La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha fet balanç des de la posada en marxa de la Renda Valenciana d'Inclusió (RVI) que, en aquests moments, ja compta amb 75.885 persones beneficiàries. Una prestació econòmica i professional dirigida a les persones en risc d'exclusió de la Comunitat Valenciana que no només ofereix prestacions dignes, sinó que inclou uns itineraris d'inserció sociolaboral perquè les persones més vulnerables recuperen el seu projecte de vida independent.
"La Renda Valenciana d'Inclusió situa la dignitat de les persones en el centre del sistema, suposa la generació d'un dret subjectiu que garanteix una vida digna per a totes les persones, i a més es duu a terme a través d'un procés que ha desembossat el sistema". I és que com ha explicat Oltra, "abans, la prestació arribava a molt poca gent, però a més cada sis mesos s'havia de renovar, la qual cosa suposava que es generara expedients nous i s'embossara el sistema. Ara, s'ha fet un salt de gegant, construint un sistema en el qual l'RVI es tramita de forma compartida entre entitats locals i la Generalitat, sent els municipis la porta d'entrada per a la ciutadania".
Així, una vegada sol·licitada en els serveis socials municipals, es compta amb un termini de tres mesos per a determinar si es compleixen els requisits. A partir d'ací, es deriva a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques d'Inclusió, que compten amb altres tres mesos per a resoldre i pagar la prestació. En aquest punt, la vicepresidenta ha reconegut que s'estan produint "alguns retards, especialment a l'Ajuntament d'Alacant", però que s'està treballant per a acurtar els temps. En aquests moments, al voltant de 3.000 persones estan a l'espera.
La Generalitat Valenciana destinarà un total de 235 milions d'euros en 2022 per a l'RVI, encara que "estem demanant una ampliació de crèdit a la Conselleria d'Hisenda de 60 milions, ja que en 2021 es van executar 274 milions d'euros".
Modalitats de l'RVI
La Renda Valenciana d'Inclusió contempla, actualment, tres modalitats de prestacions:
- Renda de Garantia d'Inclusió Social: dirigida a les unitats de convivència en situació de risc de pobresa o exclusió social que es comprometen a fer un itinerari d'inclusió social mitjançant el qual aconseguisquen eixir de la situació de risc en la qual es troben. Es tracta de la prestació de major quantia. Concretament, el 70% del Salari Mínim Interprofessional de 2019 actualitzat amb l'IPC d'enguany.
- Renda de Garantia d'Ingressos Mínims: Destinada a les unitats de convivència en situació de risc de pobresa o exclusió social sense subscriure un acord d'inclusió i sempre que no hi haja menors. En aquest cas, ha assenyalat Oltra, "se sol destinar a persones amb una exclusió molt sostinguda en el temps que, a més, impliquen altres problemàtiques, per exemple una persona sense llar amb problemes de salut mental o drogodependència".
- Renda Complementària de Prestacions: Dirigida a completar el nivell d'ingressos de la unitat familiar quan unes certes pensions són insuficients, però que no pateixen cap situació d'exclusió.
A totes aquestes modalitats, no només se'ls suma un altre tipus d'ajudes com la de transport, menjador escolar o copagament farmacèutic, que es gestionen a través d'una finestreta única de manera que les persones perceptores vegen satisfetes en un únic tràmit totes aquelles necessitats que hagen de cobrir per a tindre una vida digna; sinó que, a partir d'enguany, se'ls ha aplicat l'actualització de l'IPC, la qual cosa suposa un "increment del 5,5% en totes les modalitats de prestacions perquè les persones beneficiàries no perden capacitat adquisitiva".
Finalment, Oltra ha destacat que l'RVI té caràcter subsidiari de les prestacions econòmiques vigents en la resta del sistema de protecció social, inclòs l'Ingrés Mínim Vital, per la qual cosa és l'últim recurs de protecció social al qual poder accedir.
Requisits per a sol·licitar l'RVI
Les persones sol·licitants hauran de complir els següents requisits:
- Tindre més de 25 anys, excepte excepcions com tindre menors a càrrec o altres casos de vulnerabilitat.
- Estar empadronada o tindre residència efectiva d'almenys un any a la Comunitat Valenciana, excepte excepcions com a persones refugiades o víctimes de violència de gènere o d'explotació sexual.
- Haver esgotat totes les prestacions ordinàries a les quals es tinguera accés.
- No tindre ingressos que superen els límits establits en la llei.
Com a novetat, la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha posat en marxa un simulador perquè la ciutadania, a través d'una sèrie de preguntes, puga saber si té dret a la prestació i en quina modalitat. Es pot accedir en: https://inclusio.gva.es/es/web/integracion-inclusionsocial-cooperacion/renta-valenciana-de-inclusion-rvi
Compatibilitat amb l'Ingrés Mínim Vital (IMV)
En qualsevol de les seues modalitats, l'RVI és compatible amb l'IMV. Així, les persones que reben l'Ingrés Mínim Vital seran complementades per la Generalitat en aquells casos en els quals la quantia percebuda siga inferior a la que els correspondria en l'RVI. Així mateix, en aquells casos en els quals no existeixen una diferència entre ambdues, la Generalitat registra a la persona com a beneficiària de la renda perquè puga accedir tant als itineraris d'inclusió sociolaboral, com a altres beneficis.
En aquests moments, 13.308 persones estan rebent el complement de la Renda Valenciana d'Inclusió.
Preguntada per la possibilitat que la Generalitat Valenciana gestione l'IMV, com sí que ho fa el País Basc, Mónica Oltra ha assenyalat que "encara no hi ha hagut avanços en aquest punt". No obstant això, "rebrem del Ministeri 10,2 milions d'euros del programa Pilotem per a itineraris amb entitats del tercer sector".
L'RVI com a generadora de riquesa
D'acord amb un estudi realitzat per la Universitat de València, la Renda Valenciana d'Inclusió es tradueix en una major demanda de béns per al sector productiu, la qual cosa suposa que per cada euro invertit, es multiplica per 1,4 en l'àmbit productiu. A més, cada euro invertit en aquesta prestació genera pràcticament un euro addicional a la renda.
Finalment, quant al retorn a l'administració, un 12,6% arriba en forma d'impostos indirectes; 1,3% en IRP; i un 3,4% a través de cotitzacions a la Seguretat Social. D'aquesta manera, l'estudi conclou que per cada euro invertit, es recupera 1,12 euros per a la societat valenciana.