El Museu de les Ciències de València s'ha transformat este dimecres en un espai de record, silenci i molta emoció continguda durant el funeral d'Estat en homenatge a les víctimes de la DANA un any després de la tragèdia. En el centre del recinte, 237 flors blanques i una corona de llorer recordaven a les persones que van perdre la vida en les riuades que van assolar les províncies de València, Conca, Albacete i Màlaga el 29 d'octubre de 2024.
A les quatre de la vesprada han començat a arribar els primers familiars de les víctimes, molts vestits amb camisetes que recordaven als seus éssers estimats o amb missatges com “Eren morts evitables” o “La veritat sempre venç”. A mesura que s'emplenava la sala, el murmuri s'alternava amb les abraçades i les llàgrimes discretes al mateix temps que entorn de les 17:45h arribaven el president del Govern, Pedro Sánchez, i els Reis Felip VI i Letizia.
L'acte, solemne i de caràcter laic, ha congregat representants de tots els poders de l'Estat, autoritats autonòmiques i locals, i als familiars de les víctimes. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, increpat abans del començament del funeral, també ha assistit situant-se junt als presidents del Congrés i del Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán.
Les veus del dol
L'acte, que ha conduït la periodista Lara Siscar, ha començat en la lectura dels noms de les 237 persones traspassades en tota Espanya en aquell fatídic 29 d'octubre de l'any passat. L'enumeració, acompanyada per un fons musical, ha marcat l'inici de la cerimònia, seguida d'un minut de silenci en memòria de les víctimes.
Després d'este moment ha arribat el torn de les intervencions dels familiars. La primera ha sigut Andrea Ferrari: “La DANA fa un any canvià per sempre la història dels nostres pobles i també la nostra”, ha recordat. Ha demanat que l'homenatge “no siga només un acte per a aquells que se n'anaren, sinó un reconeiximent als que seguim ací, caminant amb cicatrius en l'ànima, però amb la mirada ferma”.
Ferrari ha volgut expressar la seua gratitud cap a la solidaritat viscuda en els dies posteriors al desastre. “Als joves que oferiren la seua mà, als veïns que obriren les seues cases, als servicis d'emergència i als milers de voluntaris que demostraren que, inclús enmig del fang, la humanitat seguix existint”, ha assenyalat.
En la seua intervenció ha recordat a sa mare, Eva, traspassada en la riuada: “Parlar d'ella és parlar de llum i d'amor en estat pur. Tenia eixa força que et feia creure que tot era possible i eixa alegria que t'embolcallava sense que te n'adonares”.
Després ha pres la paraula Naiara Chuliá, qui va perdre a son marit en la inundació. “En este funeral hi ha 237 històries en noms i cognoms, en famílies destrossades i en somnis trencats”, ha subratllat. Ha relatat com va viure el moment de comunicar la notícia a sos fills: “El moment més dur de la meua vida va ser dir-los que no tornaries”. En veu serena, ha afegit: “Sé que no permetries que abaixara els braços. Sé que vols que torne a ser feliç a pesar del dolor”.
L'última a intervindre ha sigut Virginia Ortiz, cosina d'un jove traspassat a Letur. “Abandonà este món després de lluitar per ell, per no conformar-se a viure baix les injustícies”, ha explicat. Ha agraït la tasca “dels professionals que recorregueren coves, rases i llots buscant als nostres familiars i compliren la seua promesa de trobar-los”.
També ha advertit que “el nostre veí no és l'enemic; la majoria de nosaltres només volem viure en pau”, i ha recordat que les inundacions són “el fenomen natural que més morts provoca en Espanya”. Les seues paraules han rebut aplaudiments quan ha afirmat que “no fon la pluja la causant de la tragèdia, sinó qui omet el seu deure sabent que pot costar vides humanes”.
Tensió prèvia a la cerimònia
Poc abans que els Reis feren la seua entrada, la solemnitat de l'acte s'ha vist interrompuda. Diversos familiars s'han posat en peu per a increpar a Carlos Mazón. “Mazón, covard” i “dimissió” s'han escoltat des de distints punts de l'auditori, junt a altres crits com “assassí” o “nos has matat la vida”. Alguns alçaven retrats de les víctimes o camisetes en lemes de denúncia.
Entre les imatges mostrades s'encontrava la de Janine, una jove embarassada de huit mesos, junt a les ecografies de la seua filla, Escarlett, incorporada recentment a la llista oficial de difunts. Les veus de protesta s'han callat amb l'entrada de la comitiva reial, que ha sigut rebuda amb aplaudiments.
A l'eixida, quan les autoritats abandonaven el museu, les protestes s'han repetit. A l'exterior, desenes de persones encenien espelmes que formaven el número 237 en el sòl. Els càntics de “Mazón dimissió” i “el president a Picassent” s'han mesclat amb el silenci de qui esperava l'eixida dels familiars.
Les principals associacions de víctimes havien manifestat dies abans el seu malestar per la presència del cap del Consell, a qui retrauen la seua actuació durant la vesprada de la catàstrofe. En l'interior, no obstant això, la majoria dels assistents ha seguit l'acte en silenci, escoltant els discursos amb respecte.
El missatge del Rei
El Rei Felip VI ha pronunciat l'únic discurs institucional del funeral. “La Reina i jo volem que ho sapieu: estem, ara i sempre, amb vosaltres”, ha dit des del faristol, davant del conjunt de flors blanques que ocupava el centre de la sala.
El monarca ha recordat que “el que va ocórrer eixe dia, eixa nit, i el que va seguir, ens porta a tots records tremendament durs i colpidores”. Ha descrit aquella DANA com “una tragèdia que va pegar amb força a Andalusia, Castella-la Manxa i, especialment, a València, i que va deixar darrere de si destrucció, damnificats i un immens dolor que encara sentim”.
Felip VI ha destacat que “cada nom, cada història, cada persona forma part d'una memòria que ens pertany a tots i que entre tots hem de preservar”. Ha afegit que “no existixen les paraules perfectes, però sí un sentiment sincer que ens unix a vosaltres, que vos acompanya en el vostre dol i que volem expressar amb tot l'afecte d'Espanya”.
El Rei també ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva: “És necessari seguir analitzant les causes i circumstàncies de la tragèdia per a extraure les lliçons necessàries i millorar la nostra capacitat de resposta davant de futures catàstrofes”. I ha conclòs en un missatge d'esperança: “Tots desitgem que una cosa així no torne a ocórrer. Posem tots de la nostra part per a impedir que es repetisca”.
L'ofrena i el silenci final
Després de la seua intervenció, els monarques han depositat una corona de llorer junt a dos familiars de les víctimes. Durant l'ofrena, desenes d'assistents han alçat fotografies dels seus familiars en senyal de record. A continuació, s'ha guardat un minut de silenci, seguit de la interpretació de diverses peces musicals que han tancat la cerimònia.
Quan la música ha cessat, els Reis i el president del Govern s'han acostat de nou als familiars per a transmetre'ls les seues condolences. En l'exterior, ja anava fent-se de nit. Les espelmes que formaven el número 237 seguien enceses sobre el sòl de l'esplanada, il·luminant un homenatge que ha unit memòria, respecte i emoció continguda.