l'agricultura valenciana
D'esta manera, els agricultors valencians romanen atents a cada moment de les negociacions entre els dos blocs. Critiquen que, amb la introducció de productes estrangers, es produiria una caiguda en els preus dels productes locals i, per consegüent, la reducció en el marge de beneficis.
Des d'organitzacions d'agricultors —com el cas de ASAJA (Associació Agrària de Jóvens Agricultors)— critiquen que “es firme sense igualtat de condicions”, ja que, amb l'acord, es permet la comercialització de productes que inclouen substàncies prohibides a la UE. A més, denuncien que tan sols es controla el 0,0082% dels productes agroalimentaris que s'importen a la Unió Europea, per la qual cosa reclamen uns controls efectius que demostren una correcta eficàcia dels mecanismes de salvaguarda.
La filial valenciana —AVA-ASAJA— se suma a la protesta: “esta obertura incrementarà el risc d'introducció de nous patògens que amenacen de destruir les nostres plantacions”. A més, l'associació d'agricultors valencians no confia en la implantació dels mecanismes de salvaguarda, especialment després de l'increment en les importacions ucraïneses i de la retallada en el pressupost de la Política Agrària Comunitària (PAC).
Al seu torn, la taronja es perfila com un dels productes més perjudicats. El Brasil, un gegant en la producció de sucs de cítrics, disposa de la capacitat d'introduir en el mercat comunitari fins a 450.000 tones de taronja. Una futura escena que s'assembla i, alhora, aguditza els estralls econòmics que van suposar els acords comercials amb Egipte i Sud-àfrica.
Així mateix, l'arròs valencià podria patir una dura garrotada amb la firma de l'acord. Amb l'entrada de 60.000 tones d'arròs, el producte nacional es veuria obligat a reduir dràsticament els seus preus per a competir amb un arròs estranger sense aranzel.
Els agricultors valencians demanen al Consell una resposta immediata
El camp valencià ha exigit al Consell mesures concretes de la Generalitat que permeten alleujar al sector agroalimentari davant les conseqüències de l'acord. Reclamen ajudes econòmiques, un millor control de l'estat fitosanitari i la limitació dels productes importats. Mentrestant, València va viure el dijous 29 de gener una nova jornada de mobilitzacions de carrer en protesta contra l'acord.
Critiquen que ja abans de l'acord la balança comercial amb els països del sud d'Amèrica resultava negativa per als valencians, amb un dèficit de més de 240.000 tones. L'arròs lidera com el producte més perjudicat, seguit pels cítrics i, en tercer lloc, els productes ramaders.