El running continua sent una de les activitats esportives més practicades pels seus beneficis per a la salut i la seua facilitat d'accés. No obstant això, començar a córrer sense una preparació física adequada o incrementar de manera massa ràpida la intensitat, el volum o la freqüència dels entrenaments pot afavorir l'aparició de lesions per sobrecàrrega. Entre estes, les que afecten el maluc ocupen un lloc important a causa del paper fonamental que exercix esta articulació durant la carrera.
Segons explica el Dr. Fernando Corbí, traumatòleg de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, «el maluc està dissenyat per a suportar càrregues importants i moviments repetitius. No obstant això, els problemes apareixen quan la capacitat d'adaptació de músculs, tendons, ossos i articulacions es veu superada per les exigències de l'entrenament. Esta situació sol relacionar-se amb dèficits de força muscular, alteracions biomecàniques o increments excessivament ràpids de la càrrega de treball».
L'articulació del maluc és clau per a l'absorció i transmissió de forces, així com per a proporcionar estabilitat i generar la propulsió necessària durant la carrera. «El dolor pot manifestar-se en distintes zones, com l'engonal, la part lateral del maluc o la regió glútia. La localització de les molèsties constituïx una valuosa pista diagnòstica per a identificar quina estructura pot estar afectada», comenta el professional.
Les lesions per sobreús més freqüents entre els corredors
Entre les lesions més habituals derivades del sobreús destaquen les tendinopaties glúties i la síndrome de dolor trocantèric, les lesions musculars, la sobrecàrrega dels flexors del maluc, especialment del múscul iliopsoes, i determinades lesions de la musculatura adductora. «A més, alguns corredors poden desenvolupar patologies intraarticulars, com el conflicte femoroacetabular o les lesions del labre acetabular, especialment quan existixen característiques anatòmiques predisponents», agrega Corbí.
L'especialista subratlla «la importància de no considerar automàticament qualsevol dolor de maluc com una simple sobrecàrrega muscular». L'evolució del dolor, les activitats que el desencadenen i la zona exacta on apareix són factors que ajuden a diferenciar entre una lesió muscular o tendinosa i un problema originat dins de la pròpia articulació.
El dolor progressiu en l'engonal pot alertar d'una lesió òssia
Encara que són menys freqüents, les lesions per estrés ossi també han de tindre's molt presents. Entre estes destaquen les fractures per estrés del coll femoral, que requerixen atenció mèdica primerenca.
«Estes solen manifestar-se inicialment com un dolor progressiu en l'engonal o el maluc durant la carrera i, si evolucionen, poden provocar molèsties en caminar i inclús en repòs. Els canvis bruscos en els entrenaments, una recuperació insuficient, dèficits de força, alteracions biomecàniques o antecedents de lesions augmenten el risc de patir este tipus de problemes», afirma el professional.
L'entrenament de força ajuda a previndre les lesions de maluc
Per a previndre les lesions, es recomana complementar la pràctica del running amb programes d'enfortiment muscular, mobilitat i control neuromuscular. El Dr. Corbí destaca que «un dels errors més comuns entre els corredors és pensar que per a millorar únicament és necessari acumular quilòmetres».
L'entrenament de força resulta essencial per a enfortir la musculatura glútia, el tronc i les extremitats inferiors, millorant així el control de la pelvis, l'estabilitat i la capacitat dels teixits per a suportar càrregues repetides.
Així mateix, la planificació de l'entrenament ha de ser progressiva i individualitzada. «Més que buscar una tècnica de carrera universalment perfecta, és important analitzar les característiques biomecàniques de cada corredor. Factors com una mobilitat limitada, la falta de força o problemes de control lumbopelvià poden alterar la distribució de les càrregues i afavorir l'aparició de dolor», agrega el doctor Corbí.
Quan acudir a l'especialista per dolor de maluc
L'especialista aconsella acudir a consulta quan les molèsties persistixen malgrat reduir l'activitat esportiva, reapareixen de forma recurrent, limiten les activitats quotidianes o provoquen una pèrdua important de mobilitat.
També han de considerar-se senyals d'alarma el dolor intens o progressiu en l'engonal, les molèsties en caminar o en repòs i la dificultat per a recolzar la cama afectada.
El tractament sol ser conservador i personalitzat
Quasi sempre, el tractament és conservador i consistix a adaptar temporalment la càrrega d'entrenament, corregir els factors desencadenants i seguir un programa específic de fisioteràpia i enfortiment.
«Quan els símptomes persistixen, poden valorar-se altres alternatives terapèutiques, com determinats tractaments farmacològics, infiltracions ecoguiades o, en casos seleccionats de patologies intraarticulars, cirurgia mitjançant artroscòpia. No obstant això, l'objectiu principal sempre ha de ser realitzar un diagnòstic precís per a tractar la causa concreta del dolor i evitar tant tractaments insuficients com procediments innecessaris», conclou el professional.
Vithas col·labora amb la Mitja Marató i la Marató de València
Cal destacar que els hospitals Vithas a València col·laboren en la Mitja Marató i la Marató de València. Això s'emmarca en el compromís dels hospitals Vithas València Túria, Vithas València 9 d'Octubre i Vithas València Consuelo amb la prevenció i la promoció de la salut, així com amb la cultura de l'esforç.
Sobre Vithas
El grup Vithas està integrat per 22 hospitals i 40 centres mèdics i assistencials distribuïts per 14 províncies. Els 14.500 professionals que conformen Vithas l'han convertit en un dels líders de la sanitat espanyola. A més, el grup integra la Fundación Vithas, Vithas Red Diagnóstica i la central de compres PlazaSalud.
Vithas, recolzada pel grup Goodgrower, fonamenta la seua estratègia corporativa en la qualitat assistencial acreditada, l'experiència pacient, la investigació i la innovació i el compromís social i mediambiental.
```
