Dos llocs que formen part de l'ànima de València tenen ara, per fi, el suport jurídic que mereixien. L'Ajuntament de València ha culminat la protecció patrimonial de la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer —coneguda popularment com el Pouet de Sant Vicent— i del Teatre Olympia, després de l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella. Ambdós immobles queden incorporats com a Béns de Rellevància Local (BRL), una figura que garantix la seua preservació dins del marc urbanístic i patrimonial del centre històric de la ciutat.
Un tràmit que tanca anys de reconeixement pendent
La Comissió d'Urbanisme, Parcs i Jardins, Espais Naturals i Millora Climàtica donarà compte este dimecres 23 de setembre de la resolució adoptada el passat 15 de juliol per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València de la Generalitat. Este òrgan autonòmic, competent en matèria de planejament, va ser qui va rubricar de manera definitiva la modificació. Després de la sessió del dimecres, l'assumpte passarà al Ple ordinari municipal del mes de setembre per a completar el recorregut institucional.
L'expedient no va generar controvèrsia. L'Ajuntament va sotmetre el document a informació pública durant 45 dies i no es va presentar cap al·legació. Anteriorment, tant la Direcció General de Patrimoni Cultural com la Comissió Mixta de Patrimoni Cultural van emetre informes favorables. El Ple va aprovar la modificació de forma provisional el 26 de maig de 2026, aplanant el camí per a la resolució autonòmica definitiva.
El Pouet de Sant Vicent: un pou amb més de sis segles d'història
Pocs racons de València condensen tanta memòria com este. La Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer, coneguda en valencià com el Pouet de Sant Vicent, se situa al carrer de la Mar, al barri de la Xerea, i és el lloc de naixement del sant, el 23 de gener de 1350. Casa pairal dels Ferrer, va ser adquirida per la ciutat en 1573. Des d'aleshores, l'edifici ha tingut més vides que gats: va ser reedificada quasi totalment en 1677 i reconstruïda en 1955 per l'arquitecte Vicente Valls, segons els cànons del gòtic civil valencià.
L'element més singular i que dona nom popular al conjunt és el pou. La cripta on es troba el Pouet és considerada la part més emblemàtica de l'edifici, i possiblement l'única que podria ser de l'època del sant, ja que a mitjan segle XIV se suposa que estava a nivell de carrer. Segons consta en els taulells actuals, durant l'epidèmia de còlera de 1854, el pou va subministrar 159.976 càntirs d'aigua. Una xifra que, tota sola, basta per a entendre per què els valencians li atribuïxen propietats quasi miraculoses. Destaca també la decoració ceràmica del Pouet, datada en el segle XVIII.
El lloc on va nàixer el dominic Sant Vicent Ferrer és hui un convent atés pels frares de l'Orde de Predicadors. En este convent, els frares dominics mantenen viva la devoció al sant valencià i atenen diàriament el culte en la capella, a més de diverses activitats pastorals i espirituals.
El Teatre Olympia: més d'un segle de butaques i teló
Si el Pouet representa la memòria religiosa i popular de la ciutat, el Teatre Olympia encarna la seua vida cultural més viva. Construït en 1915 per l'arquitecte Vicente Rodríguez Martín sobre el solar de l'antic Convent de Sant Gregori, la seua història va arrancar amb una inauguració d'altura: la representació operística de El barbero de Sevilla. Un començament que anticipava el caràcter del recinte: un espai que no entén de gèneres ni d'èpoques.
Situat en el carrer de Sant Vicent Màrtir, número 44, en el barri de Sant Francesc, l'Olympia ha acollit durant més d'un segle música, cinema i teatre davall una mateixa marquesina. Gestionat actualment per la família Fayos, la seua reconeixible sala a la italiana i la marquesina de l'entrada principal formen part de la seua identitat arquitectònica i de la memòria col·lectiva de generacions de valencians que han creuat les seues portes per a veure, sentir i emocionar-se.
Què implica ser Bé de Rellevància Local
La categoria de Bé de Rellevància Local (BRL) és, en el sistema de protecció patrimonial valencià, l'escaló previ al Bé d'Interés Cultural (BIC). No és un reconeixement menor: implica que qualsevol intervenció sobre l'immoble queda sotmesa a controls específics i que la seua demolició o alteració substancial resulten pràcticament inviables sense una autorització extraordinària. En la pràctica, és l'escut legal que impedix que un edifici amb segles d'història acabe convertit en un altre bloc de vivendes o en un local comercial anònim.
Amb esta aprovació, el PEP de Ciutat Vella —l'instrument urbanístic que regula el centre històric de la ciutat— consolida la identificació i protecció de dos referents d'especial arrelament per als valencians. No es tracta només de conservar pedres i façanes, sinó de preservar els espais on una comunitat ha construït la seua identitat al llarg dels segles. El Pouet de Sant Vicent i el Teatre Olympia, tan distints entre si, compartixen una cosa essencial: ambdós porten més de cent anys sent part del paisatge quotidià d'una ciutat que, amb este pas, decidix que així continue sent.