L'Advocacia de la Generalitat demana quasi 8 anys de presó per a Camps per la construcció del circuit de F1

Xifra en 98 milions la despesa per a la construcció del circuit, que al seu judici obeïa al "desig" de l'expresident de celebrar un Gran Premi

Guardar

camps_f1
camps_f1

L'Advocacia de la Generalitat demana en el seu escrit d'acusació quasi huit anys de presó per a l'expresident Francisco Camps per malversació i tràfic d'influències en la causa per les presumptes irregularitats durant el procés de construcció del circuit urbà d'F1 a València. També sol·licita prop de 18 anys d'inhabilitació absoluta i més de 13 d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

Així figura en l'escrit d'acusació que l'Advocacia va presentar aquest passat dimarts, últim dia per apresentar els escrits corresponents, i al qual ha tingut accés Europa Press. Aquest òrgan de control demana l'obertura de judici oral contra l'excap del Consell i 13 processaments més.

En concret, per a Camps sol·licita una pena de set anys i un dia de presó, 17 anys i sis mesos d'inhabilitació absoluta i 9 anys i tres mesos d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un delicte continuat de malversació de causals públics en delicte amb un altre de prevaricació. Així mateix, demana 9 mesos i un dia de presó i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per quatre anys per presumpte tràfic d'influències.

L'Advocacia va presentar aquest escrit d'acusació 'ad cautelam'--preventivament-- contra l'expresident de la Generalitat i empresaris per les presumptes irregularitats en la construcció del circuit d'F1, pendent que la magistrada resolga definitivament la seua petició de completar la prova pericial de la causa, una sol·licitud que la instructora ha rebutjat i aquesta acusació ha recorregut pel fet que, des del punt de vista d'aquesta part, en l'informe realitzat per l'Interventor, est va advertir que no tenia el "criteri tècnic suficient" per a avaluar determinats aspectes.

Per part seua, la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar el sobreseïment per prescripció de la causa pel fet que, segons exposava en el seu escrit, la possible prevaricació en la qual basava la seua acusació, en cas de ser constitutiva de delicte, estaria prescrita.

ACUSA FLORES, PERÒ NO A RAMBLA

En aquest escrit, l'Advocacia ha decidit no acusar el que fóra vicepresident de Camps, Vicente Rambla, que havia sigut processat per la instructora. Per contra, sí que acusa l'exconseller d'Infraestructures Mario Flores i a càrrecs de l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat (GTP) i empresaris. Entre ells, tres responsables o treballadors de l'empresa Typsa (en aquesta mercantil treballava la filla de l'exconseller d'Infraestructures) i dues d'Ayesa.

D'aquesta manera, aquest òrgan sol·licita per a Flores set anys de presó, 17 anys i sis mesos d'inhabilitació absoluta i nou anys i tres mesos d'especial per un delicte continuat de malversació en concurs amb prevaricació; per a l'exsecretari autonòmic d'Infraestructures, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui, la mateixa petició pels mateixos delictes, mentre que per a la resta de processaments sol·licita penes de tres i mitjà i set anys de presó més inhabilitacions.

Entre aquest últim grup figura el representant d'FCC Construcció S.A. José Mayor Orella, germà de l'exministre Jaime Mayor Orella i qui apareix en els anomenats 'papers de Bárcenas' com a donant del PP (fins a 165.000 euros), segons constava en l'ordre de processament i recorda l'Advocacia en el seu escrit. Per a aquest processament demanen una condemna de tres anys i mig de presó, huit anys d'inhabilitació absoluta i quatre d'inhabilitació especial.

TREBALLS ABANS DELS CONCURSOS

En el document, l'advocat de la Generalitat recorda que l'exempleat de Typsa que va denunciar aquests fets informava que es van produir reunions l'any 2007, amb anterioritat a l'adjudicació a la UTE Typsa-Ayesa dels contractes relatius al projecte de construcció del circuit, en les quals el denunciant "ja va estar treballant en aquests projectes, fins i tot en dates anteriors a la licitació de l'oportú concurs públic".

Explicava també que aquests concursos estigueren "adjudicats per endavant" a Typsa en existir una "relació d'amistat" entre els responsables de l'empresa amb el qual llavors era secretari autonòmic, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui i amb l'exconseller d'Infraestructures Mario Flores. Després de la licitació, aquestes mercantils van acabar resultant adjudicatàries dels contractes per a executar les infraestructures de connexió de l'avinguda França, prolongació del Passeig de l'Albereda i port, així com la realització d'equipaments complementaris per a construir el circuit urbà.

Assenyala també l'Advocacia que de la documentació intervinguda en la seu de Typsa conclou que es van abordar "tràmits que van ser realitzats amb l'única intenció de donar una aparença de legalitat a un procediment que semblava adjudicat per endavant". Aquesta mateixa dinàmica s'hauria reproduït en altres contractes adjudicats a FCC i Formigons Martínez, afig.

En opinió de l'acusació particular, "tots els contractes porten causa de la decisió de Camps de celebrar el Gran Premi de la Fórmula Un a la ciutat de València" i per a sustentar aquesta afirmació es basa en el decret 3/2007, de 14 de març, del president de la Generalitat que --continua-- es va signar "sense recaptar cap informe i arrogant-se una competència que no li corresponia com a president de la Generalitat per estar atribuïda al Consell com a òrgan col·legiat, d'acord amb l'article 16.1 b) de la Llei 5/1983, de 30de desembre, del Govern Valencià o Consell, invocat en el Decret".

DIU QUE "NO VA HAVER-HI COST ZERO" I HO XIFRA EN QUASI 100 MILIONS

També destaca l'escrit que "tot i que es va anunciar pel president Camps el cost zero d'aquest gran esdeveniment i projecte emblemàtic per a la ciutat de València i la Comunitat Valenciana, amb millores de comunicacions, infraestructures i desenvolupament tecnològic, la veritat és que no va haver-hi tal cost zero, sinó minvament per a les arques públiques amb utilització indeguda de fons públics i despeses innecessàries que van afavorir a empreses a les quals se'ls va triar al marge del procediment legalment establit de concurs públic i a través d'un organisme no competent, l'Ens Gestor d'Infraestructures de la Generalitat (GTP), designat a aquest efecte en el Decret del president".

Sobre el GTP, agrega que a aquest ens "no li competeix construcció d'infraestructuraurbana, ni de circuits, recintes i instal·lacions esportives" i que va servir per a "distraure recursos i fons públics per a finalitats alienes i diverses als quals són el seu objecte social i funcions pròpies, i a través del concert i subscripció d'irregulars contractes tant en la seua adjudicacióinicial com en la seua posterior modificació". Tot això amb la finalitat de construir un circuit que, segons el parer de l'Advocacia tenia com a fi complir el "desig" de Camps de celebrar un Gran Premi urbà a València.

Amb tot, l'Advocacia de la Generalitat realitza un desglossament de les diferents inversions que van afrontar les administracions públiques per a la construcció del circuit urbà d'F1 i les xifra en un total de 98.674.484 euros. D'aquest muntant, diferència entre el total de despesa "que no resulta en cap cas recuperable", que afirma que ascendeix a 55,7 milions, i la part "que podria ser recuperable per la via prevista en el conveni subscrit amb l'Ajuntament l'any 2007", que situa en prop de 34,5 milions. A aquesta suma afig despeses financeres del préstec que es va sol·licitar per 60 milions, a més d'interessos.

"Per tant, la decisió de Camps de construir el circuit, imposant a GTP a través del Decret 3/2007 obligacions que excedien del seu objecte social i que no són susceptibles de recuperació aconsegueix la xifra de 55.742.724,57 euros", conclou.

Arxivat a:

Destacats