L'impuls a l'habitatge industrialitzada ha centrat bona part del debat en el ‘Fòrum de Construcció Industrialitzada 2025’, celebrat esta setmana a Madrid. Allí, la Comunitat Valenciana ha acaparat el protagonisme del sector per situar-se al capdavant en este model constructiu en presentar el primer plec de vivenda pública completament industrialitzada.
Així ho va avançar el director general d'Habitatge, Juan Antonio Pérez, durant la seua intervenció en la taula redona de l'encontre. Pérez va assegurar que este avanç “marca un abans i un després i un canvi de paradigma en la forma de planificar, construir, executar i gestionar habitatge públic”.
Primeres licitacions a Albal i Torrent
El responsable autonòmic explicà que la Generalitat ja ha posat en marxa la primera licitació totalment industrialitzada en dos parcel·les ubicades en els municipis d'Albal i Torrent, greument afectats per la DANA, amb l'objectiu d'alçar unes 70 vivendes. “La idea és doble: fomentar la innovació en el sector i, al mateix temps, accelerar la resposta d'habitatge en zones que necessiten un impuls urgent”, subratllà.
El director general d'Habitatge va assenyalar en el fòrum que el treball previ d'altres administracions i entitats públiques “ha sigut un referent que nos ha permés fer un bot qualitatiu important”. Pérez va defendre que eixe aprenentatge s'ha traduït en “una aposta decidida i valenta” per incorporar la industrialització als processos de licitació i contractació.
El model industrialitzat, apuntà, “reduïx terminis i millora l'eficiència energètica, la sostenibilitat i la qualitat de les vivendes”. També apuntà que, enfront de la urgència derivada dels fenòmens meteorològics extrems, “la rapidesa d'execució se convertix en una ferramenta essencial en contextos d'emergència d'habitatge i reconstrucció”.
Normes urbanístiques més àgils
El director general va detallar a més el paper de la Llei 2/2025 de mesures urbanístiques urgents per a la reconstrucció, aprovada després dels danys provocats per la catàstrofe de les riades. La norma, va indicar, “facilita la transformació de sòls vacants no executats per a destinar-los a vivenda”, per mitjà d'un procediment que arranca amb un simple acord plenari i que elimina la necessitat de llicència municipal.
“Estos projectes locals han tingut especial rellevància en les zones afectades perquè permeten iniciar la construcció amb rapidesa i sense traves burocràtiques”, va assenyalar Pérez, qui va defendre la combinació entre la industrialització i la simplificació normativa com “una fórmula clau per a avançar cap a un sistema de construcció més àgil i eficaç”.
El director general d'Habitatge insistí que la Comunitat Valenciana “continuarà apostant per este model en aquells municipis on existix sòl disponible, i, on no n'hi haja, es treballarà en generar noves oportunitats urbanístiques en un temps rècord”.
Què són les vivendes industrialitzades?
L'habitatge industrialitzat és un model constructiu basat en la fabricació dels elements de l'edifici en plantes industrials, en lloc de fer-ho directament en l'obra. Murs, forjats, cobertes o mòduls complets es produïxen en fàbrica baix condicions controlades, amb materials de precisió i sistemes estandarditzats.
Una volta preparats, es traslladen al terreny i s'emblen com si foren peces d'un puzle. Este procés permet reduir de forma significativa els temps d'execució i minimitzar els errors o imprevistos que solen donar-se en les construccions tradicionals.
Entre els seus principals beneficis, destaquen:
- Rapidesa d'execució: reduïx els terminis de construcció en més d'un 50% respecte als mètodes convencionals.
- Eficiència energètica: garantix millors aïllaments tèrmics i acústics gràcies al control de qualitat en fàbrica.
- Sostenibilitat: genera menys residus i optimitza l'ús de materials i recursos.
- Qualitat i precisió: cada peça es fabrica en mesures exactes i baix supervisió tècnica contínua.
- Seguretat laboral: al realitzar-se la major part del treball en entorns controlats, disminuïxen els riscos en obra.
- Assequibilitat: a l'acurtar terminis i reduir costos indirectes, afavorix la creació de vivenda més accessible.
Per tot això, este sistema es considera una de les principals alternatives per a respondre a la demanda urgent d'habitatge assequible, combinant velocitat, qualitat i respecte mediambiental.