La Unitat Central Operativa ha presentat en el Jutjat d'Instrucció número 8 de València, que instrueix el cas Erial, un informe en el qual detalla les adquisicions, inversions, contractacions de serveis o retirades de fons en efectiu vinculades amb l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP, Eduardo Zaplana, i que posarien fi a la cadena de transaccions econòmiques que es van produir arran del suposat pagament de les comissions rebudes per les adjudicacions del servei d'ITV i el Pla Eòlic Valencià.
Així figura en un informe de 445 pàgines més annexes, avançat per elplural.com i al qual ha tingut accés Europa Press, que complementa altres dos documents dels investigadors sobre el moviment dels fons --fins a 10.521.351,28 euros xifren el muntant total dels presumptes suborns investigats en la causa--: un de febrer de 2020 sobre l'offshore radica a Luxemburg Imison International a la qual va ser part del pagament dels suposats suborns per les adjudicacions a través d'Asedes, empresa vinculada als Cotino, i un altre de l'abril passat en relació amb les transaccions econòmiques registrades al Principat d'Andorra.
Els investigadors sostenen que part dels diners d'Imison dels presumptes suborns va tornar a Espanya amb la creació d'un entramat a través de les societats Costera del Glorio, Medlevante, Gesdesarrollos Integrals i Torns Sylvatica. D'acord amb aquest últim informe, entregat en el Jutjat el desembre passat, és la mateixa traçabilitat dels fons "la que ha vingut a determinar l'existència d'una àmplia estructura societària que hauria tingut la finalitat de canalitzar, ocultar i posar a la disposició dels seus beneficiaris finals aquests fons de suposada procedència delictiva".
En l'informe d'Imison, els investigadors van descriure com es va posar a la disposició dels destinataris els fons procedents suposadament de comissions il·lícites i la canalització d'uns altres cap a mercantils uruguaianes usant estructures intermèdies mentre que en el d'Andorra, es detallen operacions per les quals es van abonar fons en efectiu per import superior a 9,8 milions i la seua posterior canalització cap a Imison.
En aquest últim, s'analitza l'estructura societària creada per a retornar a Espanya parteix d'eixos fons d'Imison. Els investigadors destaquen l'"aparent capacitat" d'administració i disposició de Zaplana sobre els béns i fons de Costera del Glorio, Medlevante i Gesdesarrollos Integrals, la qual cosa, al seu judici, evidència la relació "en termes de propietat" de l'expresident de la Generalitat amb els fons radicats en Imison. De fet, assenyala que Zaplana és el "propietari real" dels diners en aquesta societat luxemburguesa.
L'UCO detalla una sèrie d'operacions relacionades amb aquestes signatures. Per part de Costera del Glorio, la compra d'un va posar en Núñez de Balboa, Madrid, per 1,6 milions d'euros; el pagament de 91.000 euros en reformes i altres 21.000 en electrodomèstics; la contractació d'una empleada de llar; d'un rellotge per 20.000; el reintegrament de 50.000 euros des dels seus productes bancaris el destinatari dels quals seria Zaplana i un xec al portador per 8.000 euros també relacionat amb l'exministre.
ÚLTIMA ETAPA DEL BLANQUEIG
Per Medlevante, s'assenyala l'adquisició de dos àtics a Altea per 394.400 euros i l'embarcació Loix per 114.905 i per Gesdesarrollos diverses parcel·les a la Vila Joiosa per 2,17 milions d'euros. Per a l'UCO, l'estructura conformada per aquestes mercantils formaria l'última etapa del blanqueig dels fons, i a través d'elles es van realitzar adquisicions de béns o serveis dels quals, d'acord amb els indicis, s'hauria beneficiat o disposaria Zaplana.
Segons l'UCO, l'investigat Francisco Grau, considerat presumpte testaferro de Zaplana, va ser qui va dissenyar el complex de negocis, que es van materialitzar principalment a través de Joaquín Barceló, "persona interposada" en favor de l'exministre. Els investigadors sostenen que Grau seria la persona encarregada de gestionar la dinàmica del retorn dels fons mentre que Barceló hauria actuat com a titular formal de diferents societats "actuant aparentment com a persona interposada" en benefici de Zaplana.
Així mateix, assenyalen que, al llarg de la instrucció, hi ha altres elements que han evidenciat que els pagaments d'Asedes a Imison eren "realment comissions de naturalesa il·lícita" desembolsasdes a Zaplana, entre ells, la troballa del denominat 'full de ruta', amb aspectes relatius a les licitacions del Pla Eòlic i les ITV i la possessió de la qual hauria correspost en algun moment a l'expresident o que, en el moment de la seua detenció, es localitzara en el seu maletí personal un document denominat 'relat de Medlevante', en el qual es descriu part del procés del retorn de fons d'Imison i les inversions que es van projectar amb aqueixos diners.
ES BASA EN CONJECTURES
L'expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP, Eduardo Zaplana, assenyala, després de conéixer-se l'últim informe de la Unitat Central Operativa aportat al Jutjat d'Instrucció número 8 de València que instrueix el cas Erial, que aquest atestat és un "nou reciclatge" del "mateix material" ja "reutilitzat" en anteriors documents, que es basa en "sospites, conjectures i presumpcions", segons han assenyalat fonts de l'entorn de l'exdirigent 'popular'.
Des de l'entorn de l'exministre veuen "destacable" que, després de sis anys d'investigacions per l'UCO, la Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat d'Instrucció, "no existisca una evidència directa" que Zaplana "participara en les transaccions objecte d'investigació o fora el titular dels actius localitzats en estranger".
"Tot això confirma la certesa del manifestat per Zaplana des de l'inici de la instrucció sobre la seua absoluta falta de participació en l'adjudicació de projectes del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana o de concessions d'ITV, i que ni té, ni ha tingut, actius o fons fora d'Espanya", indiquen les mateixes fonts.
En aquesta línia, afirmen que Zaplana "no perd la confiança que, en algun moment, se li permetrà acreditar aquesta realitat mitjançant la pràctica de la prova de descàrrec que fins ara se li ha negat".