Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Huit de cada deu euros per a polítiques socials. Eixe és l'eix sobre el qual el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha vertebrat el Projecte de Llei de Pressupostos de 2026, un document que, amb 33.305 milions d'euros, es convertix en els comptes més ambiciosos de la història autonòmica valenciana. No és només una qüestió de xifres: és una declaració de prioritats en un moment que la Comunitat seguix acusant el dèficit de finançament estatal i les seqüeles de la dana.
El pressupost augmenta en 1.014 milions d'euros respecte a l'exercici anterior, la qual cosa suposa un creixement del 3,1%. Pérez Llorca el va defendre este dimarts en la sessió de control celebrada en Les Corts Valencianes, on va aprofitar també per a subratllar un contrast que no passa desapercebut en clau política: enfront dels tercers pressupostos consecutius que presenta la Generalitat, el Govern d'Espanya porta quatre anys sense aprovar uns comptes propis.
Educació, el gran salt inversor
Si hi ha un àmbit on les xifres resulten especialment cridaneres és en educació. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats comptarà amb 7.749 milions d'euros, amb un increment de 450 milions respecte a 2025. No és un detall menor: el Consell preveu situar la Comunitat Valenciana com la tercera regió d'Espanya en inversió per alumne, amb 7.600 euros per estudiant, la qual cosa representa quasi un 20% més que la mitjana espanyola. Per a un pare o una mare que cada any veu com el col·legi dels seus fills acumula llistes d'espera o aules sense climatitzar, eixa estadística té nom i cara.
El pressupost incorpora els compromisos adquirits amb la comunitat educativa i els sindicats, entre ells l'increment salarial del professorat, el pla d'inclusió educativa i la millora d'infraestructures amb més de 372 milions d'euros d'inversió a través del Pla Edificant, el Pla de Climatització i el Pla Recole com a principals eixos. Pérez Llorca també va anunciar un Pla d'infraestructures per a l'educació pública dotat amb 1.410 milions d'euros que contempla la climatització de totes les aules i centres, una mesura que, segons va criticar el president, no s'havia abordat en les dos legislatures anteriors.
Sanitat: inversió en rajoles i en urgències
Sanitat supera per primera vegada els 9.400 milions d'euros, la qual cosa representa el 36% del pressupost total. Els comptes contemplen una inversió anual de 400 milions d'euros en 22 actuacions en hospitals i centres de salut, així com la posada en marxa dels primers Centres d'Atenció Urgent 24 hores, una figura que busca alleujar la pressió dels servicis d'urgències hospitalàries.
Pérez Llorca no va perdre l'ocasió de marcar territori polític. Amb un to que va combinar l'autoafirmació amb la crítica a l'anterior executiu autonòmic del Botànic, va assegurar que l'actual Consell "pressuposta, licita, adjudica i construïx" centres hospitalaris, en contraposició al que va descriure com una gestió anterior que "només presentava maquetes". Una imatge senzilla, però eficaç en el debat parlamentari.
No obstant això, la situació sanitària arrossega una ombra de fons. Pérez Llorca va recordar que els metges porten deu mesos en vaga reclamant millores al Govern central, amb conseqüències tangibles per als pacients: més de 240.000 persones en la Comunitat Valenciana no han pogut ser ateses, 4.000 no han pogut ser operades i més de 51.000 no han pogut realitzar-se proves diagnòstiques com radiografies.
Servicis socials, vivenda i baixada d'impostos
La Conselleria de Servicis Socials creix en 144 milions d'euros, fins als 2.732 milions de pressupost. La Generalitat preveu aconseguir el major nombre de persones dependents ateses de la història, amb 200.000 beneficiaris a final d'any, a més de reduir les llistes d'espera i augmentar un 30% el pressupost destinat a polítiques de família.
En matèria de vivenda, la política de vivenda "comptarà amb la major dotació dels últims anys, amb un creixement de quasi el 15% respecte a 2025 per a estimular l'oferta amb quasi 350 milions d'euros de recursos propis". Tot això sense renunciar a la rebaixa fiscal: el president va insistir que el Consell demostra que és possible baixar impostos i, al mateix temps, sostindre i incrementar les polítiques socials. El pròxim 1 de juny va entrar en vigor una reducció del tipus general de l'impost sobre transmissions patrimonials per a l'adquisició d'immobles, que passa del 10% al 9%, amb un estalvi estimat de 90 milions d'euros.
"I a més baixant impostos perquè demostrem que podem baixar impostos i també afrontar les polítiques socials" - Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana
Els hospitals de campanya de la COVID i la trama valenciana
La sessió de control va deixar un altre titular de pes. En resposta al grup parlamentari del PSPV, Pérez Llorca va anunciar que la Generalitat traslladarà a la Fiscalia, i a la causa que s'investiga a Madrid, tots els expedients relacionats amb els hospitals de campanya contractats durant la pandèmia de la COVID-19 per l'anterior equip de govern. L'objectiu declarat: determinar si existix el que el president va denominar una "trama valenciana" vinculada a eixes adjudicacions. Una acusació d'enorme gravetat que, de confirmar-se judicialment, tindria conseqüències polítiques de primer orde.
El deute de l'Estat i el pols a Compromís
La reclamació al Govern central és una altra constant en el discurs de l'executiu autonòmic. El conseller d'Hisenda, José Antonio Rovira, ha emmarcat els comptes en el context de l'infrafinançament autonòmic i ha afirmat que la Comunitat Valenciana continua sent "l'autonomia pitjor finançada d'Espanya". El deute autonòmic se situa en 63.934 milions d'euros, dels quals el Consell atribuïx el 80% a l'infrafinançament.
En este context, Pérez Llorca va denunciar que el Govern d'Espanya deu a la Generalitat 4.000 milions d'euros corresponents a la dependència i altres 1.000 milions per atenció sanitària a desplaçats. I va dirigir una crítica directa al síndic de Compromís: li va retraure que no exigisca a l'Executiu central eixes quantitats ni defense els valencians en la reclamació del Fons d'Anivellament Transitori, un mecanisme clau per a equilibrar el finançament autonòmic.
Els pressupostos de 2026 dibuixen, en definitiva, un govern que aposta pel volum de la despesa social com a argument electoral tant com de gestió, mentre manté oberts diversos fronts: la tensió amb l'Estat pel finançament, la investigació per les contractes de la COVID i una vaga mèdica que ja acumula més de deu mesos sense resoldre's. La pilota, en més d'un sentit, seguix en l'aire.