La pilota està en la teulada dels sindicats. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats de la Comunitat Valenciana ha estés la mà per a reprendre la negociació amb les organitzacions sindicals, però condiciona esta represa a la recepció d'un document que els mateixos sindicats es van comprometre a enviar en l'última reunió. Mentrestant, els centres educatius seguixen sense recuperar la normalitat i milers de famílies esperen una solució a un conflicte que s'ha convertit en un dels més prolongats de l'ensenyament públic valencià en els últims anys.
La consellera demana paciència i reafirma la seua voluntat negociadora
La consellera Carmen Ortí va traslladar este missatge després de reunir-se amb el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, i els directors generals del departament. L'encontre intern va servir per a fixar la posició de la Conselleria de cara a la següent ronda de negociacions, la data de la qual seguix sense concretar-se a l'espera d'eixe document sindical.
"Mantenim la nostra voluntat negociadora i estem a l'espera del document dels sindicats. Entenem el malestar que hi ha entre el cos docent. Compartim moltes de les seues reivindicacions. Parlem d'un problema estructural que arrosseguem des de fa moltíssims anys i tenim voluntat de millorar les coses, però no es pot solucionar en tan poc de temps una situació tan enquistada durant diverses legislatures." - Carmen Ortí, consellera d'Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana
La frase és un reconeixement insòlit des de la mateixa administració: el problema de l'educació pública valenciana no és de hui, ni d'este govern, ni de l'anterior. És, en paraules de la mateixa Ortí, un problema estructural acumulat al llarg de diverses legislatures. Una herència incòmoda que ningú vol carregar, però que seguix pesant sobre les esquenes de docents, alumnes i famílies.
Una proposta que, segons la Conselleria, no té precedents
En un moment d'alta tensió, Educació va arribar inclús a amenaçar de retirar la pujada salarial de 200 euros si no se signava l'acord. A pesar del pols, l'oferta seguix en peu. La Conselleria defensa que mai abans s'havia posat damunt de la taula una proposta de semblant envergadura: 200 euros més al mes per a cada docent, juntament amb més de seixanta mesures concretes en matèria de ràtios, simplificació burocràtica, infraestructures, inclusió educativa i Formació Professional.
La consellera Ortí ha defés la proposta com l'oferta "més ambiciosa de la història", assegurant que compta amb el suport de la Conselleria d'Hisenda i del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca. Tot això, subratlla la Conselleria, ha sigut negociat al llarg de més de 30 reunions durant este curs escolar.
És suficient? Els sindicats creuen que no. Encara que les formacions sindicals han reconegut "avanços" en els últims dies i alguns aspectes que els "agrada la música", tots ells creuen que l'acord actual és "insuficient". A més, al·ludixen al rebuig mostrat pels docents en una enquesta que prop del 80% dels consultats rebutja l'últim document presentat pel Consell.
La vaga, en la seua segona setmana, deixa seqüeles en el dia a dia escolar
La vaga indefinida en l'educació pública valenciana ha entrat en la seua segona setmana sense una solució a la vista. La negociació es produïx després que una mesa anterior acabara sense èxit i de la multitudinària manifestació del professorat, que va reunir més de 35.000 persones en la capital valenciana. L'impacte en l'aula és directe: classes suspeses, programacions alterades i pares buscant solucions improvisades per a quadrar la seua jornada laboral.
Els docents perden de mitjana uns 150 euros nets cada dia que participen en les mobilitzacions, la qual cosa suposa un desemborsament considerable després de més d'una setmana d'aturades. No és només un conflicte laboral: és també un sacrifici econòmic real per a aquells que el sostenen.
Mentrestant, un grup de directius de centres educatius —directors, caps d'estudis i secretaris— ha anunciat dimissions en bloc davant el desacord per a frenar la vaga. Les seues reivindicacions se centren en les "deficiències" que els centres presenten en matèria de personal, economia i infraestructures.
Les famílies, en el centre del conflicte
En este clima de tensió, la Conselleria també ha atés la sol·licitud de reunió de FAMPA València, la federació que agrupa les associacions de mares i pares d'alumnes de la província, conscient que el conflicte fa temps que va deixar de ser només cosa de docents i administració. Les famílies, com recorda la pròpia federació, també formen part de la comunitat educativa i també tenen alguna cosa a dir.
El missatge de la Conselleria als progenitors és clar: es continua treballant perquè els centres educatius recuperen la normalitat com més prompte millor. Però la normalitat, en este cas, depén d'un document que encara no ha arribat, d'una negociació que porta setmanes en punt mort i de dècades d'infrafinançament que cap govern ha pogut —o volgut— resoldre de colp. La pregunta que flota en l'ambient és si esta vegada, per fi, algú ho aconseguirà.