El Museu de les Ciències Príncep Felip de València acull estos dies quelcom difícil d'imaginar fins fa pocs anys: dotze mil professionals de 120 països i tres mil empreses emergents reunits en una sola ciutat mediterrània per a parlar del futur. És el València Digital Summit (VDS) 2026, que celebra la seua novena edició els dies 21 i 22 d'octubre i que, edició rere edició, ha deixat de ser un esdeveniment local per a convertir-se en una de les trobades tecnològiques internacionals més importants d'Europa.
Una ciutat que vol ser "bressol i llar" del talent
L'alcaldessa de València, María José Catalá, va ser l'encarregada d'obrir la primera jornada de l'esdeveniment juntament amb un convidat inesperat per a un fòrum tecnològic: l'exatleta nord-americà Carl Lewis. La seua presència a l'escenari no va ser decorativa. L'alcaldessa va aprofitar l'arrancada del VDS per a fixar la posició de l'Ajuntament davant l'ecosistema emprenedor: l'administració pública no està ací per a posar traves, sinó per a estendre pistes d'enlairament.
"Hem de ser aliats, deixar-vos volar, intentar posar la pista perquè us enlaireu alt i confiar, perquè al final és una qüestió de confiança" - María José Catalá, alcaldessa de València
La frase, pronunciada en resposta a una pregunta del CEO del VDS, Nacho Mas, sobre com ha d'articular-se la col·laboració publicoprivada, condensa una aposta que el consistori defensa com a estratègia de ciutat. No es tracta només d'organitzar un gran esdeveniment cada any, sinó de construir un ecosistema on empreses, inversors, emprenedors i universitats formen una xarxa capaç de competir amb les grans capitals tecnològiques europees.
La fórmula: cada euro públic ha de multiplicar-se per 3,5
Catalá va aportar dades concretes per a recolzar eixa estratègia. En el marc de la iniciativa València Innovation Capital, la Fundació municipal Les Naus lidera esta estratègia d'innovació impulsada per l'Ajuntament. Segons va explicar l'alcaldessa durant la seua intervenció, el consistori ha invertit 22 milions d'euros en els últims tres anys, una quantitat que ha aconseguit mobilitzar 75 milions d'euros addicionals en inversió privada i fons europeus. L'equació que defensa Catalá és clara: per cada euro d'inversió local, l'objectiu és atraure 3,5 euros addicionals de capital privat o europeu.
Funciona el model? Els números del mateix VDS apunten que sí, almenys en termes d'impacte econòmic directe. L'edició anterior de l'esdeveniment va generar un impacte de 26 milions d'euros en la ciutat. No és una dada menor per a una cita que s'ha consolidat des de la seua primera edició en 2018 com una plataforma internacional que connecta l'ecosistema tecnològic valencià amb empreses, startups, inversors i agents d'innovació de tot el món.
De l'àmbit local a l'àmbit nacional: "Ja no és un esdeveniment local, és un esdeveniment de país"
Un dels missatges més rotunds de Catalá va ser el que descrivia l'evolució del mateix VDS com a institució. L'esdeveniment ha crescut fins al punt que el Govern d'Espanya l'ha reconegut com a esdeveniment d'excepcional interés públic, un reconeixement que, segons va subratllar l'alcaldessa, "ha sigut fruit d'un important esforç". L'edició 2026 reunix més de 12.000 assistents de 120 països, 3.000 startups i scaleups, 1.500 corporatius i més de 800 inversors que gestionen més de 300.000 milions d'euros en actius.
Eixes xifres situen el VDS en una dimensió que va molt més enllà de l'ecosistema emprenedor valencià. La plataforma internacional seguix posicionant València com un hub d'innovació i un pont de negocis estratègic entre Europa, Llatinoamèrica i els Estats Units. Per als joves emprenedors locals, l'esdeveniment representa una finestra d'accés a finançament i inversors que d'una altra manera seria quasi impossible d'obrir.
Els ciutadans com a sensors de la innovació
Més enllà de les dades econòmiques, Catalá va introduir una idea que mereix reflexió: la innovació no té sentit si no millora la vida de les persones. "Necessitem convertir els nostres ciutadans i ciutadanes en els nostres sensors", va afirmar, en referència al fet que la tecnologia ha d'escoltar els qui l'habiten, no imposar-se sobre ells. És una forma de recordar que darrere de cada startup, cada ronda d'inversió i cada algoritme hi ha una ciutat real amb necessitats concretes.
L'alcaldessa enumerà les fortaleses que, al seu parer, fan de València un lloc competitiu en el mapa global de la innovació: la qualitat de vida, les connexions amb el Mediterrani, Espanya i Europa, la capacitat d'atraure i retindre talent, i el que definí com "un sistema universitari espectacular". No és un catàleg de tòpics: és l'argument amb el qual la ciutat tracta de convéncer inversors i emprenedors que instal·lar-se a València no és una segona opció, sinó una primera elecció.
El repte que queda damunt la taula és ambiciós. VDS 2026 posa el focus en l'origen de les pròximes grans transformacions tecnològiques i empresarials, explorant com la innovació, la tecnologia i el talent estan donant forma als nous models de negoci i a la societat del futur. Per a Catalá, este futur s'ha de construir també des d'ací: no només formant talent, sinó sent, en les seues pròpies paraules, "bressol i llar" dels qui el tenen. Si el VDS servix de termòmetre, la temperatura innovadora de la ciutat no ha deixat de pujar.