Un jutjat de València ha acordat continuar el procediment judicial contra una dona investigada per presumptes amenaces a l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón a través de la xarxa social X, anteriorment coneguda com a Twitter. Els fets es produïren després de la DANA que afectà greument la província de València en octubre de 2024 i que situà la gestió de l'emergència en el centre del debat polític i social.
Segons recull un acte judicial datat el passat 5 d'octubre, avançat per Las Provincias i al qual ha tingut accés l'Agència EFE, la investigada hauria publicat diversos missatges dirigits contra Mazón utilitzant un perfil sota el pseudònim de John Clarence Woods.
Les publicacions contenien expressions violentes i referències explícites a explosius i armes de foc. La resolució judicial considera que els fets podrien ser constitutius d'un delicte d'amenaces, encara que la seua qualificació jurídica definitiva haurà de determinar-se durant el procediment.
Amenaces amb bombes i armes de foc contra Carlos Mazón
Entre els missatges atribuïts a la dona figura una publicació que es feia referència a la utilització de bombes lapa contra l'expresident valencià. En concret, un dels textos recollits en les diligències assenyalava: "Hem de fer que tornen més bombes lapa i que subéssers com tu senten que cada dia puga ser l'últim".
La investigació també inclou altres publicacions difoses des del mateix compte, algunes d'elles redactades en valencià, que es justificava l'ús de la violència contra el dirigent polític. En un d'estos missatges s'afirmava: "El ús de la violència fins les últimes conseqüències contra esta panderola és necessària".
L'acte judicial recull així mateix altres expressions publicades el 27 d'abril de 2025, que es mencionaven explosius col·locats en vehicles i amenaces relacionades amb armes de foc.
Una de les publicacions feia referència a "20 kg de Goma2 en els baixos del teu cotxe", mentre que una altra advertia de la possibilitat que Mazón fora identificat i localitzat mitjançant la difusió de les seues dades personals, una pràctica coneguda com a doxing.
En un altre dels missatges investigats s'al·ludia expressament a munició de calibre 9 mil·límetres Parabellum.
Els missatges es publicaren en resposta al compte de Mazón
La resolució judicial també detalla com es van difondre les publicacions objecte de la investigació. Segons l'acte, un dels missatges incloïa una publicació del mateix Carlos Mazón, mentres que els altres tres van ser enviats com a respostes a continguts difosos des del compte de l'expresident de la Generalitat.
Esta circumstància forma part dels fets examinats pel jutjat per a determinar el possible abast de les amenaces i la seua vinculació amb el dirigent polític. La dona investigada ja ha prestat declaració davant l'autoritat judicial i ha sigut informada formalment dels fets que se li atribuïxen, així com de la seua possible rellevància penal.
El jutjat aprecia indicis d'un possible delicte d'amenaces
Després d'analitzar les actuacions practicades, l'òrgan judicial considera que existixen elements suficients per a continuar la tramitació del procediment per un presumpte delicte d'amenaces.
En l'acte del 5 d'octubre, el jutjat assenyala que els fets investigats són "aparentment, constitutius de delicte d'amenaces", encara que precisa que esta consideració es realitza sense perjuí de la qualificació jurídica que puga establir-se definitivament. La resolució també indica que, per la pena prevista per a este tipus d'infraccions, els fets poden tramitar-se per mitjà del procediment abreujat, una via processal utilitzada per a l'enjudiciament de determinats delictes.
La decisió judicial no suposa una condemna ni determina la culpabilitat de la investigada, que manté el seu dret a la presumpció d'innocència. El procediment continuarà conforme als tràmits legalment establits per a esclarir les circumstàncies de les publicacions i determinar si els fets constituïxen finalment una infracció penal.
El cas s'emmarca en el context de la forta controvèrsia política i social sorgida després de la DANA del 29 d'octubre de 2024, encara que la investigació judicial se centra específicament en el contingut dels missatges publicats en xarxes socials i el seu possible caràcter amenaçador.